Portada
XXXVIII JORNADES MUSICALS DE L’OCTAVARI DE SANT JORDI
Banyeres de Mariola 2017
29 i 30 d’abril i 01 de Maig
Església de Santa Maria
ENTRADA LLIURE
Pag. 2
XXXVIII JORNADES MUSICALS DE L’OCTAVARI DE SANT JORDI
L’OCTAVARI DE SANT JORDI
Banyeres de Mariola 2017
Dissabte, 29 d’abril, 20:00 h
AKKA BRASS QUINTET (Substitueix a la BRASS BAND per infermetat del seu director)
Diumenge, 30 d’abril, 19:30 h
Cor de Cambra i Orquestra AD LIBITUM de l’Escola Coral de Quart de Poblet
Dilluns, 1 de maig, 20:00 h
Ensemble de cordes MILLE E TRE amb membres de l’Orquestra Nacional d’Espanya (ONE)
Església Parroquial de Santa María de la Misericòrdia de Banyeres de Mariola
* Logotip
Parròquia de Santa Maria
Entrada lliure
Pag. 3
Dissabte, 29 d’abril. Església de Santa Maria, 20:00 h
AKKA BRASS QUINTET
PROGRAMA
Canzona per sonare n° 2…………….. Giovanni Gabrielli (I 154-1612)
Contrapunctus IX……………………….. J. S. Bach (1685-1750)
Pavane……………………………………… Maurice Ravel (1875-1937)
Danzas Renacentistas…………………. Tielman Susato(l500-I56l)
María (West side Story)………………. Leonard Bernstein (1918-1990)
Canon……………………………………….. Johann Pachelbel (1653-1706)
Pequeña fuga en Sol m……………….. J. S. Bach (1685-1750)
Pavane……………………………………… Gabriel Fauré (1845-1924)
Sonate for Die Bankelsangerlied….. Anónim
Somewhere (West side Story)………. Leonard Bernstein (1918-1990)
Reina de Saba……………………………. G. F. Haendel (1685-1759)
Cavalleria Rusticana (Intermezzo)… Pietro Mascagni (1863-1945)
COMPONENTS
Saúl Rubio, trompeta
Jorge Baeza, trompeta
Alberto García, trompa
Rubén Rubio, trombó
Ramón López, tuba
Concert patrocinat per Fanfarria – Instruments Musicals
*- AKKA BRASS QUINTET
El quintet Akka Brass naix a Alacant en desembre de 2016, de la inquietud dels seus membres pel paper del vent metall en l’àmbit de la música de cambra. El 8 de gener de 2017, AKKA guanya el segon premi del concurs de quintets de vent metall «Ondaralvent», tot quedant el primer desert. Així mateix, malgrat la seua recent creació, preparen grans projectes i col•laboren com a quintet solista amb agrupacions com la Banda Simfònica Municipal d’Alacant. El principal objectiu és endinsar-se en el repertori mes actual per aquest tipus de formació i explorar les seues possibilitats, per fer arribar el gran ventall de colors sonors i estils que pot oferir una proposta d’aquestes característiques.
Pag. 4
*- Saúl Rubio, trompeta
Nascut a Alacant, comença els seus estudis de trompeta en l’Escola de Música de la Sociedad Musical La Esperanza de Sant Vicent del Raspeig, i acaba el Grau Superior en l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Com solista ha rebut premis com el Concurs Nacional «Ciutat de Xàtiva» i el Concurs Nacional «Vila de Coix». Ha format part de diferents orquestres joves, com The World Orchestra of Jeunesses Musicals, la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE) o la European Union Youth Orchestra (EUYO), També ha col•laborat amb múltiples formacions orquestrals com l’Orquestra Simfònica d’Alacant, l’Orquestra Simfònica de Bilbao (BOS), l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, entre altres. Actualment és professor de la Banda Simfònica Municipal de Madrid.
*- Jorge Baeza, trompeta
Natural de Sant Joan d’Alacant, inicia els seus estudis musicals als 7 anys en l’escola de música de La S. M. ‘La Paz’ de Sant Joan d’Alacant i acaba els estudis superiors al Conservatori Óscar Esplá d’Alacant. Ha estat guardonat amb el 2n premi al Concurs Europeu d’interpretació Musical de Moulins i el 1er premi al Concurs Internacional de Trompeta de Benidorm. Ha ocupat la plaça de trompeta ajuda de solista en l’Orquestra de la Radio Televisió Espanyola durant la temporada 2007-2008. Ha estat membre de l’Orquestra Filharmonia de Madrid, Orquestra Ciutat d’Elx, Banda de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana i Jove Orquestra Nacional d’Espanya. Col•labora habitualment amb l’Orquestra de Còrdova, la Banda Simfònica Municipal de Madrid i la Banda Simfònica Municipal d’Alacant.
Actualment és professor de trompeta en les escoles de música de Hondón de los Frailes, Biar, Ciudad de Asís i Villafranqueza, on també és director de la banda juvenil. És director de la Unió Musical Bonetense i de la Unió Musical de Hondón de los Frailes. Al mateix temps, cursa els estudis de Direcció de Banda i Orquestra amb D. Juan J. Navarro i D. José M. Rodilla.
* – Alberto García, trompa
Naix a Mutxamel (Alacant) en 1982. Obté el Títol Superior de Música en l’especialitat de Trompa pel Conservatori Superior Óscar Esplá d’Alacant en l’any 2006. Posteriorment amplia estudis amb Nury Guarnaschelli en la Brass Academy Alacant. És trompa solista de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat d’Alacant i col•labora habitualment amb orquestres com I’ Orquestra Simfònica Ciutat d’Elx, Oviedo Filharmonia, Kammerensemble Modernder Deutschen Oper Berlín, Krasnoyarsk Chamber Orchestra i la Orchestre Symphonique National Algérien. Ha sigut titular de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, membre de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i de la Jove Orquestra Internacional Oviedo Filharmonia. Actualment és professor de trompa, cor i llenguatge musical en les escoles de música de la Societat Musical ‘L’Alianga’ de Mutxamel, l’Escola Comarcal l’Alacantí-Alcoiá i el Centre Professional Vila de Sant Joan. Així mateix, és director de les bandes juvenils de la Societat Musical “L’Aliança” de Mutxamel i de l’Agrupació Artístic Musical “El Treball” de Xixona.
PAG. 5
*- Rubén Rubio, trombó
Nascut a Alacant, comença els seus estudis de trombó en l’Escola de Música de la Societat Musical “La Esperanza” de Sant Vicent del Raspeig i acaba el Grau Superior en l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Com solista ha rebut premis com el Concurs Nacional «Ciutat de Xàtiva», el Concurs Nacional “Vila de Coix”, o el VIl Concurs Nacional de Música de cambra Ciutat de Barcelona. Ha format part de diferents orquestres joves, com The World Orchestra of Jeunesses Musicals, la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE) o la European Union Youth Orchestra (EUYO). També ha col•laborat amb múltiples formacions orquestrals com l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Radio Televisió Espanyola, l’Orquestra Simfònica Región de Murcia i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, entre altres. Actualment és professor en l’Escola de Música “La Esperanza” de Sant Vicent del Raspeig i al Conservatori professional de Música Vila de Sant Joan.
*- Ramón López, tuba
Naix a Almansa. Realitza els seus estudis musicals als conservatoris d’Almansa, Albacete i Murcia amb les mes altes qualificacions, tot obtenint el premi fi de grau mitjà i menció d’honor en el grau superior de tuba, essent el seu professor Manuel Vidagany Solaz. Ha estat tuba solista en la O. S. A (Orquestra Simfònica d’Albacete) sota la direcció de Fernando Bonete Piqueras, tuba solista en el grup de metalls Collage Brass Ensemble així com solista i col•laborador en les bandes de música d’Almansa, Alcázar de San Juan, Saix i Sant Vicent del Raspeig. Ha realitzat classes de perfeccionament amb els professors Juan Bautista Abad, Juan Oriola, Vicente López i Miguel Navarro Carbonell. És professor de la Banda Simfònica Municipal d’Alacant des de 1998 fins l’actualitat.
Pag. 6
Diumenge, 30 d’abril. Església de Santa María, 19:30 h
Cor de Cambra i Orquestra AD LIBITUM de l´Escola Coral de Quart de Poblet
Director: Francesc Gamón
PROGRAMA
.- 1a PART (ca.20′)
Messiah
Georg Friedrich Händel (1685-1759)
Oratori en tres parts, HWV 56, compost en 1741. Selecció
Edició musical: Watkins Shaw, Novello Publishing Limited
Behold the Lamb ofCod (cor)
Surely He hath borne our griefs (cor)
And with His stripes we are healed (cor)
Why do the nations so furiously rage together? (baix)
Let us break their bonds asunder (cor)
If God be for us, who can be against us? (soprano)
Hallelujah! (cor)
.- 2a PART (ca. 50′)
Réquiem
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
KV 626, completat per Franz Xaver Süssmayr (1766-1803)
Edició musical: Leopold Nowak, Bárenreiter-Verlag
Introitus: Réquiem (cor i soprano)
Kyrie (cor)
Sequenz:
1. Dies irae (cor)
2. Tuba mirum (solistes)
3. Rex tremendae (cor)
4. Recordare (solistes)
5. Confutatis (cor)
6. Lacrimosa (cor)
Offertorium:
1. Domine Jesu (cor i solistes)
2. Hostias (cor)
Sanctus (cor)
Benedictus (cor i solistes)
Agnus Dei (cor)
Communio: Lux aeterna (cor i soprano)
Pag. 7
COMPONENTS
Carmina Sánchez, soprano*
Myriam Arnouk, contralt
Jesús Álvarez, tenor
Miguel Ángel Ariza, baix*
*Membres del Cor de Cambra Ad Libitum
Concert patrocinat per la Diputació Provincial d’Alacant
NOTES AL PROGRAMA
A primers de juliol de 1791, Mozart (1756-1791) -fent una pausa en la composició de La Flauta Màgica- va anar a Baden per portar a Viena la seua dona Constança, la qual rebia banys en aquesta ciutat per alleugerar la seua malaltia. Esperaven el seu últim fill, Franz Xaver Wolfgang (1791 -1844), el qual naixeria només arribar a Viena. Fou just eixos dies quan el compositor va rebre el misteriós encàrrec. Un emissari desconegut li entrega una carta sense firma a la qual se li encarregava una missa de difunts i es fixaven uns terminis de temps. Mozart, després de consultar amb la seua dona i expressar-li el seu desig d’enfrontar-se a aquest gènere, acceptà. Contestà al desconegut que compondria el Rèquiem a canvi d’una determinada quantitat, que no podia fixar la data exacta de finalització i que volia conèixer les senyes de qui emetia l’encàrrec. Poc després tornà a aparèixer l’emissari, el qual no solament portava la retribució sol•licitada, si no també la promesa d’un considerable suplement a l’entrega de l’obra; se’l deixava lliure per compondré segons el seu instint i inspiració, amb l´única condició de no tractar d’esbrinar la identitat de l’autor de l’encàrrec. Presumiblement, Mozart inicia la composició del Rèquiem de seguida; però, hagué de detindre-la quan va rebre l’encàrrec, igualment favorable, d’una òpera seria per la coronació de Leopold II d’Àustrica com a rei de Bohèmia – “La clemència de Tito” -, el qual va acceptar i què l’obligà a partir cap a Praga a meitat d’agost, acompanyat per la seua dona i pel seu alumne Franz Xaver Süssmayer (1766-1803). D’acord amb el relat de F. Niemtschek, un dels primers biògrafs de Mozart, “en el moment en què pujava al cotxe amb la seua esposa, aparegué l’emissari com un fantasma; tirà per darrere del mantó de la seua dona i preguntà: “Què va a passar amb el Rèquiem?”. Amb el ritme frenètic que el caracteritzà, va completar “La clemència de Tito” per a que s’estrenara el 6 de setembre, amb escàs èxit. Aquest fracàs, sumat al desconcertant i misteriós encàrrec i als importants problemes de salut que començava a tindre, el van sumir en un estat melancòlic i delirant del qual dona fe la següent carta de setembre de 1791:
Pag. 8
«Em dona voltes el cap, (…) no puc llevar-me de damunt la imatge d’aquest desconegut. El veig constantment: em suplica, em sol•licita i em demana impacient el treball. Continue perquè compondré em cansa menys que el repòs. A mes, no tinc ja res que témer. Ho dic pel que experimente al pensar que l’hora està arribant. La vida era tan bella…, (…) però no es pot canviar el propi destí. Ningú mesura els seus propis dies; no hi ha mes remei que resignar-se: serà el que disposa la providència. Acabaré, doncs, el meu cant fúnebre. No puc deixar-lo incomplet.»
A meitat de setembre, ja a Viena i després de compondré el seu “Concert per a clarinet”, tot i trobar-se malalt i assetjat per «pensaments cada vegada mes negres», Mozart es dedica sense treva a la confecció del “Réquiem”. Convençut de la seua mort imminent arriba a pensar que havia sigut enverinat i que el misteriós missatger era un esperit que li encarregà el que seria el seu propi rèquiem. Mentrestant, a la mateixa Viena es representava amb èxit “La Flauta Màgica”, estrenada el 30 de setembre. Una lleugera milloria li va permetre dirigir la “Xicoteta cantata maçònica” a meitat de novembre; però, a partir del dia 20 del mateix mes, va haver de fer llit. «El 28 de novembre l’estat del malat va empitjorar (…), ja no hi havia pràcticament res a fer. (…) Les seues mans es negaven a obeir-li, mentre la seua fantasia febril continuava treballat al “Réquiem”; o, per la nit, volava al teatre, on el públic estava aplaudint entusiàsticament “La Flauta Màgica” (…). El dia abans de morir murmurà desconsoladament: “Com voldria escoltar de nou la meua “Flauta Mágical”” (…) A les dos de la matinada es trobaven amb ell alguns músics. Mozart manà que li portaren al llit la partitura del “Réquiem”, i els demés començaren a llegir al clavicordi les pàgines acabades. El tenor Schack va prendre la part de la soprano, Hofer la del tenor i Gerl la del baix; i Mozart, amb la seua veu de tenoret, va intentar la part de contralt. Arribaren fins el “Lacrimosa”, on el treball estava interromput. Des dels primers compassos el mestre va estar convençut que mai l’anava a acabar. Presa d’un atac de llàgrimes, deixà a un costat la partitura.» (B. Paumgartner). Continua afanyosament treballant al «seu» rèquiem, assistit pel seu fidel alumne Süssmayer, i la partitura l’acompanyà fins les seues ultimíssimes hores terrenals, fins el punt que Mary i Vincent Novello, que figuren entre els primers dels seus biògrafs, descriuen la seua mort amb la suggestiva imatge «The pen dropped from his hand» (la ploma caigué de la seua mà).
Després de la seua mort, Constança, preocupada per la possibilitat que qui feia l’encàrrec poguera rebutjar una obra inacabada, perdent la recompensa promesa i que tant necessitava, va decidir cridar Joseph Leopold Ebler (1765-1846), músic molt estimat per Mozart, per confiar-li completar la partitura; però, aquest, rebutjà l’oferiment. Süssmayer, d’altra banda, l’acceptà, sent ell, per la seua proximitat amb el mestre, l’únic músic que podia tindre una idea cabal de l’arquitectura de l’obra. La situació de la partitura a la mort de Mozart era: l´lntroitus i el Kyrie estaven complets, la Seqüència tenia les parts vocals completes fins el compàs 8é del Lacrimosa i tan solament esbossades les parts instrumentals, i l´Ofertori estava traçat en línies generals.
Pag. 9
L’autor del misteriós encàrrec resulta ser el compte Walsegg, apassionat melòman i compositor aficionat, qui volia fer-se amb una missa fúnebre per dedicar-la a la memòria de la seua difunta esposa, fent-la passar per pròpia. Així ho va fer i, a la recepció de la partitura completa del “Réquiem”, el va copiar del seu puny amb la inscripció «compost pel compte Walsegg» i el va dirigir personalment el 14 de desembre de 1793. La màxima obsessió de Constança sempre fou que el “Rèquiem” es considerara íntegrament autèntic, i no fou fins 1800 quan Süssmayer va esclarir definitivament el cas.
La de Süssmayer no és l´única versió del “Réquiem” i, al llarg de la historia, molts altres compositors han escrit finals alternatius a l’obra inconclusa de Mozart; però, sí que és aquesta la versió mes tradicional i la que, donada la proximitat de l’alumne amb el mestre, podria entendre’s com la mes pròxima a la seua voluntat.
*- Cor de cambra Ad Libitum de l’Escola Coral de Quart de Poblet
El Cor de cambra Ad Libitum s’ha posicionat als últims anys com una de les agrupacions corals valencianes amb major projecció, com avalen els nombrosos guardons aconseguits a les competicions nacionals mes importants.
Pag. 10
L’Escola Coral de Quart de Poblet és un ampli projecte pedagògic que s’ocupa de la formació en el cant coral des de la primerenca edat dels quatre anys. Actualment la formen mes de 350 xiquets, joves i adults dividits en set grups coráls. Des que iniciara la seua activitat al 1983 ha oferit mes de 950 concerts, realitzant nombroses gires internacionals per Europa i Sud-americà. Ha interpretat un ampli repertori i col•labora freqüentment amb el Palau de les Arts Reina Sofia de Valencia, on ha estat sota la batuta d’alguns dels mes grans directors de l’actualitat, com Lorin Maazel o Ricardo Chailly.
Ad Libitum és el cor de cambra de l’Escola Coral, integrat per joves amb una sòlida formació musical i vocal. Ha interpretat “El Messies d’Händel” en versió íntegra en diverses ocasions, així com altres grans obres com ara “La Passió segons Sant Mateu” de Bach, “Vesperae solennes de Confessore” de Mozart i el “Magníficat de Rutter”. Va debutar com a cor d’òpera a “La Flauta Màgica” i ha oferit concerts en importants auditoris i en espais historics, com ara el Castell de Manzanares El Real (Madrid) o la basílica de Santa María del Popólo de Roma (Itàlia). Ha sigut guanyador de nombrosos premis, d’entre els quals destaquen el primer premi, el premi del públic i el premi especial FIRACOR al Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina (2015), el segon premi al Concurs Nacional de Coráls Antonio José de Burgos (2015), el segon premi «Lira de Plata» al Certamen de la Cançó Marinera de San Vicente de la Barquera (2014 i 2016) i la menció d’honor al Certamen Internacional d’Havaneres i Polifonia de Torrevieja (2016).
www.escolacoral.com
*- Francesc Gamón Olmo, director
Naix a Sagunt, l’any 1986. Es titulat superior en direcció d’orquestra, direcció de cor i piano pel Conservatori Superior de Valencia, on fou deixeble dels Mestres Miguel Ángel Herranz, Manuel Galduf i Pilar Vañó; actualment aprofundeix en l’estudi de la música antiga a l’ESMuC de Barcelona. Amplia la seua formació en reconeguts centres, com ara l’Acadèmia Chigiana de Siena (Italia) i el Berklee College of Music. Ha col•laborat amb multitud d’agrupacions, oferint concerts per gran part de la geografia espanyola i també a Regne Unit, Alemanya, Franca, Itàlia i Andorra.
Pag. 11
La seua continua formació en el camp de la direcció musical inclou nombrosos cursos de perfeccionament i classes magistrals amb professors com Gianluigi Gelmetti, Bruno Aprea, Enrique García Asensio, Cristóbal Soler, Omer Meir Wellber, Josep Ramón
Gil-Tárrega, Juan Luis Martínez, Eduardo Cifre, Vasco Negreiros i Martin Schmidt. Ha estat al front de multitud d’agrupacions, d’entre les quals destaquen l’Orquestra de la Fundació Bulgària Clàssic de Sofia, la Jove Orquestra Provincial de Málaga, i la Banda Simfònica, l’Orquestra Simfònica i el Cor de la Unió Musical de Llíria.
El seu repertori, en constant creixement, inclou ja pagines cèlebres de la literatura simfònic-coral, com son els “Réquiem” de Mozart i Fauré, l’oratori “El Messies”, la “Missa de la Coronació”, el “Gloria” de Vivaldi, fragments d’òperes i sarsueles, a més d’altres obres de totes les èpoques. Recentment ha debutat com a director d’òpera amb “La Flauta Màgica”. Para especial atenció a la música antiga i l’any 2013 funda L’Arcàdia, grup especialitzat en l’estudi i la interpretació de la música anterior a 1800 amb instruments i criteris històrics, del qual és director musical i artístic. Ha participat com a director d’orquestra a l’enregistrament de diversos CDs.
Es forma com a investigador musical de la mà deis professors Antonio Ezquerro i Luis Antonio González cursant el màster en música de la Universitat Politècnica de Valencia, especialitzant-se en l’estudi de la música antiga. Ha realitzat i publicat diversos treballs d’investigació i en l’actualitat prepara la seua tesi doctoral.
Des del seu debut com a director l’any 2005 ha sigut titular de diverses formacions vocals i instrumentals. Actualment està al front del Cor de cambra Ad Libitum de l’Escola Coral de Quart de Poblet, amb qui ha aconseguit alguns dels més prestigiosos guardons nacionals, activitat que compagina amb la docència a centres com el Conservatori Superior de Música Rafael Orozco de Córdoba i el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de Valencia.
www.francescgamon.com
Pag. 12
Dilluns, 1 de maig. Església de Santa Maria, 20 h
Ensemble de cordes MILLE E TRE
«Al voltant de la nostàlgia»
Director: Jordi Navarro
PROGRAMA
.- 1a PART
L’última primavera
(de les 2 melodies elegíaques op 34)…….. Edvard Grieg (1843-1907)
Italiana (andantino)
Antiche danze ed arie per liuto, suite III… Ottorino Respighi (1879-1936)
Concert per a violí, oboè i cordes
en do menor BWV 1060………………………. Johan Sebastian Bach (1685-1750)
I: Allegro
II: Adagio
III. Allegro
.- 2a PART
Serenata per a cordes…………………………. P. I. Tchaikovsky (1840-1893)
I: Pezzo in forma de sonatina
II: Valse
III: Elegie
IV: Finale
COMPONENTS
Violins: Miguel Ángel Alonso, Jone de la Fuente, Ana Llorens, Alfonso Urdieres,
Mario Pérez, Elsa Sánchez, Isabel Vicente,
Violes: Alicia Salas, Martí Varela, Sergio Vigara
Violoncels: Joaquín Fernández, Carla Sanfélix, Josep Trescolí
Contrabaix: Laura Asensio
Solistes: Robert Silla (oboè), Mario Pérez (violí)
Pag. 13
Notes al programa
L’ensemble de cordes Mille e Tre està format per músics que acostumen a tocar junts en l’Orquestra Nacional d’Espanya. Per a aquest concert han preparat música de Grieg, Respighi, Bach i Tchaikovsky.
El programa comença amb ´”l’Última Primavera” (composada en 1880), una de les dos melodies elegíaques on Grieg s’inspira en el poema “Varen” d’Aasmund Olavsson Vinje. En aquest poema noruec, un home que sent prop la seua mort contempla, amb resignació, la que sap que va a ser la seua última primavera. Escoltarem la versió per a orquestra de cordes d’aquesta trista però a la vegada preciosa cançó.
La suite n°3 de les “Àries i Danses Antigues” de Respighi va ser composada en 1928 i està basada en balls populars d’entreteniment de la cort italiana dels segles XVI-XVIII. Escoltarem el primer moviment, anomenat “Italiana”, una bella i nostàlgica ovació al passat.
Seguidament s’interpretarà el “Concert per a violí, oboè i cordes I060R en do menor” de J. S. Bach, on els solistes Robert Silla (oboè) i Mario Pérez (violí) estaran acompanyats per l’Ensemble de cordes Mille e Tre. Bach solia arranjar per a clavecí els concerts escrits anteriorment per a instruments melodics. En aquest cas, només la versió per a dos clavecins i cordes ha sobreviscut al temps, i partint d’ella s’ha reconstruït la versió original que hui escoltarem. L’obra està estructurada conforme al model italià, amb tres moviments (ràpid-lent-ràpid). En el primer, un recurrent tema de tota l’orquestra alterna amb episodis mes lleugers dels solistes en forma dialogada. El moviment central és un adagio de caràcter líric, ple de melancolia. El tercer moviment té característiques semblants al primer, però de caràcter una mica mes brillant, i conclou amb una reexposició del primer tema en forma triomfal.
“La Serenata” per a cordes de Tchaikovsky ocuparà per complet la segona part. Encara que la vida interior de Tchaikovsky va ser complicada (sa mare va faltar quan tenia 14 anys, el seu temperament era inestable i hipersensible i la seua tendència homosexual -no acceptada per la societat del seu temps- li va ocasionar profunds problemes psicològics) aquesta obra pertany a un període d’estabilitat sentimental de Tchaikovsky (1880). Es tracta d’una peça extensa, que emociona pel seu romanticisme i que és molt diversa en els seus quatre moviments. El primer té una solemnitat afirmativa que s’apodera de l’atenció de l’oient; el segon és un vals conegut perquè s’interpreta sovint com a propina per les orquestres, el tercer és una bella i profunda elegia i a l’últim moviment apareix lentament un motiu popular rus que al final es concilia sàviament amb el tema romàntic del començament de l’obra.
PAG. 14
*- Jordi Navarro, director
Nascut a Banyeres de Mariola el 1982, des de fa uns anys Jordi compagina la seua activitat com a trombonista en l’Orquestra Nacional d’Espanya amb la direcció orquestral.
Ha dirigit la Simfònica VERUM, la Jove Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid (JORCAM), l’Orquestra de l’Acadèmia de Música de Ljubljana, El grup de metalls i percussió de la JONDE, l’Orquestra del Forum Musikae i diversos grups de cambra formats per companys de l’orquestra nacional.
En l’actualitat cursa un Máster en Direcció d’Orquestra en la Universitat Alfons X de Madrid amb Miguel Romea (amb qui estudia des de 2011) i Andrés Salado. A mes ha realitzat cursos amb George Pehlivanian, José Rafael Pascual-Vilaplana, Kurt Masur, Konrad von Abel…
Amb el trombó ha sigut membre de la Jove Orquestra Gustav Mahler, Jove Orquestra Nacional d’Espanya, Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, Orquestra de Joves del Mediterrani, Oviedo Filharmonia, Orquestra Simfònica de Youtube… i ha col•laborat amb l’Orquestra Mozart, Spira Mirabilis, Orquestra de Cadaqués, Filharmònica de Qatar, Orquestra de RTVE, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Orquestra de Valencia…
Es guanyador del primer premi en el Concurs Internacional de trombó «Città di Chieri» i en el XI Concurs Nacional de Xàtiva.
*- Mario Pérez, violí
Guardonat en «Padova International Competition 2011 «(Itàlia), concurs «Cidade d´Alcobaca» (Portugal) i finalista al concurs «Gaetano Zinnettic» de Verona (Itàlia). Ha actuat com a solista junt a l’Orquestra Nacional d’Espanya en L’Auditori Nacional de Madrid, també ha actuat amb el grup de vent, Orquestra barroca i Orquestra simfònica del Real Conservatori Superior de Música de Madrid, etc. Ha fet recitáls a Madrid i Comunitat, festival de Penyíscola, festival de Blanes, cicle «Grans Intérprets» de la Fundació Gayarre, Auditori d’ Oviedo, Valencia, Lleó, Leipzig… a més d’haver realitzat quatre gires internacionals pel país de Mèxic, amb recitals a Toluca, Ciutat de Mèxic, Celaya, Querétaro, Oaxaca i Acapulco.
Ha realitzat gravacions per a televisió i com a solista en R. N. E. Amb la seua tasca camerística ha format part del Trío Mauz, Quartet Mediterrani, Grup Sinergia, Mixtour, Quartet Arteria o Neopercussió. En l’actualitat forma part del Trio Musicalis.
PAG. 15
*- Robert Silla, oboè
Robert Silla, naix a Valencia en 1982 estudia oboè des dels 8 anys als conservatoris de Valencia i Castelló on obté el premi extraordinari fi de carrera en la classe de Vicente Llimerà i el premi Euterpe a la millor trajectòria acadèmica. Posteriorment amplia els seus estudis amb Emanuel Abbühl en Staatliche Hochschule für Musik en Mannheim i va rebre els consells de Maurice Bourgue a més de dedicar-se a l’estudi de la interpretació de la música antiga amb Albert Romaguera. Ha sigut solista de l’Orquestra d’Oporto.
Actualment és solista de l’Orquestra Nacional d’Espanya a mes de col•laborar amb altres orquestres habitualment com Orchestra del Teatro alia Scala de Milán, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Orquesta Musicaeterna i festivals como Rurhtrienale o Salzburgo.
Contraportada
Organitza:
Regidoria de Cultura de l´Ajuntament de Banyeres de Mariola
Confraria de Sant Jordi Banyeres de Mariola
Patrocina:
Diputación de Alicante
M. I. Ajuntament de Banyeres de Mariola
Confraria de Sant Jordi de Banyeres de Mariola
Fanfarria – Instruments Musicals
Col•labora
Parròquia Santa Maria de la Misericòrdia de Banyeres de Mariola
Societat Musical Banyeres de Mariola
