En aquesta hora de la nit, patró Sant Jordi màrtir, Sant Jordi nostre, convertim a tu els ulls, més que no en altres moments, més pel treball i per l’alegria. Pel treball que fem als nostres camps, als nostres tallers, i per l’alegria que esperem abraçar en les nostres festes, en la nostra relíquia.
La nit té les seues gradacions. No estem encara en la mitjanit; estarem prompte en la que els poetes anomenen nit intempesta, nit profunda. Faran claror les estreles si no estan enfosquides per a tots.
¿Com lluiran per als afligits, per als malalts? Lluiran els llums a les ciutats i al camp. ¿Com contemplaran llumet d’oli, el llumet elèctric els ulls que s’eleven a tu, patró Sant Jordi, amb consol, amb desconsol?
Tots volem la pau; tots la volem per a nosaltres i per al món. Tu, Sant Jordi màrtir, ets la nostra pau. Però la teua irradiació, des de les estreles que estan als teus peus, és de pau universal. Sant Jordi màrtir, patró nostre, il•lumina’ns, protegeix-nos, inspira ‘ns.
Notes. Com passa sovint amb alguns autors, la meua admiració per Azorín em fa tornar sempre a la seua obra i, així, aquesta oració de Sant Jordi prové d’una adaptació que he fet de la seua Oración en la noche, publicat en: Albacete, siempre (Albacete: Ayuntamiento de Albacete, 1970, pag. 15, edició no venal). Una obra ideada per José S. Serna (recopilació, pròleg i notes), l’il•lustre prosista i advocat albaceteny que es cartejava amb freqüència amb Azorín i que, feliçment, va fer possible aquest llibre tan seductor.
El volum en qüestió esta format per una vintena de textos o fragments publicats per Azorín al seu dia en diferents obres, ara tots ells relacionats directament amb Albacete o la Manxa. Allí dins, escrita l’any 1961, quan l’autor tenia huitanta-huit anys d’edat -va morir sis anys més tard, es troba precisament aquesta Oración en la noche. Pel seu sentit i sentiment l’he reescrita a la meua llengua -que també era la d’Azorín- dedicada al patró de Banyeres de Mariola i, per això, m’he decidit a publicar-la en l’espai i el temps que em pareix més adequat com és, precisament, el programa de les festes de Sant Jordi de Banyeres de Mariola.
En l’obra citada, Albacete siempre, hi ha algunes referències a l’oració que ras i curt, sense més comentaris les transcric per a deixar constància d’uns detalls sobre l’origen d’aquesta oració azorianiana, en prosa, commovedora en la meua opinió, que enguany he buscat convertir en un text jordiá, exactament en una oració jordiana, dedicada als amables lectors i lectores seguidors d’aquesta publicació festera.
En la pag. 129: Oración en la noche. Encarregat el recopilador (José S. Serna) per Radio Popular, d’Albacete, del pregó de la fira de 1961, Azorín sempre disposada la seua ajuda amical va obsequiar l’aprenent de pregoner amb aquesta oració que no es marcirà mai.
Devot de la Virgen de los Llanos (la nostra Marededéu: una de les més belles advocacions marianes), ho va deixar escrit en dos moments, aquell delicat ram de flors fresques, esponeroses, gran alegria per a tots els albacetenys; en primer lloc, per al cardenal Talavera, aleshores bisbe de la diòcesi.
Es va recitar en aquella emissió cara al públic. (Hi ha una amplia ressenya en La Voz de Albacete, 7 de setembre.)
1, en la pag. 82, d’una entrevista a Azorín en els anys 60, un extracte: (La Nochebuena no es una fiesta. Es un tiempo de soledad y oración.)
(Azorín, ¿qué es oración para usted?)
(Lo mismo que meditación.)