Ponéncia “La Comissio de festes de Sant Jordi i la Festa”

José Sempere Sempere

Descarregar document

La comissió de Festes de Sant Jordi, representada per tots els presidents que l’han regit i que hui sig¬nen aquesta comunicació, no pot quedar al marge d’una celebració com és el 750 Aniversari de les donacions deis Castells i viles de Banyeres i Serre-11a a Jofré de Loaisa i a Jacometa, la seua esposa, per part del rei Jaume 1.1 és dintre d’aquest simposi de Banyeres de Mariola davant del III Mil•lenni, i en la seua ponència adreçada a la Festa, on hem intentat fer una recopilació històrica deis canvis esdevinguts en els actes de festa. Canvis que han ajudat a millorar-la i actualitzar-la sense perdre allò mes essencial: la trajectòria històrica i l’essència deis costums heretats.

Tot açò ho afirmen com una reflexió en veu alta, a fi que puguem donar a conèixer el sentit dialogant i obert de la festa davant tots els suggeriments atorgats pel fester.

La festa és, i l’hem de fer, de tots. D’aquesta manera caldrà moltes vegades, respectar l’opinió majoritària.

Si retrocedim en el temps i ens situem al voltant deis anys cinquanta, veiem com la Relíquia se celebrava amb un passa carrer, el qual començava a les onze de la nit; juntament es feien els actes propis del diumenge, encara que a les cinc de la vesprada es realitzava una guerrilla o «volta de trons» per les rodalies del Castell (carrers Major i de Sant Jaume, travessa del Taüt, carrer de Felip V i la placa Major).

En aquesta festa, i per a les vuit comparses, solament es posseïa una única banda: la del Poble, la qual, dividida en dos, acompanyava els capitans per rutes de capitanies, sense cap tipus d’ordre, de bàndol o d’antiguitat. Denotem que una part d’aquesta acompanyava el Capità Masero, Marroc, Cristià i Moro Nou, ja que les capitanies se situaven en aquest mateix ordre.

Com que eixir de casa vestit de fester i haver de començar la festa amb la cercavila -recordem que molts festers eixien de treballar deis molins a les onze de la nit- suposava un canvi massa abrupte, l’any 1964 s’acordà portar dues músiques i realitzar la primera «entradeta».

De l’evolució de 1’Entrada de la Relíquia i d’haver suprimit la volta deis trons a favor de la Desfilada Infantil de Caps i Esquadres, no en cal parlar.

No sols no hem perdut, sinó que hem guanyat en festa, serietat i participació.

I no haurem d’oblidar que hem guanyat, també, en la dignitat pròpia que mereix el Capità a l’hora de fer la seva proclama i investidura a la porta del Sant Crist, últimament, fins i tot, amb la seua sig¬natura al llibre d’Or.

Un altre exemple de racionalitat fou el fet d’anular l’explosió del cap de Mahoma, pel res¬pecte que mereixen tots els ciutadans d’aquesta creença i religió.

L’any 1969, i gràcies a la seua restauració, va tindre lloc la primera ambaixada al Castell de Pedra, edificat pels àrabs. Aquell any suposà, dones, l’inicií perllongat de l’ambaixada matinal: l’Ambaixada Mora.

Temps enrere, l’església celebrava el dia de Gloria en dissabte. S’hissaven les banderes del Castell i del Sant Crist a les deu del matí i, de pas aquells festers pertanyents a les filaes de Moros Vells i Cristians que no treballaven, esmorzaven.

A hores d’ara la celebració i participació del dia de Gloria és per tots coneguda. Aquest dia dona entrada a l’acte de l’Exaltació de Capitans i Bandereres, executat el dilluns per ser dia de festa. Pensem que ha estat un gran encert el fet d’haver substituí! la «Reina de Fiestas y Damas de Honor», ja que res havien de veure amb la nostra festa. No obstant això, farem menció a la gran il•lusió i dignitat que oferiren les xiques pertanyents a aquelles corts.

El gran dia deis Capitans i Bandereres ens atorga l’ oportunitat de gaudir del Pregó de Festes, per al qual sempre se selecciona una persona molt qualificada.

L’any 1976 tindria lloc la primera entradeta infantil del divendres de la Relíquia, la qual reuneix, últimament, un nombre molt elevat de festers en potencia.

També es van convocar concursos de fotografia, els quals hem perdut i caldria recuperar.

Però aquells concursos que no hem perdut i que any rere any mantenen una major esplendor, son els de Carrosses en les seves dues seccions: el de Caps i Esquadres; el de Fanals i el de Bandes de Música. D’aquestes ultimes direm que se’ls dedicava el matí del 22 d’abril, abans de 1’Ángelus.

L’Ofrena a Sant Jordi va atorgar protagonisme al matí, però sense restar importància a les músiques, les quals sempre han interpretat el pasdoble tradicional. Hem de dir que, en els últims temps i amb gran encert, aquest pasdoble ha adquirit 1’estat de concurs i se l’ha denominat Godofredo Garrigues.

I per a finalitzar en allò que respecta ais concur¬sos, caldrà també destacar els de Dibuix i Redacció Escolar perquè suposen l’aportació dels xiquets, a la seua manera, dintre de la festa.

I com no? El del Cartell de Festes i Portada de la revista – programa, ja que suposen el testimoniatge escrit i el reflex en imatges d’allò que fou el nostre poble.

Quant a les salves del cementen, assenyalem la immemoríalitat de la seua data, però una família que celebrava la missa pels seus difunts aquest dia al cementen, va donar el beneplàcit al pare Jesualdo de Banyeres, a fi que realitzara una petició que li rodava al cap: «caldria celebrar una missa per tots aquells pels que es disparava». Aquest acte és, amb molt d’orgull, únic en tota la geografia de les festes de moros y cristians.

L’entrada deis anys quaranta era llarga per al fester i curta per a 1’espectador. En entrar a la pia¬fa Major es desfilava pels carrers Major, Felip IV, Sant Jaume i novament la Piafa. Les esquadres esperaven 1’entrada de tots els capitans del seu bàndol i els lliuraven honors.

El creixement de festers, de carrosses i de capitanies, va fer que es finalitzara en entrar a la plaça Major. S’elimina, així, la volta al castell. Això sí, es continua la tradició de tota la vida: l’Església.

L’inoblidable mestre Garrigues i Modesto Mico ens van deixar com a herència l’himne a la Festa, una joia de la qual ens sentim orgullosos.

La Missa del Cementen, el 25 d’abril, va portar la construcció del monument al fester, obra del nostre escultor Vicente Ferrero. En el seu inici aquest va ser concebut com un projecte molt mes complet i ambiciós, però la economia del moment o la manca de col•laboració el va deixar en allò que tenim, al qual, tot i ser molt digne -amb la taula de l´altar i l’entorn de marbre blanc, el medalló de bronze de Sant Jordi i en companyia de l´altar com a matèria viva, un xiprer per cadascuna de les comparses, li falta l’àngel monumental que va crear l’ autor, o els representants de la festa en bronze. Un obra digna, però inacabada.

A l’amic Vicente Ferrero, li devem també el disseny i la creació de l’escut de la comissió de Festes, on es troba representada la festa, la prima¬vera i la figura del Patró.

Amb gran il•lusió es va crear també el Museu de la Festa al Castell i que, a hores d’ara, pel trasllat del Museu Arqueològic a la Font Bona, s’ha remodelat i se li està atorgant la dignitat que es mereix.

Oferim la dignitat que mereix la nostra Festa, amb la declaració oficial com a «Festes d’Interès Turístic Nacional».

La Comissió de Festes de Sant Jordi va fer un banderí representatiu com a complement de la bandera oficial de cada fila. No podem oblidar un acte molt emotiu i de gran transcendència històrica. Ens referim al tancament del Cementen Vell i posterior trasllat de restes deis nostres avantpassats al nou.

Tot un simbolisme del nostre vint-i-cinc d’abril.

I quina millor finalitat que la que se li ha donat en aquell lloc: ermita i pare de Sant Jordi.

Es feia el trasllat de Sant Jordi del cambril de la Capella de la Comunió fins l’església, al voltant

de la placa Major; a l’any 1980 es recupera la volta al castell i ara s’allarga fins Termita on està tot l’any el Patró.

Però l´ importància de les nostres festes mantenia la necessitat de crear un reglament que regira unes normes i unes pautes a seguir. I ja el 1977 es va confeccionar el primer i, posteriorment, es va fer un nou estudi de reglament de faltes i sancions. Fins l’any 1998, en el que representants de totes les comparses, 1’estudiaren, l’ adaptaren ais temps actuals i el publicaren, com ja hem assenyalat, en una festa disposada a mantenir-se oberta per a quantes sugerencies es facen pel seu bé i la seua vitalitat.

Signem aquesta comunicació tots aquells que hem estat presidents de la Comissió de Festes de Sant Jordi amb el record d’aquells dos que ens han deixat, Jorge Álvarez Berenguer i Miguel Sanchis Francés.

Signat: Enrique Molina Picó, José Sempere Sempere, Fidel Berenguer Francés, Matias Vañó Agredas, Martín Puche García, José Juan Albero Bodí, Joan Antoni Esteve i Albero i Francisco Bel-da Llopis.