Vicente Ferrero Molina, natural de Banyeres de Mariola, format artísticament en les aules de l’Escola de Belles Artés de San Carlos de València i en el taller del seu propi pare, també escultor, inicia molt jove el seu camí artístic no ignorant mai el aprenentatge ni la docència. Completa la seva formació amb el Doctorat en Belles Artés treballant sobre una tesi d’assumpte essencialment escultòric com “L’escultor i la vellea”. Aspectes físics en l’obra escultòrica de gran grandària, estudiant amb rigor i originalitat un aspecte poc investigat i molt sugeridor.
En l’actualitat és Catedràtic de Dibuix, i la exigència de la docència l’obliga a extremar el propi rigor en la seva obra, buscant sempre una simplicitat essencial fruit d’un profund coneiximent del representat, que transforma cap a l’espectador en un sintètic resum del que tracta de reflectir.
De traç apretat, obviant recarregaments anecdòtics, aconsegueix una simplicitat d’acord amb moderns criteris de l’art religiós. La representació d’aquest en el món contemporani no és tasca fàcil; els temps són ben distintss a aquells altres històrics en el que l’art profà era una excepció enfront de l’encàrrec sistemàtic d’esglésies i catedrals. Ferrero no ha defugit mai aquest repte i són seves obres molt característiques. El Sant Jordi és bon exemple d’això; gràcies a la seva formació teòrica i pràctica utilitza com a model la coneguda obra de Donatello, no solament com homenatge al món renaixentista , que admira molt, sinó com una manera de contrastar, per la seva simplicitat, el barroquisme habitual de les representacions mes conegudes de sant Jordi, Sant molt volgut en algunes regions espanyoles, Cataluna, Aragó i la Comunitat Valenciana per exemple, i sobre qui tan poc se sab. Enfront de la figura a cavall en plena lluita amb el drac, Ferrero opta per un Sant Jordi de peus, serè, amb la llança i l’escut com símbols guerrers, però amb expressió tranquil•la, de jove, amb cuidada anatomia i records clàsics de gladiador romà.
