Serrella: Die „Plantà de la Bandera“ ein Osterakt par excellence, 17 Die „Plantà de la Bandera“ ein Osterakt par excellence


José Antonio Ruiz-Mullor. Ex-professor de l’IES Professor Manuel Broseta

Datei herunterladen

Totes les persones en molts moments de la seva vida s’han sentit identificades amb el que entenem per Historia; es tracta d’eixos moments en els que estem davant d’un lloc historie transcendent o en els que el que ens está passant guarda un paral lelisme amb algún fet historie.

Durant mes d’una década he estat puiant tots el dies a Banyeres a treballar, mit anderen Worten das ist, he fet dues vegades al dia el camí des de Batoi a Banyeres. Aixó que en principi podria ser un avorriment per a mi, poc a poc va anar canviant i vaig anar buscant-li la part atractiva del trajéete que consistía en fer una mena de guia deis indrets amb relleváncia histórica que hi ha ais costats deis disset quilómetres que ens separen.

Als dos costats de la carretera es traben indrets tan importants com: el Salt, el Castellar, el castell de Barxell, la cova de la Falguera, Termita de Polop, usw., per a acabar amb el castell de Banyeres i les restes del que fou el castell de Serrella.

El moment d’identificació histórica del que parlava abans, va ocorrer quan investigant la cova de la Falguera, m’informe de que hi es trobá una moneda de Claudi II, també conegut peí gótic, que governá l’imperi Roma entre 368 ich 270 dC.

La pregunta era molt concreta; Qué feia en mig de la valí de Polop una moneda romana? Llavors, la resposta és lógica. Les valls del Vinalopo, del Serpis, del Clariá, usw., son eixides naturals de la via Augusta cap a la mar. La moneda la va perdre algún comerciant que passava per Polop, o podria haver-la tirat perqué havia perdut el seu valor amb l’arribada al poder de Quintilo en l’any 270.

Les valls de les nostres comarques de la serra teñen un valor importantíssim, qualsevol mercaderia del centre de la península Ibérica sortia per aquestos camins cap al ports de Dénia, de Lucen-tum o de lllicitanus Sinus (Laporta von Nr) i allí embarcar cap a la metrópoli que, amb bon vent, tan sois en tres dies arribava a Roma. Cal recordar ací que els vaixells podien navegar de nit guiant-se per les estrelles, al contrari que els carros i caravanes que tenien que parar al fer-se fose i caure la nit.

Imatges:
El Salt.
Castell de Barxell.

La troballa de la moneda em va dur a pensar que una persona, com jo, passava per estes ierres per a guanyar-se la vida 1740 anys enrere; mit anderen Worten das ist, feia el mateix que jo i que tantes persones mes féiem diáriament entre Banyeres i Alcoi per a guanyar-nos la vida.

Imatges:
Serrella.
Banyeresde Mariola

Dones bé, tots el matins, quan jo anava també a guanyar-me la vida a Banyeres, al girar la font del Sapo en rebien els castells de Banyeres i el turó que un dia fou el castell de Serrella.

El castell de Banyeres és tangible: una torre d’homenatge, unes muralles de tapial on clarament es diferencia el que fou l’alcassaba i la resta la fortificació emmurallada. En canvi, el castell de Serrella és un puig on s’endevina, per la seva estructura, que es tracta d’un turó que en altre temps fou un espai fortificat. El primer és real, el segon convida a la fantasía.

El que avui es sap sobre el castell de Serrella és que va ser un es¬pai ocupat des de fa 4 000 anys a jutjar per les restes hi trobades. Pero la seva ocupació mes intensa va ser en l’Edat Mitjana, mes concretament entre els segles xii i xm, en les époques almorávit i almohades.

La primera documentació escrita que es té, data del 13 Oktober 1249 quan el rei Jaume I li concedeix a Jofré de Loaysa el «castrum et villam de Bigneras et castrum et villam de Serrella». Posteriorment apareix en les actes de divisió de termes entre Bocairent i Banyeres i Serrella signades en 1261 i confirmades en 1271.

in 1273 el rei Jaume confirma, a mes, la delimitado entre Banyeres i Serrella i en 1278 el seu fill, el rei Pere, ordena al procurador del Regne de Valencia faga restituir a Garda de Loaysa el castell de Serrella.

in 1278, acabada la revolta d’Alzraq, en Valencia es fa un llistat d’emplagaments musulmans per tal de recaptar impostas, i a Serrella li correspon pagar 100 sous a la Corona, quan en setem-bre els recaptadors venen a cobrar, al vorer l’estat de desolació que hi havia sois fan que anotar al costat del nom de Serrella: «Nihil haberi poíesf» (no es va poder obtenir res). Aquest fet Banyeres de Mariola la posa de manifest que Serrella va anar despoblantse paulatina-ment en benefici de Banyeres. Es considera que l’abandó total de l’assentament es va fer a comeng del segle XIV.

Serrella seria un espai fortificat en el que en el cim estaría l’alcassaba i al seu voltant estarien les muralles, i aprofitant la pendent del puig s’acoblarien les muralles. Es a dir, el castell estaría format per una alcassaba amb una torre tancada per una muralla i una altra muralla que tancaria les vivendes adossades al propi mur quedant al mig una explanada; realment la estructura del castell és la mateixa que la del seu veí el de Banyeres.

Les restes que avui en dia queden apareixen ais 764 m sobre el nivell del mar, es tracta d’un lleng de muralla fet amb la técnica d’encofrat amb pedrés de roca calcaria amb morter de calç. Mes amunt als 780 m s/m apareixen dos Mengos mes, rematats en quadre, lo que pot interpretar-se com a base de la torre.

L’espai existent entre la carena del puig, protegit per un muralla i l’altre mur, que tindria una extensió de 121 fanecades valencianes, seria el lloc on s’assentaria la poblado musulmana i els primers pobladors cristians abans del trasllat definitiu a Banyeres.

Arribats a aquest punt convé fer-se la pregunta del per qué es creen dos comunitats tan prop, és dar que el Vinalopó és la fita natural entre les dues comunitats, L’una aprofitaria l’aigua pel marge dret i l’altra la de l’esquerre. Pero pense que la situado geoestratégica és privilegiada ja que els dos punts dominaven completament l’entrada i eixida de l’anomenat corredor de Beneixama cap a les valls de l’interior de les muntanyes de les comarques del Comtat i de la Valí d’Albaida.

Avui tan sols és un puig on s’endevina que hi hagué un castell, un castell fácil de recompondré mentalment sois pujant al petit altiplá i orientant-se cap al nord mirar el castell de Banyeres. L’última vegada que hi vaig pujar, dintre de mi ressonaven les paraules: «Nihil haberi potest» que jo adaptaant a la situado amb un «Hic nihil esb>.

NOTA AL PEU DE PÀGINA:

1.- Una fanecada valenciana equival a 831 m2 en el sistema métric.