Restauració i estudi d’una pila, aiguamans, del gòtic tardà


Ramon Albero Belda. Regidor de Patrimoni.

Aiguamans és una paraula derivada del llatí (aqua-ma-nus), amb el significat de: “gerra amb què es vessava l’aigua en les mans dels invitats a menjar en una casa. El complement era una palangana o safa que era el recipient que rebia l’aigua vessada”.

La pila, o aiguamans, objecte d’estudi, es va trobar l’any 2004, en l’hort d’una vivenda del carrer Sant Jaume, Não.. 20, de Mariola, al fer unes obres de reforma el seu propietari Jorge Belda Llopis, el qual va contactar amb el llavors regidor de Patrimoni, i van convindre perquè l’Ajuntament realitzarà un estudi de la peça.

La corporació municipal va dipositar la pila en el Museu Arqueològic Municipal de BanyeresTorre de la Font Bona”, a l’expectativa de disponibilitat pressupostària.

em 2007, la directora de Museus, Ma Ángeles Calabuig Alcántara va comunicar a la nova corporació l’existència de la peça, i va recordar que la restauració i estudi estaven pendents de realitzar.

L’equip de govern de l’Ajuntament, va decidir enviar la pila per a la seua restauració i estudi, remetent-se a Laboratorios TRP, S.L, Madri.

Esta empresa especialitzada va procedir a la restau¬ració, observant que el pitjor estat de conservació es localitzava a nivell superficial, ja que la peca va ser reutilitzada com a element constructiu i presentava abundants restes de morter de ciment.

Pel seu interès, transcrivim part de la descripció i estu¬di que realitza esta empresa:

El recipient està tallat en un sol bloc de pedra calcaria lleugerament groguenca i de gra molt fi.

Les mesures de la pila son 29,50 centímetres de diàmetre i 14,50 centímetres d’alt.
Té forma de campana aplatada i invertida, amb la boca cap amunt, decorada amb una banda que corre davall el llavi, formada per dos mitges canyes de distint diàmetre superposades, que generen un angle sobreïxent en la unió d’ambdós.

Per davall de les motlures hi ha una franja decorati¬va ampla, constituïda per un motiu geomètric que es divideix en dos zones marcades per mitjà d’una línia central, que quasi coincideix amb el diàmetre màxim de la peça, formant dos orles distintes, amb una de¬coració semblant, però diferent: la part superior està constituïda per dos línies de mitjans cercles rebaixats quasi concèntrics, amb secció triangular. Els espais triangulars que es formen entre grups de semicercles estan farcits d’una falca vertical, el vèrtex inferior dels quals coincideix amb el punt d’unió de cada grup de semicercles.
La secció inferior del receptacle té una sèrie de semicercles còncaus superposats a altres tants semicercles convexos, de menor grandària, i unint els extrems dels semicercles oposats hi ha unes falques allargades, de secció triangular. El motiu així creat té forma delingot xipriotaallargat. Per davall de les línies convexes, hi ha una altra banda de semicercles còncaus rebaixats que creen ovals allargats, entre els quals s’insereixen falques verticals invertides, semblants a les de la pri¬mera zona decorativa, però mes retudes.

finalmente, la zona inferior de la pila està composta per un bou (bossell, motlura) que la rodeja tota, generant una superfície circular lleugerament mes alta en el punt central, punt que en el seu moment va tindre alguna rematada decorativa que es va eliminar, quan la pila va ser desamortitzada, per a poder assentar-la millor sobre una superfície plana.

também, conserva restes d’un apèndix rectangular, realitzat en el mateix bloc de calcaria en el que va ser tallada, que es va retirar per a poder extraure-la del mur a què va estar adossada.

En la mateixa zona conserva dos perforacions, una passant que travessa el got de la pila, apareixent en l’interior de la mateixa i una altra menor que no la travessa, en la vertical de l’anteriorment citada, possiblement relacionada amb un punt de subjecció o suspensió, una vegada que es va eliminar l’element portant que la pila va tindre en el seu origen.

A un costat i a l’altre de la resta de pilar de subjecció, conserva restes de pintura de color roig en forma de gotasses informes, podent procedir de la decoració parietal que la sagristia de l’església va tindre”.

En l’estudi realitzat s’indica que la pila es pot interpre¬tar de tres maneres distintes, però totes elles relacionades amb el món eclesiàstic.

Es descarta que fóra una pila d’aigua beneïda, beneitera, per la presencia del desaigüe, i per la decoració de la pila que és anterior a la Contrareforma, moment en què es van introduir les beneiteres.

Igualmente, per la presencia de l’orifici d’eixida d’aigua, es descarta que fóra una pila baptismal, i també perquè les piles per a batejar no solen estar adossades a un element portant, com en este cas.

La tercera interpretació és que es tractaria d’un aiguamans de sagristia, quasi amb tota seguretat, de la vella església parroquial de Banyeres, hui desapareguda, i que es trobava en la ubicació de l’actual Teatre Prin¬cipal.

Es descarta també que poguera procedir d’una antiga ermita, (la del Conjurador estava pròxima al carrer Sant Jaume, on es va trobar la pila), perquè les ermites habitualment no disposen d’esta eina litúrgica.
Per la banda decorativa de la pila l’adscriuen a un mo¬ment tarda de l’art gòtic, estil que coincideix amb les referències que disposem de la nostra antiga església parroquial.

La pila tenia una utilitat litúrgica consistent en el llavatori de mans del sacerdot després de les cerimònies eucarístiques, per a eliminar restes eucarístiques i per a desllavar el corporal i el purificador. Este element litúrgic, hui en desús, servia per a realçar l’ornamentació de les sagristies.

L’aigua residual d’estos aiguamans havia d’abocar-se en terra beneïda, per la qual cosa la canalització travessaria el mur de l’antiga església i s’abocaria en el cementen que en eixe moment estava adossat a l’església.

L’1 d’agost del 2011, complint el compromís que va realitzar la corporació de l’any 2004, l’Ajuntament va procedir a la devolució de la pila al seu propietari, firmant Jorge Belda Llopis un document de compromís a fi de cedir a l’Ajuntament la pila en quantes mostres o exposicions es programen.

A l’acte de devolució també va assistir l’anterior regi¬dor de patrimoni Francesc García Martínez, de la cor¬poració de 2003-2007 que va rebre la peça.

Des de l’Ajuntament considerem que la ubicació idònia d’esta peça és el Museu Arqueològic, i així se li ha manifestat al seu propietari el Sr. Belda Llopis, a fi que per cessió, per donació, o per qualsevol altra fórmula que s’arbitre, la pila s’incloga en el patrimoni munici¬pal, per al coneixement i gaudi de tots, ja que es tracta d’un dels pocs vestigis dels que disposem de l’antiga església parroquial.

Baixar o arquivo