Pregó de Festes 17 d’abril de 2017


Mª Aurea García Francés

Descarregar document

Illustríssim senyor Josep Sempere, alcalde de Banyeres de Manola.

Senyor Fernando Sempere, regidor de festes.

Membres de la Corporació Municipal.

President i representant de la Comissió de Festes i de la Confraria de Sant Jordi.

Capitans i bandereres.

Festeres i festers de totes les comparses.

Senyores i senyors.

Amigues, amics.

Família meua.

«- De mi no vols la vida?, la mort tindràs.-
La llança en la mà dreta, l’escut al braç,
l’un s’arrenca l’espasa, l’altre l’alfanc.
La simitarra mora sembla una falç… »

Adaptació del Cant VIII.
La fossa del gegant dins Canigó.
Jacint Verdaguer.

El Puig, 1237.

Els soldats de Jaume I s’enfronten amb un nom¬bre impressionant de sarrains capitanejats per Zayyan, -els plans i les muntanyes n’eren coberts, diu el cronista Desclot-. Els cristians en son molt menys i es veuen perduts. De sobte, per darrere dels turons de Santa Maria, amb banderes i trompetes, apareixen els soldats cristians que s’havien amagat. El desconcert s’apodera ara de les trapes sarraïnes. Estan convençuts que arriba el rei Jaume en persona, la fama del qual s’havia estès per tot el món islàmic. Els sarrains atacants fugen espaordits, en desbandada.

Les cròniques asseguren que els cristians només perderen 4 cavallers i 7 peons ¡ que dels enemics les baixes eren nombrosíssimes.

El més sorprenent, segons conta la llegenda, va ser observar que molts dels cadàvers no tenien ferides. Que havia passat? Havien mort de terror quan veieren al cel la figura refulgent de Sant Jordi.

El Puig de Santa Maria. Una evocació de la recon¬questa. J. E. Martínez Ferrando. Adaptació.

Fotografia 1: Pregó de les Festes 2017.

Així com hem sentit, les nostres festes commemoren les batalles que es van lliurar a Beniheres entre els soldats del rei en Jaume i els àrabs que hi vivien.

De fet, les festes segueixen tenint el nom del que va ocórrer: la lluita entre moros ¡ cristians per la terra, pel territori que ara xafem i del qual som hereus.

Amb eixes dos paraules, moros i cristians, tan comu¬nes, tan gastades i tan velles, tenim concentrat tot el solatge de la nostra història. No puc imaginar paraules mes poderoses per congregar el poble de Banyeres.

Potser estarem impregnats del carisma de Jaume I, home poderós i llegendari com pocs, de qui se sap que era guapo, culte i molt alt per a la seua època. Es diu que la seua figura atreia les seues amants, nombroses, amb la mateixa forca amb què esglaiava els seus enemics.

Es el primer rei que deixa constància dels fets i gràcies a ell sabem com érem i com parlàvem.

La seua llegenda comença en el seu nom mateix, i a mi m’encanta!

Diuen que la reina Maria havia de decidir el nom del seu fill, que havia nascut la nit de l’1 al 2 de febrer de 1208. Va ordenar que feren dotze candeles, totes d’un pes i grandària, cada una amb el nom d’un apòstol. Ordenà que les encengueren totes alhora i prometé a Nostre Senyor, que aquella que durara més donaria nom a l’infant. Durà més la de sant Jaume -ben bé tres dits de través que les altres -. I per això i per la gracia de Déu coneixerem aquell rei com a Jaume, Jaume I, i després el Conqueridor.

Aquell rei ens va fer un poble cristià i ens uní per sempre a Sant Jordi.

A l’home, al sant, al cavaller i a la llegenda. El llegat de Sant Jordi es renova en el poble de Banyeres amb la representació del drac i la princesa… i supera totes les batalles ¡ victòries. El seu llegat és la consigna no dita que peregrina per infinitat de pobles com aquella rosa de paper que va de mà en mà, que circula secretament. Es el sant que ens uneix a la terra. És l’heroi que alguna volta hem anhelat ser.

El seu nom el du el meu fill, i els vostres. És el Patró de Banyeres de Mariola, i de Càceres, del poble del meu home, d’Anglaterra, d’Aragó, d’Istanbul, de Rússia, de Catalunya, de Portugal, de Beirut,… és el sant capaç de congregar fidels de mig món, de religions i creences diferents i una multitud de banyeruts de cent mil llinatges units en esquadres que marxen compassades en el seu honor. Sant Jordi home, sant, cavaller, llegenda… i patró de la nostra festa.

Fotografia 2: El sr. alcalde obsequia amb una imatge de Sant Jordi a la Sra. mantenidora.

Hem començat la festa assaborint, amb la presenta¬ció de capitans i bandereres, un tastet del que vindrà. Hem vist entrar capitans majestuosos i bandereres imponents, vestits amb l’orgull de representar les seues comparses i, per tant, a tot un poble, en una mostra d’esplendor i generositat que sé que Banyeres sabrà apreciar. Capitans i bandereres amb el posat distingit de qui sap que passarà a la historia, com diu Jaume I en començar el Llibre dels Fets per tal que els homes conegueren i saberen deixarem aquest acte per memòria d’aquells qui voldran sentir les gràcies que Nostre Senyor ens ha fet.

Passareu a la història… igual que han passat els que ens precediren. I potser dins d’altres 700 anys hi haurà una pregonera que regiré en les cròniques de Banyeres i seduïda per la vostra magnificència, capitans i bande¬reres, parle del tribut que feu al poble perquè el futur guarde memòria de qui heu sigut i què heu fet.

Fotografia 3: Capitans, bandereres, presidents, mantenidora i autoritats al Teatre Principal.

I, si vosaltres, capitans, sou els representants del poble, les vostres esquadres son el poble mateix; gent del poble preparada ara perquè el cel la veja, colze a colze desfilant a l’uníson, mostrant com som, en què creiem i cap a on anem. Homes ¡ dones, rics i pobres, joventut, història… orgullosos tots d’ensenyar al món la nostra indumentària festera…, els nostres valors d’igualtat, d’empenta, de dedicació.

Preparats per demostrar-nos que la festa segueix donant-nos el vertigen de l’emoció, un abril i mil mes; oferint-nos el deliri dels caps d’esquadra… en un anar i tomar de vaivé compassat entre ball i marxa al ritme de música mora i cristiana que ens empeny a seguir-los, que ens captiva i que ens arravata, en una conjunció perfecta, quan, per f¡, alcen els braços i mirant-nos als ulls, ens brinden la festa.

No hi ha poble que no presumisca de les seues festes de Moros i Cristians. No hi ha poble, que no s’haja cregut el poble elegit. Però els que hem viscut les de Banyeres sabem que les millors del món son les nostres. Potser no seran les mes luxoses, ni les mes famoses, ni les mes multitudinàries… però no crec que en cap altre lloc es gaudisca d’una alegria tan solemne, d’una diversió tan profunda, d’una aroma tan intensa a experiència autèntica. Seria impossible no caure en l’encís que encomana el pasdoble fester o la marxa mora en l’entrà de moros i cristians que, com em va dir un amic músic, bregat en cent mil entrades, en cap altre lloc sona igual. Es percep la música i es viu la festa apassionadament, abans i després d’un any llarg de treball.

Diuen de nosaltres que som treballadors sense me¬sura. Un altre amic extremeny, comerciant, que compra freqüentment per aquesta zona, em recorda cada volta que el veig, que a Banyeres som emprenedors, que s’han creat imperis que valen més que moltes províncies, que ens admira i que ens enveja; però és que tots els que ens ho diuen, que som infatigables, se n’obliden d’afegir que de veres ho som, quan amerats de passió treballem per un anhel. A Banyeres ens unim i ens reunim per instint, com demostra l’existència de tantes associacions, clubs, confraries, fundacions, companyies i comissions ¡ aquesta inclinació a col•laborar per un objectiu comú, té la màxima expressió en la festa.

Ens regalem la festa. I en el reconeixement màxim que fem a la cultura popular, ens descobrim com a poble.

Poble antic i poble que es renova en cada genera¬ció de joves que mai no oblidaran d’on han eixit, la societat que ha permès la seua formació, la pertinença a un poble, al poble que crea cultura i consumeix cul¬tura; poble d’empresaris i d’obrers, de mantell de neu a l’hivern i de fresquet a l’estiu, de diferents opcions polítiques, de torns i d’esmorzarets, o d’esmorzarots; d’arcabussos, devot, de misses i herbero.

Un poble obstinat a lluitar cada dia perquè res canvie canviant-ho tot; un poble convençut que és cert el que ens diu el nostre poeta Vicent Berenguer:

« Es inútil demanar plaers rutinaris, el que s’esdevé un dia no tornarà mai més. »

Hui és el dia.

Pregonar en circumstàncies tan esplèndides, on tot el món està predisposat a sentir la bona nova de l’inicií de la festa, és per a mi un honor, inesperat això sí, i em produeix una satisfacció plena.

Emotivament, perquè ara em sent arrelada a Banyeres de manera definitiva; professionalment, perquè la meua condició de professora de valencià no haja passat inadvertida i es veja reconeguda en aquest acte. De tots és sabut que al llarg del temps la bonança de la història no ha estat al costat de la nostra llengua i ni molt menys de la nostra literatura.

En seré deutora per sempre. Gràcies senyor alcalde, gràcies Banyeres!
No he nascut a Banyeres i fa molts anys que estic fora. Me’n vaig però torne perquè terra, no n’hi ha de tan bona. Torne al poble industrial, i a l’enlairada vila perfumada de bones herbes, en cada tassa de timonet i amb aquell pas de danses que creia ben oblidat. Torne a les imatges que no se’n van i als núvols que passen com qui no diu res. Torne al Molí Sans de la mà de mon pare, on va fer, entre toms de nit i suor, el paper per als llibres de la nostra vida. Torne a la vida entre les lectures de ma mare. Torne cada dia als meus pares i, si per bé és, cada any a les meues festes.

«Sí
sí no és alegria
no vull poesia.
Res de res.
Ara tornaria per aquells carrers.
Per aquelles places,
per aquelles nits.
(…)
Ara et diria
que et vull molt mes.»

Poemes esparsos. Vicent Andrés Estellés

Festeres ¡ festers!, ¡ torne al nostre poeta.

«Vosaltres sou la paraula edificant d’un món, no per més complex, menys ¡impossible, no per més sorprenent menys real! »

Capitans i bandereres dels Estudiants i Moros Vells, Contrabandistes, Pirates, Moros Nous, Maseros i Jordians, Marrocs, Califes i Cristians!

Ja podeu enlairar l’espasa, la simitarra i la falç, feu ballar els estendards moros i cristians perquè el poble de Banyeres i potser el món sencer ens este esperant!

Vitol al Patró Sant Jordi!

Fotografia 4: Signatura de la mantenidora al Llibre d´Or de l´Ajuntament.