Sant Jordi in Bigneres


Francisco Berenguer. Artista plàstic Professor de la Facultat de Belles Arts Universitat Politècnica de Valencia

Datei herunterladen

La imatge de portada d’aquesta revista correspon a un detall d’una obra pictòrica realitzada al tremp, de la sèrie Sant Jordi.

La pintura al tremp és la técnica pictòrica mes antiga que es coneix, si exceptuem les pintures rupestres. Sobre una taula de fusta preparada amb imprimació de cua, he reinterpretat aquells retaules de l’Edat Mitjana que van aconseguir gran mestratge i que son part fonamental de la nostra historia de l’Art. La figura de Sant Jordi, tractada sota una estètica propera a la deconstrucció, em permet aconseguir un discurs visual de caràcter oníric. Una obra que observada a certa distancia em recordarà a Sant Jordi, però vista d’a prop, i detalladament, mostrés un univers de pinzellades, formes geomètriques i volums senzills, totalment desvinculats de referent.

La seva factura m’ha permès apropar-me de nou a la técnica del tremp, que vaig aprendre quan vaig estudiar Pintura en la Facultat de Belles Arts a finals deis noranta. Era una técnica pictòrica de preparació senzilla, que fabricàvem barrejant diversos components (rovell d’ou, oli de llinassa, vernís dammar i aigua destinada) resultant una emulsió que permetia barrejar els pigments de color i obtenir un acabat compacte molt lluminós que recordava tant a l’aquarel•la com al gouache, depenent de l’opacitat de les pinzellades.

La seva perdurabilitat és molt alta, conservant amb el temps les característiques de lluminositat, transparència, frescor i delicadesa que aporta aquesta técnica. Bons exemples son les obres del genial Giotto o del renaixentista Botticelli que després de segles segueixen perdurant amb tot el seu esplendor. El temps d’assecat d’aquesta técnica pictòrica és molt ràpid si no s’altera l’emulsió a forga d’olis o vernissos, la qual cosa permet pintar per capes de manera molt fácil.

En les obres pictòriques de gran grandària solc utilitzar fusta i no llenç, com a suport, la qual cosa em permet manipular parts de la superfície de la fusta, ja sigui escatant, escalabornant o tallant amb gúbies certes àrees per crear concavitats que formen part del conjunt i que poden ser pintades posteriorment. En l’obra que correspon a la portada d’aquesta revista, hi ha parts del tors de Sant Jordi i del drac que s’han aconseguit efectuant aquest procés, pintant posteriorment mitjangant veladures per aconseguir efectes de profunditat.

Si bé en aquesta técnica el color no varia una vegada assecat pel que no és necessari aplicar vernissos finals, en el cas d’aquesta obra he aplicat diverses capes de olifa (mésela de vernís gras a forga d’olio de Ili i un assecant) per garantir la seva conservación durant anys.