Diario La Vanguardia. edición impresa. Víctor M.. Amela
Tinc 57 años. Soy de Roma y vivo en Barcelona, soy doctor en filología románica e historiador medievalista. Tengo dos hijos, en Camilo (19) i en Bruno (17). Política? Sóc anarquista ingenu. No tinc creences religioses. he estudiado, a fons la historia del mite de Sant Jordi.
.- Va existir Sant Jordi?
Va ser màrtir del primer cristianisme, di el santoral…
.- Què sabem:
Hi ha una tomba de Sant Jordi venerada des del segle VI a Diòspolis, avui Lod, a I’ actual Israel.
.- Qui hi ha enterrat allà?
Un home sant. Según la tradición, un tribú romà, militar, nascut a Capadòcia i martiritzat en temps de l’emperador Dioclecià l’ any 303.
.- I anomenat Jordi?
Giorgos, nom grec que significa &’8220;protector dels camps».
.- I per què el van martiritzar?
Es va declarar cristià: això suposava trair l’obediència a l’ emperador per obeir Crist!
.- En què va consistir el martiri?
El pengen d´ una creu, l esgarrapen amb espines d´ esbarzers, li surten visceres, li estiren els membres, li tiren sal a les ferides, li calcen sabates de ferro ama punxes…
.- I no es mor?
No: senyal del poder del seu Déu! Amb un martell li piquen el cap fins que li surt el cervell per les orelles. I li fan carregar el pes d’ una gran columna al pit…
.- I Jordi es queda tan ample?
Y. Arriba un mag que parteix un toro per la meitat i el torna a ressuscitar… però Jordi aconsegueix convertir aquest mag al cristianisme! Llavors trossegen Jordi i tiren les seves restes a un pou. Però Déu el ressuscita.
.- I els torturadors, desesperats…
Li tiren plom fos a la boca, li trepanen el crani amb claus… Morirà i ressuscitarà tres vegades! Molts pagans es converteixen en veure-ho… Però aquest relat és pagà.
.- De debo?
Barreja elements jueus no bíblics i zoroastrians… que sembla que assenyalen Mani.
.- Mani?
Profeta nascut a Pèrsia de família jueva, fun¬dador del maniqueisme, al segle III. Per nixò el rei persa Bahram va fer martiritzar i matar aquest profeta heresiarca.
.- I després el va recollir el cristianisme?
Com a tribú legionari, nascut un 23 d’abril (a les nou del matí): dóna als pobres uns di¬ners que eren per a l’emperador Constantí, i allibera esclaus i es declara cristià: per això es torturat i decapitat.
.- I mata un drac?
L’església cristiana va començar sent pacifista, però quan s’ oficialitza i té poder, temporalment es militaritza, i necessitarà un sant armat i guerrer… Serà Sant Jordi.
.- On passa, la transformació?
Els bel•licosos germànics s’acosten al cristianisme i fan del màrtir oriental un cabdill guerrer… i protector del poble, “atleta de Crist”, “guerrer de Crist”. Acabarà sent pa¬tró del cavallers teutònics
.- On es consolida el culte a Sant Jordi?
Primera croada, segle XI: Sant Jordi apareix amb un cavall blanc i ajuda els croats a prendre Antioquia, fita decisiva! A partir d’aquí, surt el drac en el relat.
.- Com?
Ja Perseu, en el mite grec, va vèncer un drac per rescatar Andròmeda. Ja el Papa Silvestre va sotmetre un drac que exigia verges vestals en sacrifici. y
Sant Teodosi matava dracs amb la llança. Ja Sigfrid mata un drac i li roba el tresor…
.- I quina és la primera representació plàstica de Sant Jordi matadracs?
Un fresc de principis del segle XI el repre¬senta a l’ església de Santa Bàrbara i Sant Onofre a la Capadòcia. I aviat aquest relat fa fortuna a tota la cristiandat…
.- M´el resumeixes?
A prop de la ciutat de Làsia, a la Capadòcia, un drac viu i les maresmes: mata amb la cua, les dents i l’ alè. El rei hi envia un exércit rere l’ altre, i tots fracassen. Per amansir el drac, comença a donar-li nens…
.- Sacrificis humans?
El rei acaba lliurant la seva filla, a punt de casar-se. La varilla, vestida per al casament, espera asseguda la seva mort. I Sant Jordi passa per allà. Ella l´explica tot. Ell Ii pre¬gunta en quin dèu creu el seu pare. «En Júpiter», respon ella. Sant Jordi li ensenya a encomanar-se a Jesucrist i sotmet el drac.
.- I no el mata?
El lliga amb cintes de la princesa, i l´ entren amansit a la ciutat… I tots es bategen! I des¬prés Sant Jordi decapita el drac.
.- yo, feina feta, continua camí enllà.
Menys en una versió pintada pel prerafaelita Dante Gabriel Rossetti: la princesa i Sant Jordi es casen!
.- Que simbolitza el drac?
Les amenaces, el dimoni… yo’ enemic. Un Sant Jordi “mata moros” ajuda a prendre Osca als moros l´ any 1096.
.- I quan arriba Sant Jordi a Catalunya?
L’antropònim Jordi existeix aquí des del segle X… Al segle XI es dediquen altars a Sant Jordi. I un orde militar català es constitueix el 1201: Sant Jordi d’ Alfama.
.- Sant Jordi va ajudar Jaume I?
Y, a les conquestes de Mallorca i de València se li apareix cavalcant el cavall blanc.
.- Què creu que ens diu Sant Jordi. Avui?
Sant Jordi s´ ha instal•lat en nostra consciència col•lectiva, i sap adaptar-se als valors de cada moment: ara ja no es guerrer i és un cavaller galant, sempre protector nostre.
** Relat mil•lenari **
Cingolani ha culminat el primer estudi acadèmic rigorós sobre la història del mite de Sant Jordi, les seves arrels, el seu sentit, l´ evolució del relat i de les seves representacions plàstiques (“San Jorge, una llegenda mil•lenària”, editorial Base), un procés relacionat amb la implantació la difusió del cristianisme a Europa, des d´ Orient, en circumstancies hostils… Catalunya va adoptar Sant Jordi durant l´edat mitjana: es va imposar com a patró guerrer contra l´islam, i avui podria ser el nostre protector contra el drac de la crisi: és un cavaller ben fermós que ens vol convèncer que les nostres armes de present i futur ja no són les llances, sinó els llibres. Por Sant Jordi!
