Sant Jordi i les festes de moros i cristians

Es desconeix l’any en què s’inicien les nostres festes en honor a Sant Jordi Màrtir, al no existir documentació sobre la mateixa ni en l’Arxiu Municipal ni en el  Parroquial de la que es puguen fixar els seus orígens, al haver sigut destruït durant la guerra civil.

Segons la tradició majoritàriament acceptada, les nostres festes deriven de l’antiga soldadesca, que en el cas de Banyeres de Mariola va prendre part, entre d’altres en la Guerra de Successió, en el bàndol de Felipe V, coneixent-se que portaven en la seua bandera la imatge del Sant Jordi. Segons consta en diversos escrits i documents l’any 1747 ja existien despeses per a les festes de Sant Jordi.

El 7 de setembre de 1780, diumenge, el sacerdot Juan Bautista Domenech va dur a Banyeres, des de Roma, una relíquia del nostre patró, donant origen a la festa de la Relíquia, que se celebra, des d’aquell any, el primer diumenge de setembre.

Podem considerar com a primer cronista de les nostres festes al botànic valencià Antonio José Cavanilles, qui el 23 d’abril de 1792, trobant-se a Banyeres, va deixar constància escrita en el seu “Quadern d’excursions” de les nostres festes de Moros i Cristians:

“Apenas salimos del pinar se ve ya el castillo y pueblo de Bañeres construido en lo alto de un montecito, y en la cumbre de ese el castillo, sus calles en cuesta, y todo cubierto al oriente por el cabezo de un monte, que ya se reputa ramal o primer escalón para la Mariola. Hacían los de Bañeres en ese día la fiesta de San Jorge, la que continuaron en el siguiente con grande estruendo de tiros y ataques, representando la toma del castillo por los moros y la represa que después hicieron los cristianos”.

Del dit Quadern s’extrau l’essència religiosa de les nostres festes: la celebració del dia de Sant Jordi. Així es pot afirmar que les festes de Moros i Cristians de Banyeres de Mariola se celebraven tots els anys, i no de forma esporàdica, en les mateixes dates, en honor del patró.