XXXVII Jornades Musicals de l’Octavari de Sant Jordi (2016)

Descarregar document

Portada:

XXXVII JORNADES MUSICALS DE L’OCTAVARI DE SANT TORDI
Banyeres de Mariola, 2016

1 i 8 de maig

Església de Santa Maria

ENTRADA LLIURE

Pag. 2

XXXVII
JORNADES MUSICALS DE
L’OCTAVARI DE SANT JORDI
Banyeres de Mariola 2016

Diumenge, 1 de maig

ELOQUIUM ensemble de cordes

Diumenge, 8 de maig

OUINTET DE VENT CUESTA

Església Parroquial de Santa María de la Misericòrdia de Banyeres de Mariola

*.- Logotip Parròquia de Santa Maria

Pag. 3

ELOQUIUM ensemble de cordes

Director, Jordi Francés Sanjuán

Diumenge 1 de maig. Església de Santa María, 19:30 h

PROGRAMA

I. Part

Edward Elgar (1857-1934)

*.- Serenade in E minor Op.20

I. Allegro piacevole

II. Larghetto

III. Allegretto

*.- Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Piano Concerto en la mayor BWV 1055

I. Allegro

II. Larghetto

III. Allegro ma non tanto

*Piano: Francis Blanes

II Part

Richard Wagner (1813-1883)

*.- Siegfried Idyll

Leos Janácek (1854-1928)

*.- Suite for strings

I. Moderato (Prelude)

II. Adagio (Allemande)

III. Andante con moto (Saraband)

IV. Presto (Scherzo)

V. Adagio (Air)

VI. Andante

ELOQUIUM ensemble de cordes
Violins: Antonio Viñuales, Enrico Filippo Maligno, Rebeca Maseda, Jorge Llamas,
David Otto, Christina Geraets
Violes: Alberto Rodríguez, Sara Martínez
Cellos: Iván Siso, Javi Morillas
Contrabaix: Luis Arias
Francis Blanes, piano
Jordi Francés, director

Pag. 4

NOTES AL PROGRAMA

Cadascun deis quatre compositors que presentem al programa representen en si mateixos quatre formes diferents de pensament. Quatre camins amb orígens molt distants però amb l’objectiu comú de traduir en bellesa eixe mateix camí que condueix cap a l’art. La genialitat melòdica d’Elgar dialoga amb l’habilitat contrapuntística de Bach. El Wagner mes misteriós i profund enfrontat amb el singu¬lar encant de Janácek.

ELOQUIUM ensemble de cordes

(Fotografía de alguns dels components del enseble)

Pag.5

JORDI FRANCÉS SANJUAN / director musical www.jordifrances.com

(Fotografia de Jordi Francés Sanjuan)

Titulat en 2004 per la Hogeschool Zuyd de Maastricht (Holanda), postgraduat en direcció de repertori contemporani en el Conservatori della Svizzera Italiana de Su’íssa i premiat en diversos concursos internacionals de direcció com el WMC de Kerkrade en 2005, durant anys va compaginar la percussió com a concertista amb la direcció d’orquestra a la qual actualment es dedica. Molt interessat en la creació contemporània, ha dut a terme les estrenes mundials de mes de 40 obres i ha treballat amb prestigiosos compositors com Harrison Birtwistle, Philippe Hurel, Georg F. Haas, Peter Eótvós, Philippe Manoury, José Manuel López, Cesar Camarero, David Maslanka, entre molts altres.

La seva amplia i heterogènia formació com a director inclou el treball específic i en profunditat, de molt diversos repertoris amb grans mestres especialistes, durant mes d’una dècada. Ha treballat activament com a alumne de professors com: Kurt Masur, Peter Eótvós, Neeme Járvi, Paavo Járvi, Jorma Panula, Arturo Tamayo, Konrad von Abel, Georges Pehlivanian, Yaron Traub, etc., en institucions com la Manhattan School of Music de Nova York, el citat Conservatori della Svizzera Italiana a Su’íssa, el International Bartok Seminar d’Hongria, la International Járvi Academy d’Estónia, el IRCAM a París, entre d’altres.

En 2011 dirigeix la BBC Philarmonic (Anglaterra) en l’enregistrament de la BSO de la serie “The Real History of Britain” produït per la pròpia BBC ¡ malgrat la seva joventut, ha debutat també ja amb orquestres i grups com: l’Orquestra de Radiotelevisió Espanyola (2014), Orquestra d´Extremadura (2014), la JONDE de la qual ha estat director assistent en 2012 i 2015, la JORCAM (Jove Orquestra de la Comunitat de Madrid) amb la qual és director convidat freqüentment, Ensemble Intercontemporain (2014), Lúceme Festival Academy Orchestra

Pag. 6

(2014), Bulgarian State Opera amb una producció completa de “Madame Butterfly” (2012), Saavaria Symphony Orchestra (Hongria), Orquestra Simfónica de Corrents (Argentina), Párnu City Orchestra (Estonia), Orquestra de l’Opera de Dijon (Franca), entre moltes altres.

Entre els seus principals compromisos recents i futurs figuren el concert en la Quinzena Musical Donostiarra amb I’ Ensemble Sonido Extremo i música de Luciano Berio; una gira amb l’Ensemble 20-21 amb música de Schoenberg i Stravinsky; concert com a director convidat de l’Ensemble Espai Sonor amb música de Georg Friedrich Haas, la direcció musical de la sarsuela “La del Manojo de Rosas” produïda per la Societat Filharmónica de Badajoz i la direcció musical de la producció de l’òpera “BRUNDIBAR” en el Teatre Real de Madrid a l’abril 2016.

Ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica ATRIVM d’Ontinyent, de l’Orquestra de l’Escola Politècnica Superior d’Alcoi i de la Societat Filharmònica d’Altea entre d’altres. Actualment, Jordi Francés és director convidat per dirigir molt diversos repertoris en orquestres i ensembles, és director titular de la Filharmònica Beethoven de Campo de Criptana (Ciudad Real) i de l’Ensemble So Extrem (Badajoz). Ha treballat com a director assistent de Lutz Kóhler, Arturo Tamayo. José Ramón Encinar, i la present temporada assistirà al mestre Josep Pons en la producció de “El Crepuscle dels déus”, de Wagner en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Es també responsable musical del projecte “Enfortiment institucional dels conservatoris de la regió de Rabat” que duu a terme en col•laboració amb la AECID (Agencia Espanyola de Col•laboració Internacional per al Desenvolupament), per mitjà del qual va impartir periòdicament cursos en els conservatoris de la regió de Rabat (el Marroc) entre 2008 i 2012.

Ha estat professor de percussió de cursos i classes realitzats en diferents Escoles i Conservatoris Superiors europeus com el CNSM de Lió, Conservatori Superior de Gran Canaria, Conservatori Superior de València, Conservatori Superior de Navarra, etc. En 2006 crea NEXE ensemble juntament amb Siseo Aparici, ensemble de percussió dedicat a la música contemporània amb el qual realitza una intensa labor pedagògica i artística, destacant l’estrena a Espanya de “Li noir de l’Etoile”, de Gérard Grisey, “Ecart en temps”, de Philippe Hurel, “SteelWave” (espectacle inèdit de música amb steeldrums), etc., i amb el qual funda també un Concurs Internacional de Composició.

Pag. 7

FRANCIS BLANES / piano

(Fotografia de Francis Blanes)

Comenta els seus estudis musicals en el Conservatori Elemental de Banyeres de Mariola. Després al Conservatori Professional de Música Ruperto Chapí d’Elda on obté el títol de Grau professional i la Beca Mancomunitat pel programa Música Viva de la Mancomunitat concedint-se-li concerts en diferents ciutats (Elda, Sax, Monfort, etc.) i un curs de perfeccionament. Al 2007 accedeix al Conservatori Superior de música de les liles Balears on estudia amb Manuel Carra Jorge Robaina i Miquel Estelrich obtenint el títol de Llicenciatura en música en l’especialitat de piano. Acaba els seus estudis amb la màxima qualificació, Matrícula d’Honor pel seu recital i concert final de carrera. Des de 2012 rep classes de perfeccionament en el Conservatori Superior de Música Katarina Gurska de Madrid amb la professora Mariana Gurkova. Realitza cursos de perfeccionament amb professors com Claudio Martínez Menher (2007 i 2009), Guillermo González (2007 i 2010), Gustavo Díaz Jerez (2009), Ramón Coll (2010) i Dina Parakhina (201 I). Recentment ha acabat els seus estudis de Màster d’interpretació solista en el Conservatori Superior de Música Katarina Gurska. En aquest màster rep masterclasses de la mà d’Eldar Nebolsin, Claudio Martínez Menher í Lucca Chiantore.

Com a concertista, debuta en 2006 amb el Concert per a piano i orquestra en Re Major de Haydn juntament amb l’orquestra del Conservatori Professional de Música Ruperto Chapí d’Elda. Col•labora amb diverses Bandes com la Societat musical Banyeres de Mariola, l’Associació Unió musical de Bocairent, la Societat Unió Musical Canyada i l’Agrupació artístic-musical El Treball de Xixona, destacant l’enregistrament d’un CD amb aquesta última en 2012. En 2015 col•labora amb la banda simfònica Filharmonia. En 201 I actua com a solista tocant el Concert per a piano i orquestra de vent d’Stravinsky amb l’Orquestra de vent del Conservatori Superior de Música de les liles Balears. En 201 I és convidat per la Fundació Ribera de Banyeres de Mariola per a fer un recital en aquesta localitat amb finalitats benèfiques. En 2012 i 2013 realitza recitals com a pianista solista ¡ pianista acompanyant, convidat per l’Escola de música Ad libitum d’Ontinyent. Des d’abril de 2013 forma part del Grup Arete amb el qual debuta a Bunyola (Mallorca) participant en el festival de música d’aquesta localitat Primavera musical Bunyola. També forma part d’altres agrupacions de càmera com el Duet Sintagma i el Ensemble Mediterrani. Participa com a pianista acompanyant d’agrupacions locals com la Coral Infantil Fundació Ribera, la Coral Mariola i la Societat Musical Banyeres de Mariola, així com en el Curs Internacional de Música d’Alacant. En l’actualitat compagina la seua activitat concertística amb la docent en diferents escoles de la zona on resideix.

Pag. 8

OUINTET DE VENT CUESTA

Diumenge 8 de maig. Església de Santa María, 19:30 h

PROGRAMA

I Part
*.- Divertimento n.3 en Sib M de Martin i Soler (1754-1806)

Larghetto. Allegro
Andante sostenuto
Allegro Allegro tranquillo

*.- Divertimento n.8 KV 270 de W A Mozart (1756-1782)

Allegro molto
Andantino
Menuetto
Presto

*.- Divertimento n.6 en Fa M de Martin i Soler (1754-1806)

Allegro
Adagio
Menuetto
Cotillón

II Part

*.- Children’s córner de Claude Debussy

Dr. Gradus ad Parnassum
The little Shepherd
Golliwogg’s Cake Walk

*.- Suite española de Isaac Albéniz

Preludio
Tango
Malagueña
Serenata
Capricho catalán
Zortzico

Pag. 9

NOTES AL PROGRAMA

I Part

A finals del segle XVIII, a l’àmbit de l’òpera europea s’imposen dos grans mestres: W. A. Mozart ¡ Vicent Martín i Soler. Coincideixen en el mateix període en Viena com a músics de la cort de José II. Lorenzo da Ponte, llibretista d’ambdós, considerava a l’espanyol “superior” al geni de Salzburgo i, a més a més, I’ estrena de “Una Cosa Rara” va tenir més èxit que “Le nozze di Fígaro”.

Els sis “Divertimentos” de Vicent Martín i Soler (tots per a la mateixa combinació instrumental), van ser escrits amb tota probabilitat al voltant de 1795, quan el compositor estava a Londres, just després del seu període rus. El gran músic Valencià va fer servir en estos “divertimenti”, alguns temes famosos de la coneguda òpera “Una Cosa Rara” (1786), així com d’altres reconegudes operes del seu legat com “II Burbuero di buon Cuore” o “Larbore di Diana”.

Estos “divertimenti” els podríem considerar un reclam publicitari en la seua època, ja que eren una manera ràpida de presentació de les seues obres i amb les que podia obrir-se camí en la societat teatral tan competitiva que imperava al Londres de finals del segle XVIII.

Els octets estan pensats per a 2 oboès, 2 “corni di bassetto” («Cornu Di Bassetto» en les parts instrumentals), 2 trompes («Cornu» en les parts), 2 fagots i serpentó (Fagotto 2 & Serpano en la part). La transcripció que aquí presentem es per a quintet de vent clàssic realitzada pel Quintet Cuesta.

Tots estos “divertimenti” estan estructurats en quatre moviments amb unes formes clàssiques molt ximples, encara que impregnats d’eixa genialitat que es mostra en totes las melodies del genial músic valencià.

Les obres es conserven al British Library en forma de joc de parts instrumentals que semblen haver sigut escrites amb presa.

II Part

CHILDREN´S CORNER / Debussy (1862-1918)

Quan Debussy va finalitzar esta sèrie de peces per a piano, la batejà com “Children’s Córner” (El racó dels xiquets), dedicada: «A la meva benvolguda petita Shu-shú, amb les tendres disculpes del seu pare pel que segueix».

El racó dels xiquets està format per sis parts, però en aquesta transcripció presentarà solament tres moviments: “Doctor Gradus ad parnassum”. El títol de la primera pega del Racó… és l’únic que no està en anglès, sinó en llatí. A Debussy no se li va ocórrer el títol “Doctor Gradus ad parnassum” sense més, per capritx; tenia una bona raó: hi havia un mètode per aprendre a tocar el piano que es deia “Gradus ad parnassum”, d’un gran pianista italià, Muzio Clementi. El títol de “Doctor”,

Pag. 10

tal vegada l’hi ho va afegir Debussy com a mostra de respecte cap al gran mestre
Clementi.

“The little shepherd” (El petit pastor). En forma de faula musical.

“Golliwogg’s cake-walk” (El cake-walk de GolHwogg). Golliwogg era el nom d’un
ninot de color que havia inventat una nord-americana que vivia a Anglaterra allà
per 1900.

SUITE ESPAÑOLA / Isaac Albéniz (1860-1909)

Un dels compositors espanyols mes importants del segle XIX, especialment per les seves obres per a piano, d’inspiració nacionalista i llenguatge modern. Va nàixer a Camprodón, Girona, i va ser un nen prodigi al piano. En 1893 es va establir a París, on va rebre classes de Vincent d’lndy i va entrar en contacte amb un grup de compositors de l’avantguarda europea entre els quals es trobaven Claude Debussy i Gabriel Fauré, que van influir de forma decisiva en la seva moderna tècnica compositiva.

La seva obra mestra és la suite per a piano Iberia (1906-1909), composició virtuosa i musicalment complexa, composta a Niça durant mes de dos anys. De la resta de la seva producció destaquen les peces per a piano Rapsòdia espanyola i Suite espanyola.

QUINTET CUESTA

Creat en 1981 a València (Espanya), el Quintet Cuesta pren el seu nom del músic i compositor valencià Francesc Cuesta. Els seus membres s’han format al Conservatori Superior «Joaquín Rodrigo» de València i han ampliat estudis a diferents ciutats europees com Viena, París, Londres, Rotterdam i Freiburg. Compaginen les activitats del grup amb la docència en el Conservatori Superior de Música de València, o com a membres de l’Orquestra de València en les seves respectives especialitats.

Des de la seva creació el Quintet Cuesta ha participat en diferents esdeveniments tant nacionals com internacionals i han actuat en diferents països d’Europa, Àsia i América.

El seu repertori és bastant ampli i variat en estil, des del clàssic fins a les obres mes contemporànies; també solen incloure en les seves actuacions arranjaments de música espanyola d’autors tan típics com Albéniz o Falla. A mes han rescatat obres històriques de gran importància musical com els divertiments per a vent de Martín i Soler editats per Rivera edicions.

A causa de la seva creixent preocupació per la música contemporània espanyo¬la han participat en diferents cicles de música contemporània en els quals s’han estrenat obres dedicades al grup de compositors espanyols tan prestigiosos com

Pag. 11

David del Puerto, Amando Blanquer, José Antonio Orts, Félix Ibarrondo, Cano, Luis de Pablo… entre d’altres. Han participat en festivals de música contemporània de tota Espanya i Europa.

El grup ha estat guardonat en diverses competicions internacionals, a mes algunes de les seves actuacions han estat retransmeses en directe per RNE, Canal 9, així com a diferents ràdios estrangeres. Des de 1995 col•labora amb la companyia discogràfica «Empire Master Sound», amb seu a Brussel•les, on té editats diversos compactes amb algunes de les obres mes emblemàtiques per a quintet de vent. També han gravat per a l’lnstitut Valencià de la Música, en la seua col•lecció Actual, un doble CD amb obres de compositors valencians. Actualment col•laboren amb el segell Cable musical.

QUINTET DE VENT CUESTA

José María Sáez, Flauta
Jesús Fuster, Oboè
José Cerveró, Clarinet
Salvador Sanchis, Fagot
María Rubio, Trompa

Contraportada:

ORGANITZA

Regidoria de Cultura de l´Ajuntament de Banyeres de Mariola

Confraria de Sant Jordi de Banyeres de Mariola

PATROCINA

Cultura Arts

Diputación de Alicante

Ajuntament de Banyeres de Mariola

Confraria de Sant Jordi de Banyeres de Mariola

COL•LABORA

Parròquia de Santa Maria

Societat Musical de Banyeres de Mariola