Nous ne devons pas oublier la coutume populaire de demander à Dieu notre Seigneur de la pluie en période de sécheresse, ainsi que de prier pour que les tempêtes ne causent pas de ravages. Per a això cada any es beneïen els termes o punts cardinals.
Quan la sequera castigava els camps i les collites, s’organitzava un processó en la qual el poble, precedit per la creu parroquial, acompanyat pel clero i autoritats, sortien resant de l’església portant la Imatge de Sant Jordi “el Vellet” i continuant pel Camí dels Vinyals arribaven fins a les Creus, enfront del Molí Roig i retornaven per l’avui denominat Camí de les Creus i per les Molines novament a l’església. Durant el trajecte resaven els quinze misteris del rosari i es cantaven les lletanies completes a tots els sants. I conta la picaresca popular que quan els fidels entonaven “te rogamos, oyenos” els propietaris i treballadors dels teulars, per a l’ofici dels quals era primordial el sol, entonaven “sol i aire i aigua no”, pel que sempre havia qui sortia satisfet de les rogatives.
Si atenem al que reflecteixen en els nostres Gojos a Sant Jordi:
. . .
Quand la tempête fait rage
ta cloche sonne
et instantanément la tempête
il se dirige déjà contre.
Et avant une si grande dévotion
laisse les gens admirés.
. . .
i quan es produïa una tempesta la campana de Sant Jordi en l’església parroquial voltejava amb gran estrèpit tractant de dissipar-la.
En prevenció, tant de temporals com de sequera, chaque 3 mai, després de la missa del matí, el rector o un dels sacerdots de la parròquia, des de l’ermita de Santa María Magdalena i posteriorment des de la del Sant Crist, beneïa els termes resant i beneïnt els quatre punts cardinals per a protegir les collites en els camps i el treball en les fàbriques.
Actualment se solen beneir els termes a petició de la Comparsa de Cristians, quan aquests celebren la seva missa anual i retiren la bandera del Sant Crist al finalitzar les festes patronals del mes d’abril, i sempre abans de la Pasqua de Pentecosta.
