Récupération et reconstruction

Passades les festes de Sant Jordi de 1988, la nova Junta Directiva de la Confraria de Sant Jordi, sent President Francisco Belda Llópis, decideix reconstruir l’ermita del Molí Sol, que anys abans s’havia desmuntat pedra a pedra i que estava depositada al Cementeri Vell.

Aprovat el projecte de reconstrucció redactat per l’arquitecte Francisco Picó Silvestre, es van començar les obres i es van iniciar els preparatius per a la col.locació de la primera pedra el 8 janvier 1989.

La Junta de la Confraria no volia que les obres de l’ermita passaren desapercebudes per al poble, sinó que des d’un primer moment prenguera part en elles i les considerara com a seues.

jour 21 février 1988 es van iniciar les obres amb els fonaments.

Per a la construcció de l’ermita, la Confraria es va posar en contacte amb l’Escola Taller d’Alcoi (A.R.A.), amb la qual va arribar a un ràpid enteniment, començant la tasca de reconstrucció el dia 15 mars.

El projecte inicial es va modificar per tal d’afegirli un absis menut, amb pedra del paratge de la Pedrera donada per José Ramón Ferre Silvestre”Rufo”, del Molí Sol i de la Font de l’Aljub.

jour 21 de maig les obres de reconstrucció ja havien aconseguit el punt més alt, per la qual cosa d’acord amb la tradició, es va plantar la bandera de Sant Jordi en l’espadanya.

La campana de l’ermita del Molí Sol, havia desaparegut l’any 1936, per la qual cosa la Confraria va encarregar-ne una nova a Tallers Manclús, de Valèncial la qual va arribar a Banyeres el 20 d’agost, i va quedar exposada a l’Altar de Sant Jordi, sent beneïda el 3 septembre 1989, en la Missa Major de la Reliquia, per l’Il.llustrissim. Sr. Vicari General de l’Arxidi`òcesi de València, Juan Pérez Navarro, actuant com a padrins de la mateixa Ricardo Pont Ferre de 91 ans, confrare més major, i Lidia Sanchis Ferre, de 6 mesos, confrare més menuda d’edat. Definitivament va quedar allotjada a l’ermita el 11 mars 1990.

La part artesanal de la reconstrucció estava pràcticament finalitzada el 22 février, amb les obres de la volta, teulada, voreres, etc.

Acabades les festes de Sant Jordi, la 26 d'abril, realitzades per l’empresa de València Vitroben, són col•locades les vidrieres de l’absis,; la de l’esquerra, mirant-les desde dins de la propia ermita, porta dalt l’escut de Banyeres, davall l’Imatge de Sant Jordi “el Vellet”, i a continuació els escuts de les cinc comparses del bàndol cristià. La de la dreta, porta dalt l’escut de la Comissió de Festes, davall l’Imatge de Sant Jordi beneïda en 1841 i que va presidir el seu Altar fins al juliol de 1936 , i a continuació els cinc escuts de les comparses del bàndol moro. Els vitralls estan realitzats conjuntant la tecnica de l’emplomat i el vidre decorat, dotant al conjunt interior de una major luminositat i calidesa del ambient espiritual.

En la vorera que circumda l’ermita, es van colocar sis mastils a cada costat, per a poder hissar en ells tots el any el dia de la “Plantà de la Bandera” la bandera Nacional i les 5 del bàndol cristià a la part esquerra, i la de la Comunitat Valenciana i les 5 del bándol moro a la dreta, mirant l’Ermita de front a la façana principal.

La solemne benedicció de l’ermita, i la inauguració del Parc Municipal de Sant Jordi va tindre lloc el dia 5 mai 1990, dia del Trasllat de pujada de Sant Jordi, a les cinc de la vesprada. Sent beneïda per l’arquebisbe de València, senyor Miguel Roca Cabanellas, qui juntament amb el Senyor Alcalde va inaugurar el Parc Municipal de Sant Jordi.

Le lendemain, diumenge 6 mai 1990, a les 11,30 h., es va celebrar la primera missa en l’ermita, sent concelebrada pel Rector Ricardo Díaz de Rábago i Verdeguer, el qual va beneir l’altar i el seu Vicari Juan Antonio Agud Martínez.

El cost total de la reconstrucció de l’ermita va ser cobert amb els donatius dels devots, comparses, representacions teatrals de les dos companyies locals (Felipe Sempere i la Rosera), etc., donant-se la circumstància que quan es va beneir l’ermita, estava ja quasi pagada, per la qual cosa la resposta, a més de generosa va ser molt ràpida.

L'une 1990 també es complia el XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi, sent l’ermita el millor testimoni de la fe del poble de Banyeres de Mariola, que pot sentir-se orgullós d’haver recuperat una xicoteta joia arquitectònica, que estava amenaçada de desaparició, i haver-la consagrat al culte del nostre Gloriós Patró Sant Jordi.