Sant Jordi [Diòspolis, 270 (aprox.) – Lydia, 303] va ser un militar romà i màrtir cristià. Encara que la vida del Sant està plena d’elements llegendaris, se sap que el seu sepulcre a Lydia (Palestina) va ser molt freqüentat des de temps antics i que abans del segle XII el seu culte ja estava difós per Orient i Occident. Així, la seua popularitat l’ha portat a ser un dels sants més venerats del cristianisme.
De la vida del sant no se’n tenen dades històriques totalment certes, solament referències en multitud de llibres, com ara el palimpsest Acta Sanctorum (segle V), el Georgslied (segle IX) o els escrits de Iacopo da Varazze (La Llegenda Àuria, segle XIII).
Sembla que son pare era Geronci, oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis (Palestina), on es casà amb una jove local, anomenada Policromia, i tingueren un fill: Georgius (Jordi).
En arribar a la majoria d’edat, Jordi s’allista a l’exèrcit romà, seguint els passos del seu pare. Quan tenia trenta anys, el destinaren a Nicomèdia com a Tribú i formà part de la guàrdia personal de l’Emperador romà Dioclecià.
L’Emperador Dioclecià es va caracteritzar per ser obertament hostil als cristians, fins el punt d’ordenar l’any 303 una gran persecució contra els seguidors de Jesucrist, però Jordi, evidentment, es nega a actuar perquè era cristià.
Dioclecià ordenà la tortura del que considerava un traïdor. L’encadenaren a una roda d’espases i, finalment, el van decapitar a Lydia (actualment Lod, Israel).
El cos del màrtir Jordi fou traslladat a Diòspolis. Damunt la tomba, pocs anys després Constantí I féu edificar una església en el seu honor.
El Papa Gelasi I el va canonitzar l’any 494.