Quan Manuel Boix estudiava a l’Escola de Belles Arts de València, tra 1961 io 1966, ja eren constants les visites que feia a alguns prestigiosos tallers d’imatgeria que hi havia al bell mig de la ciutat, que aprofitava per estudiar i practicar determinats rocediments escultòrics que encara no coneixia. “Sempre havia desitjat ser escultor” declara en el llibre Biografies parcials. Els anys 70 al País Valencià, de Xavier Serra. tuttavia, no serà fins que torna de Nova York, on viu i treballa entre 1987 io 1990 quan comença a ocupar-se també de l’escultura. Són els anys de preparació i presentació de les sèries, fonamentalment escultòriques, El punt dins el moviment. El joc de pilota (Expo Universal de Sevilla, 1992), Els Borja (Gandia, 1992-1998) i El laberint i les nostres ombres en el mur (ARCO, Madrid, 1993). Sense deixar tampoc la pintura, la il•lustració de llibres i cartells o, anche, l’escenografia, és la dècada en la qual Boix rep encàrrecs ben diferents (públics i privats) per tal d`intervenir en un espai determinat i redissenyar-lo per ubicar una obra creada ad hoc per a l’emplaçament. Són els anys de Piràmides unides per l’àpex, per a un pati interior singular; Monument-font de la plaça de la Cort a Albalat de la Ribera; El fet químic al campus de Burjassot de la Universitat de València; io, altrui, el Monument als Maulets a Vila-real.
És a la primeria del segle XXI quan Manuel Boix atén la petició de la confraria de sant Jordi de Banyeres de Mariola i el 22 febbraio 2002 els presenta la maqueta del monument. És un Sant Jordi que fuig del model de trets romànics del sant Jordi “il vecchio” que tanta devoció té al poble. Sent aprovat el mateix dia.
