Cronologia Junta Directiva 1945

1945

Pren possessió la Junta Directiva per a l’any 1945, President Honorari: Ángel Torró Silvestre, President: Remigio Torró Silvestre, Vicepresident: Francisco Vañó Doménech, Tresorer: Francisco Pascual Francés, i Secretari: Ricardo Ferre Belda.

1944

Es realitza la Imatge de Sant Jordi “el Xicotet” i una xicoteta Anda per portar-lo als muscles, per l’artista valencià José Justo Villalba. La imatge és una rèplica més menuda de la que presideix l’Altar del Sant al Temple Parroquial.

1943

Al mes de abril, es beneïda la Carrossa per poder portar la Imatge de Sant Jordi que presideix l’Altar del Sant al Temple Parroquial de Santa Maria, ja que la seua grandària i pes impossibiliten portar-lo a muscles; però la falta de mitjans i perfeccionament tècnics de l’època, així com els inconvenients que van suposar els empinats carrers del nostre poble i les inclemències meteorològiques van provocar que fora un gran fracàs.

1942

L’Arquebisbe de la Diòcesi de València nomena com a Rector de la Parròquia de Santa Maria de Banyeres de Mariola al Sacerdot José Lucas Tomás Gilabert.

1941

5 de setembre: a las 19:30 h., es beneeix l’obra de reconstrucció de la Capella de la Comunió destruïda durant la Guerra Civil.

6 de setembre: Festa de la Relíquia de Sant Jordi. A les 10:00 h., es celebra la Solemne Missa Major.

1940

12 de març: es confecciona el “preu just” dels danys ocasionats durant la Guerra Civil, prenent com a referència l’últim inventari de la parròquia redactat el 20 d’abril de 1925; labor realitzada per persones que coneixien els objectes i segons el dictamen d’especialistes i tècnics. El valor total de tot el desaparegut per destrucció, incendi o robatori referent a l’Altar i aixovar de Sant Jordi es valora en 5.000 pessetes.

31 d’agost: es beneïda la Imatge de Sant Jordi que presideix l’Altar del Sant al Temple Parroquial de Santa Maria, sufragada per Víctor Miguel Sempere Castelló.

1939

2 de març: Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli es elegit Papa de l’església Catòlica, amb el nom de Pío XII.

29 de març: acabada la Guerra Civil, es va oficiar la primera missa a la Plaça Major, situant l’Altar en les graderies de l’església parroquial. Va celebrar esta eucaristia el Sr. Miguel Gil, presidint la mateixa la Imatge de Sant Jordi, còpia de “el Vellet”, custodiada per José Bodí. Els veïns, de forma espontània i ràpida, van acordar fer una xicoteta Anda per al Sant que va ser portada pels xiquets des del carrer Nou fins a la Plaça Major als sons d’una improvisada banda de música, entre els Vitols i aplaudiments del públic.

1 de abril: es dona per acabada oficialment, la Guerra Civil Espanyola.

Al mes d’ abril, es va treballar molt dur perquè la Missa Major del dia de Sant Jordi es poguera celebrar en l’església. En el programa de festes es pot llegir el següent:

“A las cinco de la tarde partirán las escuadras de la Font Bona, iniciándose el desfile tradicional, que tendrá su final en la Plaza del Caudillo. Inmediatamente después, en procesión será llevada la Imagen de San Jorge a la Ermita de Santa Maria Magdalena, descendiendo luego con la Sagrada Eucaristía hasta la Iglesia Parroquial, donde se verificarà el acto de la reconciliación del templo.”

L’Arquebisbe de la Diòcesi de València nomena com a Rector de la Parròquia de Santa Maria de Banyeres de Mariola al Sacerdot José Maria Campos.

1938

Any de Guerra Civil.

1937

Any de Guerra Civil.

Es realitzen obres al interior del Temple Parroquial per condicionar-lo com a mercat central i es puga fer en el seu interior el mercat setmanal del poble.

El Comitè Revolucionari local acorda que es tallen tots el xiprers del cementeri i de la pujada a la Ermita del Sant Crist, així com tots els de la Plaça de la Ermita de Santa Maria Magdalena.

1936

A primers d’any, els sacerdots de la parròquia van començar a consultar amb els feligresos que mereixien la seua confiança, la possibilitat de lliurar-los orfebreria, ornaments, imatges, etc. del culte, i també documentació de l’arxiu parroquial, fàcils d’amagar i, al mateix temps que ningú poguera notar la seua falta. D’esta manera es va aconseguir salvar els pocs objectes i documents dels què es disposa en l’actualitat.

Francisco de Paula Ferre Camarasa va guardar la Relíquia del nostre Patró Sant Jordi en sa casa, salvant-la de ser destruïda. I davant el perill imminent d’un registre en el seu domicili, per les forces republicanes, amb gran sigil la va portar al domicili de sa mare, situat als peus del castell, on va ser amagada darrere de un tabic construït expressament.

17 i 18 de juliol: comença la Guerra Civil Espanyola.

Les autoritats van publicar un bàndol, obligant als veïns a lliurar tots els objectes religiosos que tingueren en les seues cases, així com a tots aquells que hagueren amagat objectes pertanyents a la Parròquia, pel que pràcticament tot el patrimoni artístic, cultural i religiós acumulat al nostre Temple Parroquial al llarg de set segles, i fruit de la devoció i generositat dels nostres avantpassats, va desaparèixer per sempre en uns pocs dies.

27 de juliol: segons la documentació que es conserva en l’Arxiu Històric Nacional, va ser saquejat el Temple Parroquial, les imatges, retaules, olis, orfebreria, ornaments, etc., sent pastura de les flames, entre els quals cal destacar l’Altar de Sant Jordi, la imatge del famós escultor valencià Antonio Esteve Romero, beneïda en 1841 així com la seua anda, el Guió de Sant Jordi i tot l’aixovar del nostre Patró. Es va llegir un bàndol prohibint eixir de les cases als veïns perquè no veren per qui i cóm eren cremades les imatges i altres objectes de culte; algunes d’elles les van cremar en la Plaça Major i la majoria al Pla Roig, actual Poliesportiu municipal, on diuen que molts anys després encara es veia el sòl cremat per la magnitud de la foguera. L’Arxiu Parroquial també va ser destruït i les ermites van córrer la mateixa sort.

Juan Sempere Ferre “el Manso”, sent un xiquet, va recuperar de les cendres de la gran foguera realitzada, al Pla Roig, per a acabar amb el patrimoni religiós, una pota del cavall i una borla del Guió de Sant Jordi.

Setembre: el campanar és enderrocat fins a l’altura de les campanes, i estes es fonen per a convertir-les en material de guerra. S’elimina la decoració i la fornícula de la porta del Temple Parroquial del carrer Sant Jordi.

Les restes de l’Ermita del Conjurador van ser cremades i totalment destruïdes.

1935

19 de març: la Confraria de Sant Jordi reforma els seus estatuts fundacionals de l’any 1928 i en crea uns de nous que la regiran a partir d’ este moment.

Al més d’abril, es va rebre un telegrama del Governador Civil en l’Ajuntament en el què es prohibien les processons de Setmana Santa i de Sant Jordi.

L’Arquebisbe de la Diòcesi de València nomena com a Vicari de la Parròquia de Santa Maria de Banyeres de Mariola al Sacerdot Miguel Calatayud Molina.

1934

En vespres de la celebració de les Festes de Sant Jordi, el M. I. Ajuntament suspèn la celebració dels actes religiosos de les Festes de moros i cristians en Honor a Sant Jordi. Dies després va arribar a la Corporació Municipal un ofici del Governador en el qual s’autoritzaven també aquests últims; ofici que va provocar la dimissió de l’alcalde i del primer tinent d’alcalde.

L’Arquebisbe de la Diòcesi de València nomena com a Vicari de la Parròquia de Santa Maria de Banyeres de Mariola al Sacerdot José Toledo Pellicer.

1933

Abril: el M. I. Ajuntament suspèn la celebració dels actes religiosos de les Festes de moros i cristians en Honor a Sant Jordi, i autoritza realitzar tan sols els actes cívics. Davant esta mesura, les comparses es van negar a participar en les mateixes.

Setembre: el MI Ajuntament suspèn la celebració de la Festa de moros i cristians en Honor a la Relíquia de Sant Jordi.

1932

Al mes de abril, el MI Ajuntament suspèn la celebració de les Festes de moros i cristians en Honor a Sant Jordi.

Setembre: el MI Ajuntament suspèn la celebració dels actes religiosos de la Festa de moros i cristians en Honor a la Relíquia de Sant Jordi, autoritzant tan sols els actes cívics.

L’Arquebisbe de la Diòcesi de València nomena com a Vicari de la Parròquia de Santa Maria de Banyeres de Mariola al Sacerdot Joaquín Guerola Sanchis.

1931

12 d’abril: després de les eleccions, a Madrid es proclama la II República.

A mitjan del mes de juliol, el M. I. Ajuntament va acordar no celebrar la Festa de la Relíquia, però pocs dies després els delegats de les filaes de moros i cristians van insistir i van presentar una instància en la qual sol•licitaven a l’Ajuntament la corresponent autorització per a la celebració d’esta Festa. Després de llargs debats, la Corporació Municipal va acordar contestar als referits delegats indicant-los que estaven autoritzats a dur a terme la Festa amb la condició que es feren càrrec de les despeses que s’ocasionaren i, a més, havien de respondre de l’ordre públic.

1930

L’Arquebisbe de la Diòcesi de València nomena com a Rector de la Parròquia de Santa Maria de Banyeres de Mariola al Sacerdot Emilio Berenguer Ribera.

L’Arquebisbe de la Diòcesi de València nomena com a Rector de la Parròquia de Santa Maria de Banyeres de Mariola al Sacerdot José Santarrufina Hurtado.

Entre els anys 1930 i 1931, l’Ermita del Conjurador es va enderrocar del tot, a conseqüència del seu mal estat i deteriorament.