Les arrels, les nostres senyes d’identitat – Programa de Festes 2020

 

Descarregar document »

 

Les arrels, les nostres senyes d’identitat – Programa de Festes 2020

Mossen Ramón Micó Colomer
Retor de Santa María de Banyeres de Mariola

 

Recorde amb gratitud fa ja quasi 25 anys, en ser destinat a Banyeres de Mariola com a diaca i de curs de pastoral fins la meua ordenació sacerdotal en juny de 1997, quan es parlava de les restes que quedaven de l’antiga ermita del conjurador, on en el seu temps es trobava la imatge del Sant Jordi el vellet. Allí, en el conjurador, solament quedaven les xicotetes ruïnes del que un dia va ser una ermita, lloc on el sacerdot amb la Santa Vera Cruz i al costat de l’antiga imatge del nostre Patró resava les oracions al Déu creador demanant-li intercessió per a evitar el mal de les tormentes tant si venien de ponent, de la Penya la Blasca, de l’Alt de la Creu, o bé temporal de llevant. 

Hi ha persones poc objectives i amb una mentalitat actual, que no tenen en compte l’esdevenir de la nostra història, qüestionant el per què, amb el temps, s’han deixat en desús o bé es van abandonar i inclús es van deixar caure xicotetes o grans ermites, arribant fins i tot a canviar les devocions d’ un poble. 

Banyeres no és una excepció entre els pobles dels nostres voltants, podem vore com en 100 anys ha hagut celebracions religioses que han anat canviant segons l’accent sociopolític, religiós i cultural de cada moment. Desapareixen en els últims 70 anys processons com la de Sant Lluís Gonzaga, del Sagrat cor de Jesús, de la Immaculada Concepció i inclús es modifica la forma de portar a cap la processó del Corpus, així com antigament cau en desús el Conjurador, que posteriorment es derruïda, i molts anys després renaix i ressorgeix amb més força si cap la figura del nostre Patró Sant Jordi, amb la construcció de l’ ermita de Sant Jordi, donant-li un major realç i importància al Trasllat de Sant Jordi en les festes d’abril, o també i en vespres de les nostres festes patronals es manté la processó de l’ Encontre després de la Vigília de Pascua, etc. 

Les causes són múltiples i diverses, senzilles o complexes segons el punt de vista amb el que es valoren, però hi ha un fet que influeix especialment en què en Banyeres tinguen una major solidesa entorn a la figura de Sant Jordi: l’aparició fa ja quasi 100 anys de la Confraria de Sant Jordi, amb un objectiu molt clar que es defineix sense dubte en l’Artícle 3, apartats a, b, i c dels seus estatuts aprovats per l’ arquebisbat de València el 9 de gener de 1999: 

a) Promover el culto público al Patrón san Jorge, todo sintiéndose depositaria y custodia de legado religioso de gran magnitud y profundidad en la vida religiosa de nuestro pueblo en la vivencia de nuestra comunidad cristiana: la piedad y la devoción por San Jorge, 

b) Asumir la responsabilidad y organización de los actos litúrgicos y religiosos en las Fiestas patronales. 

c) Cuidar y custodiar la ermita de San Jorge y su imagen, el retablo del crucero del templo parroquial, altar e imagen procesional, camerino de la capilla, el bolardo y carroza procesional y todos lo objetos de culto que en cada pertenezcan a la cofradía”. 

Crec que és necessari que les nostres confraries tinguen ja no solament uns estatuts legalitzats i també donats d’alta i inscrits en el Ministeri de Justícia, i que s’haja d’acudir a ells quan existisquen entre els seus membres dificultats, sinó que, como bé indica l’experiència de l’Església i més concretament en els órdens religiosos, és on apareix la seua pròpia legislació en lo que es denomina “la Regla”, és a dir, determinar clarament la forma de fer. Així mateix, totes les confraries hauríem de tindre una reunió de forma periòdica una volta al mes amb uns objectius clars, senzills i assumibles per tots, a mode del capítol dels grans órdens religiosos: oració, lectura d’ un passatge de l’Evangeli o de la Bíblia, una xicoteta meditació i una profunda reflexió de tot allò que comporta aparellat la vida de la confraria. Amb l’única finalitat i compromís personal d’ acréixer la nostra fe i millorar la nostra vida de creients, ja que sense este procés de millora i exigència personal no podrem salvaguardar la herència que hem rebut i que tenim el compromís de transmetre a les generacions futures, havent de ser en este compromís de trasmissió del llegat rebut sumament responsables i exigents. 

Crec que és el nostre deure salvaguardar el que hem rebut, y més concretament dins de la festa, la que marca una fita en el nostre poble i en la nostra comunitat cristiana, i amb la que devem comprometre-nos exigentement en valorar els seus inicis, senzills però al mateix temps molt importants. 

Que el màrtir Sant Jordi en l’ esdevenir i bon fer dels temps ens ajude no solament a preparar sinó a previndre i intercedir davant de les grans tormentes de la vida. 

“Si el Señor no construye la casa en vano trabajan los constructores. 

Si el Señor no guarda la ciudad en vano vigilan los centinelas” 

Sal 127, 1