Revista Barcella nº 42, edição digital. Miquel Payá
o 23 d’abril de l’any passat va tindre lloc l’estrena de la Missa de Sant Jordi de Francisco José Molina Rubio, interpretada per la Coral Mariola i l’Ensemble de vents de la Societat Musical Banyeres de Mariola, dirigits tots per Rafael Garcia Vidal. L’obra respon a un encàrrec de la Junta de la Confraria de Sant Jordi, la qual va posar en marxa el projecte a final del 2008 amb la intenció d’ampliar el nostre patrimoni cultural, musical i litúrgic com a mitjà per magnificar la devoció al patró. L’objectiu era aconseguir una obra de qualitat però que poguérem sentir con a nostra: escrita per un compositor local i que poguera ser interpretada per la nostra coral i els nostres músics. L’elecció de Paco Molina va ser un complet encert ja que a la seua solvència professional (a més d’estar guardonat en premis de composició, en l’actualitat és professor d’Harmonia, Contraponto, Composició i Instrumentació al Conservatori Superior de Música d’Alacant) s’uneix la seua experiència coral i el coneixement tant del cor com de la banda.
La composició d’una obra musical per encàrrec pot presentar dificultats en quant a l’adequació entre les intencions o necessitats de qui l’encarrega, um lado, i els postulats estètics de qui l’ha de compondre, para o outro. Paco Molina forma part de l’Escola de Composició i Creació d’Alcoi (ECCA). Aquesta escola és un referent dins l’avantguarda de la composició contemporània espanyola. Calia conjugar, portanto, les circumstàncies en què l’obra s’havia de materialitzar (una obra per a ser interpretada en la missa del patró, en l’àmbit de la festa de moros i cristians, cantada per la coral del poble…) amb les intencions artístiques del compositor, ou seja, escriure en un llenguatge que puga mostrar l’estil personal de composició amb el segell d’una escola moderna. Podem afirmar que Paco Molina ha reeixit plenament amb una obra sòlida que respon de manera adequada als termes d’aquesta dialèctica. La Missa de Sant Jordi està escrita en un llenguatge modern però assequible, tant per als intèrprets com per al públic, una obra que es mostra cada vegada més atractiva i interessant com més s’escolta. Així ho hem pogut comprovar cantants i músics segons anàvem endinsant-nos en la partitura.
El text de la missa és en valencià, excepció feta del Kyrie, i a més de les parts de l’Ordinari de la missa (Kyrie, glória, Eu acho, Sant i Anyell de Déu) l’obra inclou un cant d’entrada (amb textos del Propi de la festivitat de Sant Jordi), el salm 125 i Al·leluia. L’obra està escrita per a cor mixt (a quatre veus sense solistes) i la instrumentació original està concebuda per a sis fustes (flauta, oboè, clarinete, bicha, saxo alt i saxo tenor) i quatre metalls (trombeta, chifre, trombó i tuba), més timbals.
En la part coral la música entronca, tot i la seua modernitat, amb la tradició de la polifonia religiosa, amb un teixit melòdic que alterna els fluctuants contrapunts amb la contundència de les seccions homofòniques i també amb unísons de gran vigor i expressivitat. Apareixen, mais, ai·lusions evidents a la música festera, però pertinentment fusionades dins del conjunt i no com a fragments apegats injustificadament.
La part instrumental, encara que tracta d’una obra on l’essencial és el text cantat, aporta també motius molt interessants, cobrant especial protagonisme en introduccions i interludis. Tenim, mais, dues peces purament instrumentals: L’Ofertori, més breu, presenta la plantilla de quintet de vent (flauta, oboè, clarinete, fagot i trompa) i està basat en els motius melòdics de l’Himne a Sant Jordi. La Comunió, amb participació de tota la plantilla instrumental i un poc més llarga, presenta alguns temes apareguts en la resta de parts de la missa reelaborats a manera de recapitulació de l’experiència musical viscuda.
Per a la seua interpretació, donat que la plantilla instrumental exigia un cor gran, la Confraria i la Coral Mariola van fer una invitació a tots aquells que havien format part del cor. La resposta va ser altament positiva, tant d’antics cantaires com també d’altres persones que es van voler sumar a la iniciativa, i així un total de seixanta persones van posar la seua veu per fer realitat el projecte. El treball del cor va començar cap al mes d’octubre del 2009. Va ser una gran alegria retrobar-nos amb persones que no cantaven en el cor des de feia temps, algunes, més de vint-i-cinc anys.
La labor de muntatge de les peces va ser rigorosa, treballant en un primer moment per veus independents i després en assajos generals, on vam poder comprovar de seguida que es podia fer una bona interpretació d’una obra amb un nivell de dificultat al qual no estàvem acostumats. Especialment motivadors van ser els assajos amb el director Rafa García i després amb els instruments. El resultat van ser dues magnífiques interpretacions: la primera –molt emotiva– l’estrena en la Missa Major del dia de Sant Jordi; segundo, o 2 maio, dins les Jornades Musicals de l’Octavari. A partir d’elles la Confraria ha editat un CD produït per Ràdio Alcoi com a testimoni d’aquesta fita musical, que ve a demostrar el potencial del nostre poble a l’hora d’emprendre projectes importants quan s’uneixen iniciatives, esforços i voluntats.