Il servo non è altro che il suo padrone


Rodrigo Ferre bodí

El nostre Himne a la Festa ho diu tan clar que no seria menester fer cap reflexió ni comentari, però sembla que o estem perdent l’oremus o desconeixem el sentit profund de les nostres arrels o pretenem crear una nova festa.
Com tot el món sap, les nostres festes de moros i cristians tenen tres dimensions que conviuen en perfecta harmonia. El fet de tindre tres aspectes no vol dir que tothom haja de viure’ls intensament tots. Cadascú en preferirà un o un altre; però això no vol dir tampoc que la dimensió de la Festa que no siga del gust particular de cadascú puga ser ningunejada, menyspreada o deixada de costat dins el conjunt de la Festa. Eixes tres dimensions són la religiosa, la lúdica-festiva i la rememorativa-històrica.
Pel que a mi em correspon, tractaré la dimensió religiosa.
Torne a l’Himne a la Festa per a començar per un fet que no diu però que tots sabem: Sant Jordi és MÀRTIR. Eixa realitat ens remet al fons de la qüestió: Sant Jordi va morir per la seva fe en Jesucrist, mort i ressucitat.
Tot el que és i suposa Sant Jordi té sentit a la llum de la seva fe en Crist. A partir de la passió, mort i resurrecció de Jesús, el Crist, els seus deixebles seguiren el camí iniciat per Ell. El missatge de salvació de Jesucrist els va conduir a fer vida les seves paraules; no era una simple imitació, era un nou sentit per a la seva existència. Per això preferien morir abans que renegar de Crist. Eren testimonis de Crist amb el seu estil de vida i amb la mort.
Dient-ho d’altra manera molt més simple: sense Crist, sense la seva passió, mort i resurrecció, no existiria cap sant cristià perque no haguera existit el cristianisme.
El fet que Jordi de Capadòcia fora proclamat Sant (com qualsevol altre sant) no sols vol dir que ja està en la Glòria de Déu, sinò que al ser canonitzat ha sigut proposat per a la resta de deixebles de Jesucrist, per als creients, com a canon, motle, model a tindre en compte per al seguiment de Crist. Si a més és considerat Patró, no sols és un model a seguir sinò que adquireix també la consideració de “patri”, vale a dire, pare (així ho diu també l’Himne de Sant Jordi). Un referent que ens marca la pauta i que ens tutela. Si Jordi de Capadòcia és proclamat Sant i Patró, això equival a dir que és l’exemple proposat en el seguiment de Crist.
Tota aquesta introducció (que a algú li pot semblar estranya) té sentit si ens centrem en una coincidència al calendari que ocorre cada cert temps i que deu ser considerada.
Com tot el món sap (o deuria saber) el Diumenge de Pasqua és el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera (es pot dir de manera més tècnica, però no és el cas). Per això la data de la Setmana Santa i Pasqua sempre és mòbil. Eixa mobilitat fa que de quan en quan les festes en honor a Sant Jordi coincidisquen en part amb les festes centrals de qui era el motiu i essència de vida per a Sant Jordi: Jesucrist, la seva passió, mort i resurrecció.
D’ahí el títol d’aquesta reflexió. Dita en el context del llavatori dels peus de Jesús als seus deixebles i repetida poc després per a anunciar les persecucions que patirien, és perfectament vàlida per a comprendre el fons de la qüestió: “el servent no és més important que el seu amo” (cfr. Jn 15, 20). Primer és Jesucrist i després Sant Jordi, perquè sense Jesucrist Sant Jordi no existiria; tan sols hauria sigut un soldat anomenat Jordi del qual ningú sabria res, ni tan sols de la seva existència.
Dic açò perquè de cara a l’any vinent (2011) deuria aplicar-se el mateix sentit comú, el mateix saber fer, el mateix respecte per l’essència de la nostra Festa que en 1905, 1916, 1943, 1962, 1973, 1984 io 2000. I deuríem actuar també amb el mateix sentit de la responsabilitat que eixos anys, sabent que el futur es garanteix al present tenint en compte el passat.
Resumidament les dades són les següents: in 1905 io 1916 el Diumenge de Pasqua va ser el 23 d’abril i les festes de Sant Jordi se celebraren del 23 al 26 d'abril (cal tindre en compte que no hi havia Trasllat, perquè no existia encara la imatge xicoteta de S. Jordi). in 1943 el Diumenge de Pasqua era el dia 24 d'abril, de manera que les festes de moros i cristians foren del 27 al 30 d'abril. in 1962 in un 1984 el Diumenge de Pasqua va ser el 22 d’abril i no va haver necessitat de canviar els dies de festa perquè com que el trasllat de Sant Jordi no era des de la seva ermita (que encara no existia) sinò des del Cambril de la Capella, es va fer després de la Vigília Pasqual i la Processó de l’Encontre. in 1973, quan el Diumenge de Pasqua va ser també el dia 22 d'abril, el Trasllat es va fer el mateix dia 22 pel matí, abans de l’Ofrena (eren els inicis de l’Ofrena i no participava tanta gent com ara). infine, l'any 2000, el Diumenge de Pasqua era el 23, i les festes es van fer del 27 al 30 d'abril.
Com que aquesta coincidència de dates és una circumstància que es repeteix prou sovint (al quadre es pot vore tot el segle XXI) caldria establir en algún lloc un “protocol d’actuació”. Es cert que fa 105, 94, 67, 48, 37, 26 io 10 anys ho tenien clar; que ara quasi tots també saben el que s’ha de fer; ma, i d’ací a uns anys? Previndre és molt més fácil que corregir. A les nostres mans està fer les coses bé o deixar la porta oberta per a que les Festes en Honor a Sant Jordi, Màrtir de Crist, deixen de ser de moros i cristians i començen a ser unes festes en les que uns es disfressen de moros i altres d’altra cosa amb l’únic objectiu de fer el que no solen fer la resta de l’any.
Dit queda.

DIUMENGES DE PASQUA PER AL SEGLE XXI
2001 15 d'abril 2051 2 d'abril
2002 31 marzo 2052 21 d'abril
2003 20 d'abril 2053 6 d'abril
2004 11 d'abril 2054 29 marzo
2005 27 marzo 2055 18 d'abril
2006 16 d'abril 2056 2 d'abril
2007 8 d'abril 2057 *22 d'abril
2008 23 marzo 2058 14 d'abril
2009 12 d'abril 2059 30 marzo
2010 4 d'abril 2060 18 d'abril
2011 * 24 d'abril 2061 10 d'abril
2012 8 d'abril 2062 26 marzo
2013 31 marzo 2063 15 d'abril
2014 20 d'abril 2064 6 d'abril
2015 5 d'abril 2065 29 marzo
2016 27 marzo 2066 11 d'abril
2017 16 d'abril 2067 3 d'abril
2018 1 d'abril 2068 * 22 d'abril
2019 21 d'abril 2069 14 d'abril
2020 12 d'abril 2070 30 marzo
2021 4 d'abril 2071 19 d'abril
2022 17 d'abril 2072 10 d'abril
2023 9 d'abril 2073 26 marzo
2024 31 marzo 2074 15 d'abril
2025 20 d'abril 2075 7 d'abril
2026 5 d'abril 2076 19 d'abril
2027 28 marzo 2077 11 d'abril
2028 16 d'abril 2078 3 d'abril
2029 1 d'abril 2079 * 23 d'abril
2030 21 d'abril 2080 7 d'abril
2031 13 d'abril 2081 30 marzo
2032 28 marzo 2082 19 d'abril
2033 17 d'abril 2083 4 d'abril
2034 4 d'abril 2084 26 marzo
2035 25 marzo 2085 15 d'abril
2036 13 d'abril 2086 31 marzo
2037 5 d'abril 2087 20 d'abril
2038 * 25 d'abril 2088 11 d'abril
2039 10 d'abril 2089 3 d'abril
2040 1 d'abril 2090 16 d'abril
2041 21 d'abril 2091 8 d'abril
2042 6 d'abril 2092 30 marzo
2043 29 marzo 2093 12 d'abril
2044 17 d'abril 2094 4 d'abril
2045 9 d'abril 2095 * 24 d'abril
2046 25 marzo 2096 15 d'abril
2047 14 d'abril 2097 31 marzo
2048 5 d'abril 2098 20 d'abril
2049 18 d'abril 2099 12 d'abril
2050 10 d'abril 2100 28 marzo

Scarica il documento