José Mª Canalejas Méndez, va ser un polític i president del Govern a principis del segle XX, assassinat pels anarquistes en el període convuls de la Restauració.
Autor de la denominada “Ley del candado” que pretenia retallar els privilegis i drets a l’Església; li és molt coneguda la història del Tern de Sant Jordi de la parròquia de Santa Maria de Banyeres de Mariola.
En 1909 era rector de Banyeres el Prevere D. Joaquín Sorolla Piñón i va ser cap als anys 1910 – 1911 quan el Sr. Canalejas, coneixedor de les males impressions que la seua política hi havia creat en l’Església, va voler congraciar-se amb el rector de Banyeres, ja que era diputat a Corts pel districte d’Alcoi en les eleccions de 1891, al que la població pertanyia, en una de les seues visites a la comarca de l´Alcoiá, i va oferir la seua disposició per al que el rector puguera necessitar. Per tal cosa el responsable parroquial li va demanar llavors un Tern per a l’església, per celebrar les festes patronals amb major dignitat.
El Tern de Sant Jordi, estava compost de Capa pluvial, Casulla per a l’oficiant i dos Dalmàtiques per al diàcono i subdiàcono, amb els seus corresponents accesoris. Es va utilitzar durant décades, en la solemnitat del dia de Sant Jordi, asta la destrucció de la major part de les peces junt amb l’arxiu parroquial en 1936, a consecuencia de la Guerra Civil, salvant-se tan sols la Capa Pluvial, que afortunadament es conserva en l’Església de Santa Maria. Anys després es va tornar a completar el Tern per a poder seguir utilitzant-lo en les grans celebracions litúrgiques de la parròquia.
Estava fabricat per l’obrador de ornaments religiosos de J. Guerrero Torres, situat en el nombre 13 de la Plaça del Pilar de València, cap a 1910, i constituïx una mostra de la qualitat dels teixits valencians empleats en el culte al començament del segle XX.
La capa, única peça conservada del Tern, té unes dimensions de 141 x 453 cts., i es va confeccionar a partir d’un ric teixit de ras, espolinat amb distints tipus de fils d’or fi a realç. El color vermell és el propi del màrtir Sant Jordi, Patró de Banyeres de Mariola, en l’honor del qual se celebren les seves festes el mes d’abril.
El disseny, de gran riquesa, manifesta els detalls que s’imposen en les sederies valencianes en la segona meitat del segle XIX. En aquest moment s’abandonen els motius asimètrics de record rococó, prescindint-se de les miniatures ornamentals, els dibuixos se simplifiquen, i els motius s’engrandeixen, conseqüentment amb la tendència neo-barroca concebent-se generalment a força de ramejats o bandes festonejades simètriques, que en els seus costats còncaus deixen espai a un ram de flors. La tela, que recorda alguns teixits coetanis de l’obrador de Garín, es configura a partir de franges tèxtils amb borles, formant bandes, als quals se superposen els ramejats, deixant lloc en l’espai romboïdal que delimiten les parts còncaves a un ram de flors simètric, cenyit mitjançant una llaçada.
Davant la tendencia de combinar un teixit ric en les “fimbrias” i el “capillo”, i altre de menor qualitat en el camp, la totalitat de la peça està confeccionada amb el mateix teixit, presentant les “fimbrias” el dibuix en sentit trasversal al camp. Tant estes com el “capillo” presenten guarnició de galó d’or fi, de costats rectes amb dibuix de fulles de vinya i penjolls de raim. El “capillo” presenta ademes serrell d’or fi entorxat i canutillo, i a la vora, un galó mes estret que el de les “fimbrias” i el “capillo”. Els broxes són de plata fosa i cicellada, duen la marca «A / GASSET» y el punxó del Valenciá, i en el seu centre una inscripciò neobarroca amb el monograma de la Verge Maria, orlat de la raó social de l’obrador, en lletres cabdals, «FABRICA DE /J. GUERRERO Y TORRES / PILAR 13 VALENCIA». Aquesta marca ha de correspondre a l’argenter Antonio Gasset (doc. 1849-18737 74, Cots Morató, 2005: 410, 411), o algun dels seus fills.
Fins fa uns pocs anys encara s’utilitzava en les celebracions i processons de la Festa de Sant Jordi i de la Relíquia.
La Capa Pluvial, unica peça que queda de l’antic Tern de San Jordi va ser exposada l’any 2011, a la Exposició Camins d’Art, organitzada per la fundació La Llum de les Imatges, a la ciutat d’Alcoi. Sent restaurada previament per la Conselleria de Cultura de la Generalitat València gràcies a les gestions realitzades pel banyerenc Juan Castelló Mora.
