Que no falte l’oli a Jordi el dels Pinarets


Jordi E. Esteve Romero

Una persona molt volguda per a mi, recordava i em contava fa ja alguns anys que estava molt agraït a Sant Jordi, perquè l’havia ajudat molt durant els durs anys viscuts per ell i la seua família, ja que trobant-se fent el servici militar a Alcoi, el seu batalló va ser mobilitzat per a participar en la contesa d’Àfrica, on va tindre la bona o mala sort d’agarrar les febres tifoides, la qual cosa el va alliberar de ser destinat al front africà i, del qual només van tornar amb vida un company seu i ell mateix; i anys després, durant la dècada dels anys trenta, després de diverses destinacions i acabada la guerra, va arribar a estar pres en la plaça de bous de Las Ventas de Madrid, on van concentrar un gran nombre de militars i civils per a comprovar la pertinença a un o un altre bàndol, fins que va ser alliberat després de demostrar-se que no tenia res a vore amb cap dels dos grups. Durant tot este temps, quan tenia l’oportunitat d’escriure a casa i amb més èmfasi estant pròximes les Festes de Sant Jordi o de la Relíquia, amb lletra molt xicoteta i davall del segell, per si la carta poguera ser intervinguda per la censura del moment, escrivia com a missatge i prec als seus familiars directes: “Que no li falte l’oli a Jordi el dels Pinarets”.

Una clau o contrasenya perquè la seua família tinguera sempre penjada i encesa una llanterneta d’oli, el que coneixem per cresol o “mariposes”, de la part inferior del quadre que representa la imatge de Sant Jordi Màrtir realitzada pel mestre Martínez i que en l’època es venerava en pràcticament totes les cases del poble ja que s’havia repartit per aquells anys amb l’arreplegada de l’Acapte, a pesar de l’escassetat del moment i encara que els faltara per a preparar el menjar diari, com a oració i prec perquè tornara sa i estalvi, com així va ser al cap del temps i com a signe de devoció, veneració i acció de gràcies per tota la protecció, benediccions i felicitat rebudes de Sant Jordi, a qui des de molt jove li professava un gran amor.

Conclosa la contesa i de tornada a casa, ja no tindria la necessitat d’escriure i pregar amb temor i discreció perquè es mantinguera la llum sempre encesa a Sant Jordi, decidint com a gratitud al nostre Patró fer la Festa de Sant Jordi amb la màxima expressió que en el nostre poble es coneix: sent capità de la filà, o dos cristãos.

I a partir d’este moment va decidir celebrar el Dia de Sant Jordi ajuntant tota la seua família al voltant de la taula per a festejar-lo, igual que moltes altres del nostre poble, com era costum i tradició que es reuniren a casa dels pares, a pesar de la penúria econòmica i l’escassetat d’aliments de l’època, per a celebrar amb la major festa possible el Dia de Sant Jordi, no sols com un prec i petició perquè els ajudara en moments difícils, sinó també, en acció de gràcies per totes les benediccions rebudes.

Durant molts anys va seguir sent així, igual que gràcies a Déu va anar augmentant la família pels matrimonis de les seues filles, arribant amb el temps a inculcar discreta i calladament el sentiment d’amor i devoció a Sant Jordi als seus néts i nétes, i seguir celebrant el dinar del Dia de Sant Jordi.

Fins que la duresa de la vida li va arrancar el motiu principal de la seua il•lusió, alegria i felicitat, i a partir d’eixa moment la celebració del Dia de Sant Jordi va deixar de ser festiva i lúdica per a passar a ser molt més íntima i personal, festejant i agraint les benediccions rebudes amb la seua assistència a la Missa Major i presenciant el transcórrer de la solemne processó, emocionant-se al pas de la imatge, del seu amat Sant Jordi.
“Que no li falte l’oli a Jordi el dels Pinarets.”

Per segon any em dirigisc als lectors, des de l’honor que comporta ser el president de la Junta Directiva de la Confraria de Sant Jordi, que representa a tots els confrares i veïns de Banyeres de Mariola.

Des d’ací felicite a tots els capitans de les diferents comparses pel càrrec que tenen, la responsabilitat i la satisfacció d’ostentar enguany 2009/2010. De segur que Sant Jordi els ajudarà a disfrutar d’estos dies al costat dels seus familiars, amics i companys de filà. Així com desitge a tots els confrares i a tots els veïns, maiorais, jóvens, crianças, músics, festers i visitants del nostre poble que estes festes transcórreguen de la millor manera possible, que es divertisquen i que entre tots fem la Festa, però que no oblidem que l’origen de la nostra Festa ve marcat per la gran fe i la gran devoció que Banyeres de Mariola des de temps immemorial professa i sent cap al seu excels Patró Sant Jordi Màrtir, com molt bé els nostres Gojos de Sant Jordi reflectixen clarament: “Esta afortunada Villa / por Patrón os aclamó / porque con gran maravilla / Jorge al moro ahuyentó. / Esta fue la mayor dicha / De vuestro honor admirado.”, en clara referència als fets històrics succeïts en el que hui coneixem com la nostra Comunitat Valenciana al voltant de l’any 1235.

La nostra Festa, sense els nostres orígens, sense la nostra història i sobretot sense la nostra fe i creences religioses, origen precursor de la nostra essència com a poble, sense l’herència que els nostres avantpassats, els qui així ho van viure, ens ho van ensenyar i ens ho van transmetre de generació en generació, no seria res.

Però estes reflexions serien un bon punt de partida per a un estudi més exhaustiu sobre l’origen de les nostres festes de moros i cristians, que valdria la pena realitzar, per persones més enteses que no jo en estos temes, als quals des d’ací els faig una crida perquè contemplen la possibilitat de realitzar-lo, perquè redundaria en benefici de tots: de la nostra Festa, de la nostra convivència social i de la nostra essència de poble.

Vull ara aprofitar l’oportunitat per a agrair la magnífica acollida, la gran col•laboració i vel suport prestats per tots vostés a la labor que esta Junta Directiva va iniciar a mitjan any passat amb una clara actitud de servici a tot el nostre poble, i de les que val la pena deixar constància ací:
En la participació en tots els actes religiosos que la Confraria de Sant Jordi organitza per a major glòria de Sant Jordi.

Presentació del conte infantil Ja arriba Sant Jordi a Banyeres de Mariola, realitzada el 5 d’abril del passat any 2009. Tant per la gran afluència de persones a l’acte institucional de presentació, que va arribar a omplir per complet el Teatre Principal, com per haver-nos acompanyat en el vi d’honor que es va servir seguidament al saló de la nostra Seu Social, i sobretot per la magnífica acollida que li han dispensat, s’han arribat a comercialitzar cinc-cents exemplars en només quaranta-huit hores, i la segona reimpressió, d’uns altres cinc-cents, ja està esgotada. A primers d’enguany, o 2010, vam començar a comercialitzar la tercera reimpressió.

Participació en les Jornades Musicals de l’Octavari de Sant Jordi 2009, no 30 aniversari de la seua celebració, des que allà per l’any 1979, sent president D. Miguel Vicedo Sanjuán es recuperara la programació cultural com a complement i colofó a l’Octavari de Sant Jordi, molts i molt diversos han sigut els programes que han ajudat a reforçar l’àmbit cultural del nostre poble, gràcies a la implicació de capitans de les diferents comparses que com a complement a la seua capitania i amb l’afany de compartir amb tots els veïns de Banyeres la seua festa en honor de Sant Jordi col•laboren amb la seua aportació a les despeses que l’organització de les jornades culturals ocasionen i a les persones anònimes que han recolzat desinteressadament els diferents programes culturals amb les seues aportacions econòmiques, a les diferents entitats bancàries i empresarials així com a totes les Corporacions municipals que des que fóra alcalde José Barceló Sanjuán i el seu equip de col•laboradors els qui van tindre la clarividència necessària perquè les Jornades Musicals tingueren el suport incondicional per part de la Corporació municipal perquè no desaparegueren, i que any rere any s’implica en gran manera per a elevar progressivament la qualitat dels concerts oferits. A tots ells el nostre més sincer agraïment.

També cal deixar constància d’esta trentena edició i del seu programa, que es va concretar en els concerts següents: Orquestra Filharmònica de la Universitat de València; organista Miguel González i l’Ensemble de Vents de la Societat Musical de Banyeres de Mariola.

Amb l’ànim d’involucrar i fer més partícips les deu filaes que conformen la nostra Festa, en la celebració de la Missa Major, tant de Sant Jordi com de la Relíquia, hem procedit a convidar en cada celebració a festers de les distintes comparses, de forma que els lectors de les celebracions pertanguen a dues filaes distintes i per ordre rotatiu en cada un dels bàndols, per ordre d’antiguitat; en la Missa de Sant Jordi 2009 van correspondre a la Filà de Cristians i Filà de Moros Vells, i en la Missa de la Relíquia a la Filà d’Estudiants i Filà de Moros Nous. A tots ells per la seua implicació, la seua responsabilitat i la seua col•laboració, el nostre més sincer agraïment.

“Que no li falte l’oli a Jordi el dels Pinarets.”

Per a engrandir les nostres festes i formar part d’una manera més activa de la universalitat del nostre Sant Patró, vam arribar a la conclusió de convidar a la Festa de la Relíquia personalitats i institucions relacionades amb Sant Jordi, germanes junt amb la nostra Confraria en l’estima i devoció al nostre volgut Patró per a facilitar la seua assistència i resposta a la nostra invitació, perquè si la realitzàvem a l’abril, al coincidir amb les seues celebracions pròpies probablement no haurien acceptat. I d’altra banda, és una forma especial i directa de reforçar les nostres Festes de la Relíquia enfront de la gran proliferació i presa de forces renovades de les festes del Mig Any que se celebren en una infinitat de localitats i que a Banyeres de Mariola no se celebra, afortunadament, al ser un dels pocs pobles que celebra dues vegades en un mateix any les festes de moros i cristians i les dues en honor del nostre excels Patró.

En esta primera ocasió i girant la mirada cap a la nostra història i als nostres orígens com a poble que segons conta la tradició el 15 d’agost de l’any 1237 Jaume I, en l’última batalla de la Reconquesta de la ciutat de València, al Puig, s’aclama a la Verge i a Sant Jordi, on se li apareix, qui l’ajuda a aconseguir la tan anhelada victòria, concloent així la reconquesta de València. Per este motiu vam entendre que les institucions que havien d’iniciar este cicle d’invitacions tenien que representar les tres institucions més importants de la nostra Comunitat Valenciana: l’Església de València, la nostra Església Mare; la Generalitat successora del nostre rei Jaume I, i l’Ajuntament de València, la ciutat Cap i Casal de tots els valencians, per ser en esta on residixen totes les nostres institucions.

Per este motiu es va convidar l’Honorable Sr. Juan Gabriel Cotino Ferrer, vicepresident tercer de la Generalitat Valenciana i conseller de Benestar Social, com a representant de la Generalitat Valenciana, i que lamentablement no va poder assistir; l’Il•lustríssim Sr. Juan Perez Navarro, exdean de la Catedral Diocesana de València, com a representant del Capítol Catedralici, qui va ostentar la responsabilitat de ser el predicador de la celebració eucarística, i finalment el Molt Il•lustre Sr. Miguel Domínguez Pérez, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València, com a representant del mateix.

Com ja els comentava l’any passat, Brotherhood of St. George, no pot deixar de mantindre el seu patrimoni, que gràcies a tots els banyeruts ha anat engrandint-se al llarg dels últims anys. Plantejades durant l’últim trimestre de l’any 2008 i primer del 2009 les labors de manteniment que requerien la nostra atenció més urgent, la resta de l’any 2009 l’hem destinat a acabar les mencionades labors de reparació i manteniment, entre les quals podem destacar la neteja i reparació tant del pal com de l’estendard brodat del Guió de Sant Jordi; la neteja, reparació i ajust del Pal•li. S’han finalitzat les labors de reparació de goteres en l’Ermita de Sant Jordi i es van solucionar uns problemes de desaigües en els magatzems de la Confraria. S’ha d’assenyalar, així mateix, que les primeres pluges del mes de setembre passat van posar de manifest l’existència d’una biga trencada en la coberta recaient al creuer de Sant Jordi en l’Església Parroquial, que afortunadament es va poder consolidar de forma ràpida abans de l’arribada de l’hivern. I com deia el poeta: “se hace camino al andar / y sin volver la vista atrás / se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar”.

contudo, la necessitat de dites labors de cura, reparació i manteniment, qualsevol gestió d’una nova junta directiva de qualsevol associació, siga de l’índole que siga, necessita projectes nous que mantinguen la flama de la il•lusió, l’ànim i sobretot les ganes de servir la nostra comunitat de Banyeres de Mariola, per la qual cosa quan arriben estes línies a les seues mans probablement alguns dels nous projectes programats per nosaltres i que s’han desenrotllat durant el final del 2009 i principi de 2010, ja els coneixeran, tot i que val la pena deixar constància de tots ells:
De la mateixa manera que l’any passat vam aconseguir fer realitat el conte sobre Sant Jordi i Banyeres com a mitjà d’acostar la Confraria i la figura del nostre Patró als nostres xiquets, un altre dels nostres reptes plantejats des del principi era poder acostar la Confraria als seus confrares, i entre ells i de forma especial, als que no residixen en la nostra localitat i als que per motius de salut, no poden visitar la nostra Seu o contactar amb nosaltres. Servint-nos dels avanços que ens oferixen les noves tecnologies, vam pensar que esta situació podria solucionar-se per mitjà d’una pàgina web, una ferramenta que permetrà contactar ràpidament amb la Junta de la Confraria, possibilitarà la consulta dels nostres fons documentals, i un millor coneixement de la iconografia de Sant Jordi, com també ampliar-la amb les seues aportacions, facilitar-los l’adquisició de material de la Confraria i, como, la nostra major ambició està posada en poder retransmetre a través d’esta, els actes de caràcter religiós sobre els quals la Confraria recolza la seua essència i raó de ser i els actes culturals que realitza. En suma, una finestra oberta a la intercomunicació permanent entre la Confraria, els seus confrares i totes aquelles persones, no importa on estiguen o on es troben, les quals s’interessen per la nostra labor.

Per estos motius el passat mes de setembre es van iniciar els treballs per dos equips de treball específics, creats al si de la Junta Directiva de la Confraria de Sant Jordi per a dur endavant les dues línies de treball que estos projectes determinen: l’equip d’Arxiu i l’equip de Noves Tecnologies.
L’equip d’Arxiu va iniciar els treballs d’ordenació, reclassificació, registre de tot el material acumulat al llarg dels últims anys que ha anat conformant el fons d’arxiu de la Confraria; és una tasca àrdua i difícil però necessària, ja que sense quasi adonar-nos-en el volum de documentació acumulat ha anat creixent considerablement.

Alhora l’equip de Noves Tecnologies va iniciar la seua labor el mateix mes, arribant després de molts estudis, a mitjan del passat mes de novembre a marcar les línies directrius que determinaran el desenrotllament d’este projecte i remenades i ponderades totes les opcions d’empreses de disseny i publicitat, es va encarregar el projecte a l’empresa local Tam-Tam Disseny, després de l’èxit aconseguit amb les il•lustracions del conte de Sant Jordi.

Esperem que al llarg del present any 2010, podrem presentar oficialment el resultat d’estos dos projectes que sens dubte repercutiran positivament en tots nosaltres.

Davant de la insistent demanda de molts veïns perquè es renovara el rodabalcó de Sant Jordi, cosa que a més comportaria una possibilitat d’ampliar la iconografia que adorna els nostres carrers durant els dies de festes i com a manifestació pública de la devoció al nostre Patró, es va optar després d’un profund estudi realitzar-ne un de nou a final de l’any passat. Es tracta d’un rodabalcó de teixit a la plana, amb impressió digital a quadricromia i un alt nivell de resolució de la imatge del nostre Guió de Sant Jordi, és una obra de gran importància per a nosaltres, tant per la seua representativitat com per la seua simbologia; s’hat presentat públicament i s’ha iniciat la comercialització el passat mes de desembre del 2009.
Davant l’actual situació econòmica, que a tots ens afecta directament, i de forma especial a les associacions, les confraries, entre outros, que com la nostra, sense ànim de lucre depenem dels donatius dels confrares i en el nostre cas dels escassos ingressos que generen actualment les recollides trimestrals de cartó, perquè no tenim ni un mateix rebut o quota per a tots els confrares, ni un repartiment equitatiu de les despeses, sinó un donatiu a la mesura de les possibilitats de cada un dels associats, estem obligats a tindre molta imaginació, capacitat d’estalvi i control de les despeses.

Però a pesar de tot la Divina Providència ens ajuda quan la necessitem i no ens abandona en moments claus i importants per a tots.

Des de l’inici de el nostre camí com a Junta Directiva, un altre dels projectes que teníem al pensament era construir una vitrina —un expositor— per al Guió de Sant Jordi, pel seu gran valor afectiu i devocional que té per a tots els fills de Banyeres pel fet de ser un referent clar i directe al marcar l’eixida de Sant Jordi al carrer, pel seu alt valor artístic, pel seu disseny a l’estil barroc i per haver sigut brodat a mà; un projecte que d’alguna manera havia quedat relegat a un segon pla a conseqüència de la situació econòmica actual i per haver-hi unes altres necessitats més urgents.

A final de l’any passat, una família de Banyeres de Mariola va tindre la feliç idea de donar a la Confraria un moble a semblança d’altres existents als museus parroquials o diocesans on s’exposen estendards, banderes i ensenyes processionals, per a protecció i exposició del Guió.

“Que no li falte l’oli a Jordi el dels Pinarets.”

Al dia de hui, l’expositor per a esta peça d’alt valor històric i artístic ja és una realitat a l’haver aconseguit el proveïdor conciliar la idea de la família i el projecte que la Confraria tenia desenrotllat.

Tant a la família benefactora de la Confraria i respectant el seu exprés desig de mantindre’s en l’anonimat, com al proveïdor de l’expositor, en nom de la Junta Directiva a qui represente, vull manifestar-los la nostra més sincera gratitud per este gest que els honra i que ens ajuda a garantir que el valor patrimonial de la Confraria, de tot el nostre poble, vaja quedant protegit i salvaguardat més si és el cas. Moltes gràcies de tot cor, pel seu esforç, pel sacrifici i la col•laboració desinteressada per a major glòria de Sant Jordi.

Un altre dels nostres grans projectes, que va sorgir ràpidament des d’un primer moment, quan vam plantejar la nostra labor de futur per als tres anys en què anàvem a assumir amb responsabilitat la direcció de la Confraria de Sant Jordi, va ser la composició musical de la Missa de Sant Jordi de Banyeres de Mariola com un mitjà d’engrandir la devoció que Banyeres sent cap al seu insigne Patró Sant Jordi, i com a mitjà per a seguir engrandint el patrimoni cultural, musical i litúrgic que la Confraria de Sant Jordi posseïx, i del qual Banyeres de Mariola disposa plenament. El projecte que es va posar en marxa a final de l’any 2008.

Després d’un llarg procés d’estudi, reflexió i deliberació, vam aconseguir unir criteris pel que fa al compositor, el plantejament, les formes corals i musicals, la possible estrena, entre outros, arribant a la conclusió que una Missa en honor del nostre Patró Sant Jordi havia de convertir-se en un projecte de tots els banyeruts; per la qual cosa els esforços havien de centrar-se en el fet que en la mesura que es poguera el compositor, la coral i l’orquestra, a pesar de les possibles dificultats existents, foren del nostre poble, per a aconseguir que la Missa arribe a ser de tots nosaltres, fills i veïns de Banyeres de Mariola. Eu, na outra banda, que la data per a estrenar l’obra havia de ser en les Festes de Sant Jordi del 2010.

Una vegada preses les decisions oportunes per a este projecte es va decidir comptar amb els servicis del reconegut compositor local Francisco J. Molina Rubio, qui des d’un primer moment va acceptar el repte amb gran il•lusió i responsabilitat, i amb qui una vegada concretat l’acord de prestació de servicis vam acordar que per la seua línia i trajectòria musical i compositiva seria una composició de la nostra època, però que a l’estar destinada al culte majoritari del poble hauria de ser entés pel mateix, ja que si no corríem el risc que tan sols fora una composició més que quedara guardada en un calaix com moltes altres; així com que la llengua dels textos havia de ser la nostra, el valencià.

esta, fetes les excepcions oportunes, el compositor va iniciar la seua labor a final del 2008 i a l’estiu del passat 2009 vam poder comprovar el seu desenrotllament, que és de plena satisfacció.

Calia ara fer el pas següent, que la Missa de Sant Jordi de Banyeres de Mariola deixara de ser tan sols un utòpic projecte somiat per la Directiva de la Confraria contractat a un gran professional local de la musica perquè passara a ser un projecte col•lectiu de tot el nostre poble. De tots.
Durant el mes de setembre es va presentar el projecte i es van cursar les oportunes invitacions de col•laboració a la nostra Coral Mariola, associació germana en la Parròquia de Santa Maria, als membres de la Societat Musical de Banyeres de Mariola i al seu director Rafael García Vidal, els qui des d’un principi es van bolcar plenament en l’àrdua labor per tal d’aconseguir la bona evolució d’esta.

I novament, la Divina Providència i el nostre volgut i venerat Sant Jordi ens tornaven a tirar una mà, i a final del mes de desembre, quan ja no teníem esperança d’aconseguir-ho, una altra família del nostre poble, sabedora d’este nou projecte de la Confraria, es va oferir a córrer amb la totalitat de les despeses derivades de l’acord de prestació de servicis per la composició de l’obra. En esta ocasió la motivació era la d’Acció de Gràcies a Sant Jordi pels favors i les benediccions rebudes. I que va manifestar el seu exprés desig que no se’n conega la identitat.

“Que no li falte l’oli a Jordi el dels Pinarets.”

todo o mundo, compositor de la Missa, Coral Mariola, la Societat Musical de Banyeres de Mariola i al seu director, '30h, pel seu gran treball, implicació i il•lusió per aconseguir que este projecte siga una realitat i un gran èxit; i a la família que ha sufragat els costos econòmics de la composició, pel seu esforç, sacrifici i col•laboració, esta Junta Directiva els manifesta el més sincer agraïment per a major glòria de Sant Jordi.

Però tot no són projectes nascuts de la il•lusió i el servici al nostre poble. Una necessitat que requeria de la nostra atenció urgent ens va sorgir en el camí: l’anda xicoteta que es trau en els trasllats i la imatge de Sant Jordi que es venera en la seua ermita necessitaven una ràpida i urgent restauració.

L’anda, una joia del nostre patrimoni religiós local, pel seu magnífic treball de talla i la rica ornamentació i policromia, donada per Gregori Molina i beneïda el 23 d'abril 1963, sofria des de fa ja alguns anys de l’atac del corcó i tenia grans clavills en la fusta produïts pel transcurs dels anys al ressecar-se la fusta pels canvis de temperatura i la climatologia.

I la imatge, atacada també pel corcó en la seua base, a la qual faltaven dos dits en una de les seues mans i clavills ocasionats pel procés natural d’assecat de la fusta pel transcurs dels anys i per les sacsejades quan es treta en processó.

Després de llargs processos de selecció de l’empresa adequada per a estes labors de reparació i restauració, que no de conversió d’una peça històrica, amb més o menys antiguitat, en nova. Vam aconseguir establir relacions amb quatre empreses especialitzades en este treball, ubicades a Ciudad Real, Algemesí i dues de València. Finalment vam optar per l’empresa especialitzada en restauració religiosa Art i Restauració d’Algemesí, la qual treballa habitualment per a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i que recentment ha restaurat la Immaculada o Puríssimeta, patrona d’Ontinyent, entre moltes altres.

La intervenció s’ha portat a terme en els primers mesos del 2010, ja que la nostra intenció era que, amb motiu de l’estrena de la Missa, i al presidir l’anda i la imatge la nostra Església Parroquial, estigueren restaurades com a commemoració d’esta efemèride.

I a la fi, torne a fer meua la frase en senyal de reconeixement a totes aquelles persones que des de la seua humilitat i devoció al nostre Patró Sant Jordi, des del seu esforç i col•laboració, des de les seues aportacions i donatius, siguen confrares o no, des de la labor callada a l’abric de la seua llar planxant i emmidonant les estovalles de l’Ermita de Sant Jordi o les de l’Altar de Sant Jordi de l’Església, netejant i traient brillantor als canelobres de l’Altar de Sant Jordi, cuidant de manera altruista l’ermita del nostre Patró, i a tots aquells que ens ajuden amb les seues aportacions, no sols econòmiques sinó també amb les seues donacions materials per al nostre fons documental i l’Arxiu, ajuden esta Junta Directiva a engrandir, més si és el cas, la devoció que Banyeres sent pel seu Sant Patró Sant Jordi Màrtir.

“Que no li falte l’oli a Jordi el dels Pinarets.”

Vítol ao nosso padroeiro São Jorge.

Baixar o arquivo