El cant del poble

Els Gojos , són composicions poètiques populars que es canten en honor de la Mare de Déu, Crist o els Sants, en les esglésies amb motiu de les seues festivitats, en el marc d’un acte religiós important com és una Missa de festa major, una processó o benedicció d’una imatge, eccetera. De caràcter oral o escrit , el seu origen arranca en l’Edat Mitjana i es plasmen en molts casos en documents de gran valor artístic.

Estructuralment, es componen d’una introducció que es repetix a manera de tornada, dita en alguns llocs endresa, seguida de l’estrofa i acabant amb la tornada. La música és molt variada, encara que senzilla, i els versos ingenus, descriptius i laudatoris. En ells s’entremescla la simple devoció i donar gràcies pels béns rebuts, amb les rogatives i la petició de protecció.

El més corrent era que totes les festivitats comptaren amb els seus propis gojos, normalment amb melodies diferents. Les lletres són sempre d’origen erudit i narren la vida o miracles dels Sants. Sent l’origen d’estes melodies incert. Probablement el seu origen més remot està en el segle XVII, amb el naixement de les grans devocions als Sants. tuttavia, la major part de les melodies actuals són molt més modernes, com ho proven els girs melòdics de les composicions.

L'any 1985/1986/1987/1988 la Confraria recupera el cant dels Gojos a Sant Jordi, a l’entrada de la processó del 23 d´abril en l’església, i durant la veneració de la Reliquia del Sant després de la Solemne Processó el primer diumenge de setembre. Engrandint-se, any rere any amb l’edició d’un estampa amb la imatge de Sant Jordi, una diferent en cada ocasió, en l’ anvers i en el revers la lletra del Gojos a Sant Jordi de Banyeres de Mariola.