El martiri

En el martiri de Sant Jordi es reflexa l’exemple de caritat fervent que demostrà amb la seua conducta, deixant la seua vida de soldat i dedicant-se a donar testimoni; tot mogut per la seua fe cristiana i per la necessitat de comunicar als demés les seues conviccions, així com la generosa distribució dels seus béns entre els pobres; encara que això el portara finalment a la mort.

Quan tenia 23 anys van conduir Sant Jordi a la presó on el van carregar de cadenes. L’endemà, després d’haver fet molts miracles a la presó, el van retornar a l’Emperador Dioclecià qui va manar turmentar-lo amb una roda armada i plena de puntes acerades. Però en els turments va ser consolat el nostre Sant per una veu del cel que li va dir: “No tingues por Jordi, que jo estic amb tu”; i un àngel resplendent, vestit de robes blanques se li va aparéixer, donant-li la mà i abraçant-lo per animar-lo en les seues penes.

L’Emperador va inventar nous turments, més terribles inclús que la mateixa mort; d’esta manera nostre Sant Patró es va veure davall la premsa d’una pesadísima pedra; va patir l’amarg i cruel calçat d’ardent foc; va veure trepar les seues delicades carns amb aguts i penetrants claus; va patir la duresa dels colps dels botxins; va ser assotat amb durs assots; intrèpid als ardors d’un forn de calç; es va veure ferit i maltractat amb les llances i alabardes dels soldats; carregat de grills i cadenes i exposat als durs turments de la roda; i finalment va ser tallat el seu cap; per la qual cosa Dioclecià va manar degollar-lo el dia 23 d’abril de l’any 302, a l’edat de 23 anys perquè no continuara arrossegant fidels a la conversió.