Risoluzione della dichiarazione di Bene Immateriale di Rilevanza Locale delle festività dei Mori e Cristiani della Comunità Valenciana


Diari Oficial de la Comunitat Valenciana Nº7457

Scarica il documento

Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

RESOLUCIÓ de 28 gennaio 2015, de la Direcció General de Cultura, per la qual s’incoa un expedient per a declarar Bé Immaterial de Rellevància Local les festes de Moros i Cristians de la Comunitat Valenciana. (2015/731)

L’article 1.3 de la Llei 4/1998, d’11de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, establix que formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, els coneixements, les tècniques, les pràctiques i els usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana.

anche, formen part del dit patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions, musicals, artístiques, gastronòmiques o d’oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l’ús del valencià.

Els articles 15.5 io 55 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, establix que s’inclouran en la secció quinta de l’Inventariï General del Patrimoni Cultural Valencià, amb la qualificació de Béns Immaterials de Rellevància Local, aquelles creacions, coneixements, pràctiques, tècniques, usos i activitats més representatives i valuoses de la cultura i les formes de vida tradicionals valencianes. Igualment s’inclouran els béns immaterials que siguen expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d’oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l’ús del valencià.

Vistes les sol•licituds formulades per a l’explícit reconeixement cultural de les festes de moros i cristians en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, els informes que hi ha en l’expedient administratiu i de conformitat amb estos últims; fent ús de les facultats que confereix l’article 56 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià; l’article 20 del Decret 140/2014, di 5 settembre, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport; i l’article 19.1 del Decret 62/2011, di 20 maggio, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels béns de rellevància local, resolc:

Primer

Incoar un expedient per a declarar Bé de Rellevància Local Immaterial les festes de Moros i Cristians de la Comunitat Valenciana i procedir a la seua inscripció en la secció quinta de l’ Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

Això no ha de ser obstacle perquè aquelles que complisquen els requisits que en el seu dia establisca la Comissió Consultiva constituïda en la present resolució puguen tindre un reconeixement individualitzat com a Bé d’Interès Cultural Immaterial.

Segon

En consideració a la importància d’esta manifestació cultural i la seua especial imbricació en el patrimoni cultural i consuetudinari de molts municipis de la Comunitat Valenciana i sense perjuí de la regulació normativa que conté respecte d’això la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, es constituïx per la present resolució una Comissió Consultiva, formada per cinc membres, adscrita a la Direcció General de Cultura, en el si de la qual estaran representats els interessos implicats, i les funcions de la qual seran: establir els criteris per al reconeixement com a Bé d’Interès Cultural Immaterial d’aquelles festes o actes de les festes de Moros i Cristians d’especial rellevància i significació per al patrimoni cultural valencià i proposar la seua declaració, si és el cas.

Composició d’ esta Comissió:

– Un representant de la Unió Nacional d´ Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF).

– Un representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP).

– Un representant del Consell de Festes Tradicionals.

– Dos representants de la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural.

– Les persones que exercisquen la presidència i la secretaria seran designades per la persona titular de la Direcció General.

Tercer

La gestió del patrimoni cultural, protegit per esta declaració de Bé de Rellevància Local Immaterial, correspon a les mateixes associacions festeres i als ajuntaments, si és el cas.

La Generalitat Valenciana, la UNDEF i les associacions festeres fomentaran la difusió d’ este bé garantiran el seu estudi i documentació amb criteris científics, i incorporaran els testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua pervivència.

Quart

Notificar la present resolució als interessats en el procediment i, particularment, atès el gran nombre de municipis implicats, a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), entitat que representa i engloba tots els municipis de la Comunitat Valenciana.

La qual cosa es fa pública als efectes oportuns.

Valencia, 28 de gener de 2015.– La directora general de Cultura: Marta Alonso Rodríguez.

ANNEX

Dades sobre el bé objecte de la declaració

1.- Introducció

Sota la denominació de festa de Moros i Cristians s’agrupen una sèrie molt diversa de manifestacions rituals, recreatives i festives, que esteses per àmbits geogràfics relativament heterogenis i amb una diversa història, presenten com a element comú una confrontació simbòlica mora i cristiana. El seu principal argument, de caràcter teatral, es basa en el segrest per part de les hosts de la mitja lluna, i posterior recuperació, per part cristiana, d’alguna imatge o motiu religiós. La funció, amb un esquema que es repeteix en la majoria dels casos, conclou amb el baptisme i conversió del musulmà.

La participació en la festa s’ha anat incrementant per mitjà de la creació de comparses noves en pla d’igualtat, que són realment centres de sociabilitat i comensalitat, no sols en els dies de la festa sinó durant tot l’any. La popularització de la festa i la participació en esta de totes les classes socials i tots els sectors de la població, incloent-hi la incorporació massiva de la dona, la converteixen en un autèntic fenomen de masses i una verdadera expressió de la cultura dels pobles, que implica la quasi totalitat de la població i infon un sentiment d’identitat i continuïtat que contribueix a promoure el respecte per la diversitat cultural i la creativitat humana.

La festa no se circumscriu només a la nostra comunitat sinó que s’estén no sols per la geografia valenciana, sinó també per l’espanyola, europea i americana. A la Comunitat Valenciana, esta festa té un important caràcter ritual i festiu amb un gran arrelament i història. En cada població se celebra en diferents dates i adquireixen modulacions locals singulars, però en totes es detecta la influència del dit model en la participació massiva, en les desfilades i en la música, en la indumentària i en altres elements.

La festa ha patit un procés d’evolució al llarg dels segles fins a arribar a la celebració que hui coneixem. Els antecedents més remots d’estes festes els trobem en el segle XII, en les representacions de les lluites que rememoren la Reconquista cristiana.

Dal XV secolo, amb les primeres manifestacions del Corpus, i uns segles més tard amb les processons i romeries de les festes patronals, apareix l’anomenada soldadesca, una tradició que, amb alguna transformació, ha arribat fins als nostres dies. Estes eren companyies de soldats que formaven l’anomenada Milícia General del Regne, que es van originar per mitjà d’agrupacions de les antigues milícies ciutadanes creades pels Reis Catòlics la missió de la qual era protegir a la població.

Amb el temps, estes soldadesques s’obrin a la resta de la població que, agrupant-se en estes, comencen a configurar les que seran conegudes com a filades o comparses de moros i cristians, emfatitzant així tant el seu nou caràcter civil com ritual. Hui en dia, encara persisteixen en l’organització interna de les comparses o filades les jerarquies simbòliques precedents.

En el segle XVIII, encara que es documenten diversos simulacres en diferents localitats de la Comunitat Valenciana, ja eren freqüents els festejos amb ostentacions en les processons i les funcions de soldadesca. Estos tenien un caràcter extraordinari, ja que es trobaven integrats en el programa d’actes de les festes patronals i es realitzaven quasi tots els anys. Consistien en exhibicions de rodes de banderes i salves d’arcabusseria que acompanyaven el pas de les imatges dels sants patrons i eren realitzades per les milícies locals. De vegades, els seus components dividits en dos bàndols, Mori e Cristiani, simulaven una xicoteta lluita per a la possessió d’una plaça o castell.

A mitjan segle XIX, amb la industrialització, la festa es va anar estenent per les comarques de la serra Mariola i les valls del Vinalopó com una festa amb origen en uns models previstos, però nova en forma i contingut. És el que s’ha denominat la moderna festa de moros i cristians, que naix en un context de canvi social i de ruptura amb la societat tradicional. La burgesia és el nou motor d’un nou model de societat liberal i participativa.

2.- Denominazione

Festes de Moros i Cristians

3.- Àmbit territorial

Les poblacions de la Comunitat Valenciana on es desenrotllen les festes de Moros i Cristians.

4.- Actors principals

Els festers que s’enquadren en comparses que pertanyen a un dels dos bàndols de la festa, el moro o el cristià.

5.- Descripció del bé

La seqüència festiva dels Moros i Cristians està rigorosament estructurada, ja que correspon a una lògica dramàtica definida que s’inicia amb les entrades cristiana i mora, continua amb la processó del sant patró i finalitza amb la conquista dels moros i la posterior reconquista dels cristians.

Simbolisme i ritual es confonen en un tot que representa un fet històric i que s’origina a partir d’una intenció catequista, la derrota de l’enemic de la fe per mitjà de la intercessió divina del sant patró de la població. És el que s’ha denominat com a model de la festa d’Alcoi.

Dins de les festes de Moros i Cristians trobem uns components bàsics que la conformen:

El religiós, representat per les processons, romeries i misses. Actualment se celebren els Moros i Cristians dins de les festes patronals i amb motiu d’estes.

L’històric, l’element que realment caracteritza les festes de moros i cristians i al mateix temps les diferència de qualsevol altre tipus de festa. Presenta un contingut de lluita, arcabusseria, ambaixades, pèrdua i recuperació del castell que simbolitza la població, rememorant els fets ocorreguts durant la reconquista. Està representat per les ambaixades, guerrilles, alardos, desembarcament, conversió del moro al cristianisme o altres actes semblants.

El militar, l’origen del qual està en l’antiga soldadesca ja des del segle XVI, i que actualment es conserva en l’organització de les comparses. L’acte més representatiu i espectacular de l’element militar de les festes és l’entrada, que consisteix en una desfilada en què participen tots els festers agrupats en comparses o filades amb espectaculars vestits i ritme de marxes mores, marxes cristianes o pasdobles compostos expressament per a les festes.

Estos tres elements bàsics que configuren les festes de moros i cristians es troben perfectament fusionats i entrellaçats en tots els pobles que la celebren, excepte a Alcoi, on es mantenen separats en cada un dels tres dies que duren les festes. questo, en totes les localitats s’alternen els actes de la festa de moros i cristians amb les desfilades i arcabusseria, vale a dire, els històrics amb els religiosos i amb els populars.

Les festes de moros i cristians han evolucionat fins a formar una estructura diferent d’altres festes amb una música, indumentària específica i la utilització de pólvora en l’arcabusseria que pren un gran protagonisme en la festa.

Cal destacar la importància de les ambaixades, uns textos escrits en vers, encarregats de la difusió dels fets històrics. Els parlaments són l’eix central de la festa i la part més teatral. Cada població presenta particularitats pròpies, però bàsicament l’estructura dramàtica és la mateixa: s’inicia amb l’arribada de l’ambaixada mora, que ofereix als pobladors del castell un model de societat ple de bondats i riqueses que no és acceptat pels cristians. Sense acord, els moros prenen la plaça i planten les seues banderes, que sol anar representada amb el robatori de la imatge del patró. A la vesprada o al matí següent, els cristians, invocant el seu sant patró recuperen la fortalesa, obligant els musulmans a la conversió. L’acció sol girar al voltant d’un castell de fusta que s’alça al mig de la plaça del poble.

Les ambaixades ja es documenten en el segle XVIII en les festes alacantines, i els textos actuals provenen del primer terç del segle XIX. Possiblement, els seus antecedents es troben en les comèdies de moros i cristians, tan esteses en el segle XVII, i que estiguen inspirades en els relats del teatre barroc popular. Presenten el gust per l’orientalisme i tenen poc rigor històric, amb multitud d’anacronismes i amb una contextualització que s’allunya prou de la realitat històrica del territori valencià de l’època. Les ambaixades van assumir en aquells moments una finalitat paral•lela a la merament festiva, crear la motivació d’orgull nacional en un difícil període polític i militar.

La població participa massivament en les festes de moros i cristians, agrupant-se en comparses, filades, eccetera., amb un nom i un vestit característic, més o menys relacionats amb el que la saviesa popular adjudicava als dos bàndols contendents en la Reconquista.

Musica, la indumentària i la pólvora són elements indispensables en el desenrotllament de la festa. És el món de les sensacions, sentits que se sumen a l’espectacle visual de la festa de moros i cristians. questo, la música que trobem és concreta, pròpia, nascuda amb i per als moros i cristians, que ompli tots els dies de festa i que és única. Es tracta dels pasdobles festers i les marxes mores i cristianes, música de banda, la qual cosa s’ha denominat música de moros i cristians.