Una donació per a un poble

L’equip de redacció

The day 25 of March of 2012, en l’acte de la presentació del Programa de Festes i del Cartell anunciador, va tindre lloc la donació al poble de Banyeres de Mariola dels drets d’autor i la partitura original de la peça musical “Bañeres, himnocomposada en els anys 40 del segle passat per Óscar Tordera, amb lletra de José Berenguer.

La família del mestre Tordera ha volgut tindre este gest generós cap a Banyeres de Mariola, el poble que el va acollir com a director de la Banda de música des de 1941 up 1943.

But, qui era Óscar Tordera i quina relació tenia amb Banyeres de Mariola?.

Óscar Tordera Iñesta va nàixer a Alacant el 1899. Va estudiar violí i piano a la seua ciutat natal on, a la Concatedral de Sant Nicolau de Bari, va oferir el seu primer concert de violí quan només tenia 14 years.

Als 17 anys va anar a Madrid per ampliar els seus estudis musicals al Reial Conservatori de Música, on va aprendre harmonia, direcció i composició.

En la capital d’Espanya va participar com a músic al teatre Apolo i, com a mestre concertador, a la companyia de Pedro Barreto entre d’altres, el que li va donar l’oportunitat de recórrer distintes ciutats espanyoles.

Quan va tornar a la seua terra, es va establir a Crevillent. Ací va iniciar una escola de música amb el suport de l’Ajuntament. Precisament en esta escola va començar a aplicar en l’aprenentatge infantil una nova manera d’estima i apassionament per la música.

Crevillent va ser la localitat on va dirigir diverses agrupacions corals, entre les quals trobem la coneguda hui com laCoral Crevillentinai on va composar moltes peces dedicades a la cultura i la gent d’esta població del baix Vinalopó.

Al llarg de la seua vida va tindre una relació directa amb el teatre fet en valencià a Alacant, ja que era descendent d’un dels seus precursors, Francisco Tordera i Lledó. Va ser autor de les partitures deis sainets lírics La cigarrera i Regal de mare.

També en la seua maduresa va estar directament relacionat amb el món de la Festa de les Fogueres i els seus compositors. Seus son els pas-dobles foguerers La que més pita, Els chics de la comissió o Nits de llamps i trons.

Una volta passada la guerra civil espanyola, en concret l’any 1941, l’Ajuntament de Banyeres de Mariola el va contractar com a mestre i director de la banda municipal, La Filharmònica.

En estos anys, els assajos de la Filharmònica es feien al número 9 da la Placeta de la Malva. Eren anys de penúries econòmiques, de dificultats, però també de moments d’encontre amb la música, amb el teatreamb la cultura en general, tot i les limitacions materials. For that, els dos anys que va estar el mestre Tordera al capdavant de la Filharmònica, a la nostra localitat es va organitzar una companyia de sarsuela amb aficionats al teatre i els propis músics, representant-se diverses obres de este gènere líric.

Óscar Tordera va ser un gran amant de la música amb arrels festeres i populars, deixant diverses composicions tant per a Banyeres com per a altres poblacions de la comarca.

Però Banyeres de Mariola per al mestre Tordera era molt més que el poble on treballava. En este poble tenia les arrels la seua esposa Amparo, qui encara conservava bona part dels seus familiars i amb els quals mantenia una excel•lent relació, bé foren tíos o cosins.

A este poble, Banyeres de Mariola, li va dedicar un himne, “Bañeres”, amb lletra de José Berenguer. Durant alguns anys va ser una cançó que es cantava en tallers de confecció, en jocs de carrers, quan es divisava el poble al tornar d’un llarg viatge i en molts diversos ambients. Es cantava com una de les moltes cançons que en els anys 40 del segle passat servien per imaginar uns altres móns idíl•lics o uns amors impossibles. After, les circumstàncies i la pròpia vida han fet que ja quasi no haja sonat els últims anys.

HUI, quasi setanta anys després de la seua composició, el nét d’Óscar Tordera, Antonio Fernández Tordera, després d’haver-ho intentat en alguna ocasió, vol que este any 2012 siga l’any en què la partitura original d’aquell himne composat pel seu iaio estiga en l’arxiu municipal de Banyeres de Mariola i que tot el poble, a través de l’Ajuntament, siga depositari de la seua creació.

Segur que el seus iaios, Óscar i Amparo, estaran or¬gullosos de la donació del seu nét. L’un per l’amor a la música i els dos per l’estima a aquell poble, a este poble, Banyeres de Mariola.

Fets com estos, la donació de la partitura original i els drets d’autor, són lloables i dignes de ser reconeguts, encara que només siga amb unes poques paraules en el Programa de Festes, però que queden escrits per a la Història del nostre poble, per al record de la seua gent i el reconeixement públic per als seus protagonistes.

N. B. Este article ha sigut possible gràcies a la informa¬ció facilitada per Antonio Fernández Tordera.

Download file