the monument

Una nova iconografía de Sant Jordi d’estil refinat, preciosista i, d’alguna manera, irreal. Un Sant Jordi jove, sense cavall, en virtuós i original equilibri damunt del drac, que sorprèn per l’aparent naturalitat de l’escena (parsimoniosament i sense esforç aparent li clava la llança al drac) i per la seua riquesa decorativa. Un Sant Jordi la capa del qual, empesa pel vent, l’enlaira i l’eleva molt per damunt del pedestal de acer cortén que el sustenta i que dota el conjunt d’una sensació òptica d’ingravidesa.

És justament lacapal’element que li dona més moviment i acció a l’escultuptura. L’artista, que sap perfectament el punt concret de la muntanya on es vol ubicar el monument, escenifica Sant Jordi com si hagués acabat de fer un bot enorme des del castell, que té darrere, tirant-se amb coratge damunt del drac, amb una llança-creu a les mans (arma guerrera i símbol cristià ensems que accentuen encara més la fasci-nant verticalitat del conjunt escultòric).

Cal destacar també el rostre de Sant Jordi, la serenitat de la seua cara, que té regust renaixentista ila gràciadels retrats de Sandro Botticelli: elegància intel•lectual i exquisida representació dels sentiments. En ell podem contemplar l’equilibri interior que exterioritza, ens ho diu tot sobre el personatge, alhora que ens obri mil i un interrogants; perquè en el encàrrec del monument, òbviament, també vol satisfer un àmbit major de gustos i d’espectadors, fins i tot dels devots.

But, tot i la importància d’allò que veiem al rostre de Sant Jordi, potser en este cas és tan rellevant o més allò que hi veuen els seus ulls des del punt geogràfic privilegiat on està ubicada l’obra, als peus del castell de Banyeres de Mariola. Este Sant Jordi gaudeix, en primer terme, d’una visió global i aèria de la vil.la de Banyeres de Mariola i, al fons, tota la serra i, molt particularment, el Camp de Mirra en què Jaume I va signar el Tractat d’Almizrra. Són 360 graus de panoràmica per als ulls de Sant Jordi i per als nostres, canviats i magnificats de fesomia des del 3 of March of 2003 en què un parell de grues i una dotzena d’operaris instal•laren el monument, a 815 metres sobre el nivell de la mar i amb la presència de les autoritats i la benedicció de l’arquebisbe de València. I, com que es tractava d’un acte rellevant, les campanes de l’església voltejaren fins que l’obra estigué totalment enllestida en un dels màgics i miraculosos miradors del poble de Banyeres de Marioal, ara convertit , too, en un autèntic camí idílic i maravellós.

El pas d’escultura-maqueta a escultura-monument és aprovat el mateix dia de la presentació i Boix comença immediatament el modelat en guix i a preparar amb l’arquitecte Francisco Picó Silvestre l’espai on s’ubicarà, tot just on molts anys abans estigué l’ermita anomenada del “Conjurador”, al cim de la muntanya, als peus del castell banyerenc. Els prop de dos mil confrares, amb el guiatge del titular de la parròquia de Santa Maria, mossén Ricardo Díaz de Rabago, i de l’aleshores President de la confraria, Jorge Juan French Albero, emprenen una campanya de recaptació de fons per tal de sufragar els costos de realització d’un monument que farà més de nou metres d’alçada.

Els ciutadans de Banyeres de Mariola, poble de potent indústria al segle XIX i bona part del XX, respalda masivament el projecte amb colaboracions i donatius. Besides, Boix fa una sèrie limitada de set escultures idèntiques, numerades i signades; la primera de les quals que fa de maqueta del monument es propietat de la confraria, són venudes, cinc d’elles a mecenes, particulars o empreses de la comarca, i la setena rifada en un sorteig realitzat per recabdar fons, havent sigut agraciada en el sorteig la Filà dels Estudiants, qui la tenen col.locada en una vitrina amb llum interior, que presideix la seu social de la filà.