Les Valls de Mariola. obwohl, Badewannen und Bocairent. 1ª Aktie


Valencia, XXI Jahrhunderts – digitale Ausgabe. Nestor Novell

Datei herunterladen
direkte Nachrichten

„Sierra de Mariola /
alle in den Blumen /
wo die verkohlten /
bogetes tun. "

(folksong)

Der natürlichen Täler des Subregion entsprechen Mariola und Biar Tal-Kanal und Valleta von Agres Bocairent. Das Tal liegt im nördlichen Teil der Sierra de Mariola, Xativa auf dem Weg nach Murcia, zwischen Ontinyent und Villena. Die Gemeinden sitzen auf einem kontinuierlichen Fluss von Benixama gebildet von Solana und der Sierra von Agullent, eine Band, und die Sierra de Mariola, die andere. Hier sind geboren, um die Flüsse klar und dass Vinalopó, wie Städte, entgegengesetzten Richtungen folgen. nach Cavanilles (1):

„Das Tal der Biar weiter in den Hafen von Agres; Hoya de Castalla auf der Website genannt Kanal Alcoy; Ceta Valley Travadell, und die Perpechént zu Concentayna, überspringen andere, zwischen Bergen auf einmal ausgegraben, Es ist eine nachfolgende terraplenáron, quando Meer bedeckte sie, und diese neuen exprimentáron Ausgrabungen im Ruhestand in der Staat und aktuelle Form zu sein "

Die Textilindustrie, und der Rest der Region Gebirge, begann kurz nach der Eroberung. In XIV-XV kam den Ausbruch des Sektors mit dem Bau von Mühlstämpfeln. Diese Berufung für die Industrie Tuch hat bis heute überlebt und erklärt weitgehend, das soziale Gewissen der territorialen. Für Antoni Bücher (2):

„Städte und Städte wie Medium Albaida, Ontinyent, Bocairent, Alcoi und Cocentaina, und sogar kleinere Zentren wie Penàguila, Biar o Planes, Konzern wichtige Gemeinden handgemachte Wolle, Weber, Abaixadors, Tintorers, Schneider, drapers, ..., dass die Organisation der Arbeit in Kleinbetrieben, oft Haus in der Natur und Familie, Nach einer Nachfrage nicht nur lokale oder regionale, aber supra -regionale, könnte man sagen,, erfordern mittlere Qualität Gewebe. (....)

Die Kontinuität zwischen den Bedingungen der hydraulischen Systeme Ontinyent, Bocairent, Badewannen und Biar, bestätigt die Existenz eines komplexen und integrierten Bewässerungssystem und die Verwendung Mühlen, die für viele Kilometer gestreckt, und zwar nicht nur im Raum, sondern auch von Flussbetten mit dichtem Netz von Kanälen erlaubten eine bemerkenswerte Bewässerungslandwirtschaft "

Historisch Bocairent war die politische und wirtschaftliche Hauptstadt dieses Gebietes administrativ geteilt 1986 zwischen Kreis (Alfafara und Agres), Vall d'Albaida (Bocairent), Alcoyano (Banyeres de Mariola) und Alt Vinalopó (obwohl, Schlucht, und Campo de Mirra Beneixama, Alt Vinalopó). zusätzlich, Bocairent gehört zur Provinz von Valencia und dem Rest in Alicante.

Die wichtigsten Populationen sind Bocairent, Mariola und Biar, eine Geschichte von der Verteidigung der Grenze des Königreichs Valencia im Vertrag Almizra James I definiert markiert, der Biar-Busot. Die Villen befinden sich auf dem steilen Hügel eine Burg-Festung mit Blick auf.

Die Bevölkerungsdaten Täler Mariola, 2013

Bevölkerung / Erweiterung Km2 / Dichte

sauer: 565 / 25,84 / 21,87
Alfafara: 415 / 19,78 / 20,98
Banyeres de Mariola: 7.157 / 50,28 / 142,34
Beneixama: 1.778 / 34,89 / 50,96
obwohl: 3.689 / 98,17 / 37,58
Bocairent: 4.411 / 96,98 / 45,48
Camp de Mirra: 435 / 21,85 / 19,91
Cañada, Alicante: 1.249 / 19,32 / 64,65

Gesamt: 19.699 / 367,11 / 53,66

Längst, viele verschiedene soziale Klassen, Kultur und Politik gefordert haben kulturelle Einheit, Linguistik, historischer und wirtschaftlicher Valls de Mariola, sowie ihre Mitgliedschaft in der Bergregion. Noch nie haben sie mehrere Stimmen prangerte eine systematische Anstrengungen, um ihre Teilung zu schärfen und verbessern Villena als Verwaltungszentrum und Kommunikation gehört worden.

Von Villena beansprucht Bäder die Hohe Vinalopó Einbeziehung, insbesondere durch Funk Villena, die Medien wichtigste Bereich, und die Region des täglichen Villena. außerdem, Verbesserung der Kommunikation zwischen Biar und Banyeres nie Pflege und Rivalität zwischen Bocairent und Banyeres genommen. auch, verschiedene Versuche unternommen, als Teil der Region zu vereinen Alcoià-Comte nie von der Stadt Alcoy gehört worden. schließlich, Regierung fördert den Tourismus in der Stadt Valls in der „Ruta del Cid“, obwohl es ernsthafte Zweifel an den spanischen Söldner, Hoch Symbol einer Fern Hispanic Union, nie wird dieses Land passiert, außer, wenn Fälle, für Strafoperationen und Plünderungen.

die 2009, wegen der Formulierung des territorialen Modells von Alcoy, Enrique Martí Selva, Leiter der Planungsabteilung der Umwelt der Generalitat Valenciana, sagte (3) dass:

„Die meisten der Schlussfolgerungen der Experten bestand darauf, dass die Zukunft des Gebiets durch die Bildung von Partnerschaften oder organisierten Verbände durch die Beteiligung und Konsens, einzige Garantie für kohärentes Landmanagement und gute Regierungsführung "
jedoch, die PP-Regierung abgelehnt Alcoy 2003 und 2006 die Vereinigung der Gemeinden von Alcoyano gebildet, County und Hoya Castalla. Für seinen Teil behindern die Stadt der PP-Wannen auch die Schaffung der Vereinigung der Gemeinden des Mariola gemeinsam stellten ein Radio und Fernsehen verwalten, eine Feuerwehr, Abfallsammlung, eine Industrie richtig, kommerzieller Rundfunk, kulturelles und touristisches Gebiet. Wie in einem Artikel Josep M abgeschlossen. Martínez (4) über die Vergiftung der Beziehungen zwischen Badewannen Bocairent:

„In einer Zeit, wenn die Unternehmen tun internationale Handelsbeziehungen und eröffneten eine neue Ära in der Planeten-Internet-Nutzung, kann nicht den Test schwieriger mit den Menschen in zehn km verstehen leben, hat die gleichen Vorfahren, die gleiche Sprache sprechen, feiert die gleichen Feiertage, leben rund um die gleichen natürlichen und arbeitet hauptsächlich in der gleichen produktiven Sektor. Wir haben zu lange auf der Rückseite gelebt und finden Sie heraus, warum die Kosten ".

Der Index Sicherheits 2013 (5): erzählen Sie uns über die Bedeutung der drei Städte:

Marktanteil / Index Industrie / Index comercial / Index com. der Großhandel / Index com. Einzelhandel / Index Bars und Restaurants / Home Führung / Economic Activity Index

Bocairent: 10 / 10 / 8 / 12 / 6 / 3 / 1 / 7
Banyeres de Mariola: 16 / 46 / 12 / 14 / 10 / 7 / 3 / 21
obwohl: 8 / 36 / 6 / 5 / 6 / 6 / 6 / 16

Mariola ist das Zentrum der Stadt sowohl geographisch als auch vom wirtschaftlichen Standpunkt aus gesehen. Wir müssen die bescheidene wirtschaftliche Bedeutung von Bocairent markieren, eine der alten Industriestädte des Landes.

Der wichtigste Wirtschaftszweig der Region ist Textilien, eine Branche, die durch eine sehr komplizierte Situation wird. Die sehr Vision, dass der Bereich sehr negativ auf den Sektor und Jugendliche und Absolventen sind nicht in der traditionellen wirtschaftlichen Zukunft für sich.

Die Gründe für die Krise der Globalisierung sind komplex, aber jeder sieht notwendige Innovation im Produktionsprozess und die integrale Struktur des Produkts, aus dem Erwerb von Rohstoffen für die Vermarktung und den Vertrieb. in der Tat, Vertriebskanäle sind in wenigen großen Unternehmen konzentriert, in der Regel Franchise, Steuerung der wichtigsten Märkte und Krafterzeugung auf Basis von niedrig Kosten, was erklärt, die mangelnde Wettbewerbsfähigkeit des Sektors. sollte, aber, offensichtlicher Mangel an Finanzierung für Innovation durch den Finanzsektor. Bankwesen, auch als Alternative Investitionen in Immobilien erleichtert höhere Gewinne in kurzer Zeit zu erhalten, in vielen Fällen (Dies hat viele Unternehmen geführt schließen).

Ein alternativer Sektor hat mit relativer Stärke begonnen eingeben, ist der Tourismus. Der Bau der zentralen Autobahn befindet sich weniger als eine Stunde vom Meer und den Bergdörfern, deshalb, das kulturelle und natürliche Erbe von Mariola. Bessere Zugänglichkeit wird aktiv touristische Räume Alternative zu einer gesättigten Küste. Die Krise und Bürgerbewegungen gestoppt werden, Moment, mehrere Entwicklungsprojekte in der Region, das könnte sehr negativ sein.

Vor allem haben Bihar und Bocairent verpflichtet, einen kulturellen und ökologischen Tourismus zu entwickeln, aber, im allgemeinen, alle Völker Förderung des Tourismus im Naturpark der Sierra de Mariola.

Mariola hat geschützt 16.926 Denken Sie, die 2002, ein Naturpark 12.544 es hat. die Landschaft, Flora, Tierwelt und Quellen von Mariola wurden von großen europäischen Naturforscher seit dem achtzehnten Jahrhundert zitiert. Die vier Routen durch die Parkverwaltung entwickelt, ermöglichen nicht nur das natürliche Erbe genießen, sondern auch ein reiches Ergebnis verschiedener menschlicher Nutzungen besuchen Sie die Berge. von Höhlen, archäologische Funde und arabische und iberische entvölkert, durch Schlösser Eremitagen, Schutzhütten, Kühlschränke, Kalköfen und Stifte. Eine einzigartige Landschaft in einer herrlichen. Das Informationszentrum ist ein Bad in der Straße den Berg hinauf in Alcoy.

Welche Zweifel, dass der Schutz einer natürlichen emblematischen und Erholung ihres kulturellen Erbes und Industrie, sowie die Völker in ihrem Betrieb betroffen, Dies erfordert eine gemeinsame Planung mit wirksamen Institutionen und Mechanismen für die Verwaltung des Raumes.

Die Ausbeutung der ländlichen Gebiete, Berge und Dörfer, muss notwendigerweise durch seine einzigartige Erholung gehen, Wartung und Erhaltung. Tourismus in ländlichen Gebieten sollten aus der Sicht eines Schutzmaßnahmen in Betracht gezogen werden, Material i unwesentliche, Gebiet, und nie auf dem unbeschränkten Markt überlassen werden. Wenn dies rechtfertigt eine Aktion und Stadtplanung, außerdem, die Schaffung eines attraktiven Angebot, wirksam und erfordert in auch gemeinsame Entscheidungen und bewussten Teil von allen, die das Gebiet bewohnen professionalisierte. Offensichtlich keine Vereinbarungen ohne lokale Führung und die wichtigsten Städte betroffen, unwahrscheinlich, produktiven und regenerative Tourismus in der Bergregion und seine ländlichen Gebiete sein. Aber wie José M. Iribas in einem Interview mit Vicent Berenguer (6):

„Zu verkaufen, was Sie haben, braucht ein großes Kulturerbe, und dies ist eine Herausforderung für die intellektuellen Vordenker •, was Wertschätzung und Reichweite. Englisch, Französisch und Italiener einen Körper • geistiges Eigentum zu verkaufen haben, und kultureller Diskurs (die, Musik, Kunst, Literatur, usw.) das führt zu Wirtschaftswachstum. in Valencia, die Spaltung zwischen intellektuell Intellektuellen hat chronische gewesen •, alle haben ignoriert "worden.

Aber im Gegenteil, während die Gemeinden sich weigern, die Tatsache County zu betrachten, entwickelt sonst die Territorium Förderung Aktivitäten, die nichts mit den kulturellen Ressourcen zu tun haben, Mensch und Natur, die umfasst, so, oder Vereinzelung Raum, oder Planung und Raum, oder spezifisch für jedes städtisches Dorf, weder professionell noch effiziente Versorgung von Tourismus-Management auf Basis von Naturschutz und kulturelle und die wirtschaftliche Erholung in den ländlichen Gebieten. Die Förderung der Route genannt Cid, eine deutliche Umkehr der Delegation von Alicante in Zusammenarbeit mit Burgos, Soria, Guadalajara, Saragossa, Terol, Castellón und Valencia, reagiert auf den Wunsch einfach ideologische castellanista PP und in keinem Zusammenhang mit den tatsächlichen Bedürfnissen des Gebiets und seiner Tourismusbranche. Sagt Joseph M. Martínez (7).

„Vielleicht ist das Knochenmark, in Bezug auf die Unterstützung der Regierung von Valencia auf dieser Strecke, Seien Sie sich der Tatsache bewusst, dass der Camino del Cid eine historische Ansicht von Reconquista bietet „spanisch“ -Mehr nahe der Vorstellung von Spanien, dessen Herrscher Volksfrontpartei recapture und Neubesiedlung „Catalan“, die tatsächlich stattgefunden hat unser Land ".

schließlich, sollte das hohe Niveau des assoziativen Bereichs markiert, festlichsten, ist wahr,, sondern auch die Existenz von aktiven Kernen • intellektuelle Gelehrter, die die Persönlichkeit des Gebiets markieren. Wir werden andere sprechen, aber dies muss eine obligatorische Bezugnahme auf die Gruppe Serrella sein, gebildet durch 30 Die Menschen in dem Gebiet leben und andere, Diaspora, die halten enge Beziehungen zu ihren Dörfern Geburts. Col • Die Schule Serrella (serrella.banyeres.com), von 1995, Anstifter der Regionalisierung hat, Förderer von vielen kulturellen Aktivitäten, unter denen festgestellt Lagenzählung Peoples von Mariola werden soll, und die Veröffentlichung des Quartalsmagazin Barcella.

Anmerkungen:

(1) Antonio Josef Cavanilles. Beobachtungen über die Naturgeschichte, Geographie, Landwirtschaft, Bevölkerung und Früchte des Königs von Valencia. Albatros-Ausgaben. 1981.

(2) Antoni Llibrer Escrig. La gestió dels batans i el desenvolupament de la indústria tèxtil al segle XV. El cas de l’àrea Alcoi-Cocentaina. Estudis d’Història Agrària, Jahr Segnung des Bildes des Hl. Georg. 23 (2010-11). Universitat de València.

(3) Ausgabe des Barcella-Magazins 36. Februar 2009.

(4) Josep Miquel Martinez. Un desencontre patrocinat entre Banyeres i Bocairent. Barcella número 19. Juni 2003.

(5) Anuario Económico de España 2013. www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com

(6) Vicent Berenguer. José Miguel Iríbar. Sociòleg urbanista. Barcella número 11. Octubre 2000.

(7) Josep Miquel Martinez. Camino del Cid. Barcella número 33 Februar 2008.

http://paisvalenciaseglexxi.com/2015/02/08/les-valls-de-mariola-biar-banyeres-i-bocairent-i-2-2/

Títol:
Les Valls de Mariola. obwohl, Banyeres i Bocairent II

Mitjan:
Valencia, XXI Jahrhunderts

Daten:

8 Februar 2015

Autor:

Nestor Novell

Text:

* BIAR:

—Desde el día que pisé las piedras de tu portal…
—A pixar se’n va a sa casa que ací no és cap de corral.
—¡Qué chica más mona! —Més mono és vosté!
—Ven conmigo, vente. —Vinga ací vosté!.
—Ven acá paloma. —Ni colom tampoc.
—Ven acá, lucero. —Això és nom de gos!
—Desde el día que te vi estoy loquito de amor.
—Si està boig que l’engabien, fins que estiga millor!

(folksong)

Biar era el castell de frontera que protegia el pas del camí de Xàtiva, des de Castella o Múrcia, cap a les Valls de Mariola i cap a la Foia de Castalla. Al segle XIII ja està documentat un important Alfòndec per a comerciants a la vila. La conquesta la fer personalment Jaume I, va expulsar els moros o sarraïns i la va repoblar d’almogàvers i de població recentment assentada a Ontinyent i Bocairent. Va tindre un paper molt actiu durant les Germanies i durant la guerra de Successió es declarà formalment felipista, si bé el Consell de la Vila li va demanar al consell austracista d’Alcoi que li guardara el bestiar i el ramat mentre durara la guerra:

“que per la proximitat que tenen al regne de Castella, i en particular a la ciutat de Villena, i témer alguna ruïna de declarar-se en lo exterior sent així que de sa voluntat y en lo secret estan de part de nostre rey”

En els darrers anys la població mostra una lleugera tendència al creixement, així com els pobles més propers de la Canyada i el Campet que també han desenvolupat unes petites i actives empreses industrials.

Biar i la Vall de Biar han estat tradicionalment terra de conreus de blat, raïm i oliveres, a més de disposar d’una petita però important horta vora les aigües del Vinalopó. També ha estat terra de ramats importants per a la indústria de la llana. A finals del XVIII i fins temps molt recents Biar era reconeguda per la seua terrisseria vernissada. La seua producció es venia pel País i per Múrcia. De la mateixa manera que els seus veïns de Castalla els teulers anomenats castelleros solien desplaçar-se a Aragó i a Castella a fabricar teules. Cavanilles (1) reflecteix la importància alfarera i espardenyera de Biar.

“Casi en el centro de las huertas y entre elevados montes se levanta un cerro cónico coronado por el castillo, en cuyas faldas y raices está la villa de 738 Nachbarn, los mas labradores, excepto 800 personas empleadas en las fábricas de ollas cántaros, tejas, alpargatas i lienzos”

La diversificació industrial de la vila és cosa del segle XX, centrant-se en el joguet, el tèxtil i el calcer. Actualment l’economia principal és industrial, si bé, el sector turístic ha experimentat una important empenta.

La vila té 149 activitats industrials que donen treball a unes 750 Menschen. In dem Zeitraum 2007-2012 només hi ha desaparegut l’1,2% de les activitats. Les empreses d’activitats de la construcció representen el 31% del total.

L’estructura comercial mostra una escassa importància en el comerç a l’engròs i una diversificada oferta de comerç al detall: 1,5 m2/habitant.

El polígon industrial, ben dissenyat, ha anant omplint-se de PIMEs industrials de caràcter divers: joguets (peluixos i plàstic), tèxtil (filat, gènere de punt, acabat), fabricació de productes plàstics, perfils metàl•lics industrials, construcció i serveis turístics.

Biar ha fet un esforç admirable per recuperar el seu patrimoni arquitectònic, civil, militar i religiós, i la seua trama urbana, així com el seu patrimoni immaterial: festes, cançons, danses i gastronomia.

Ihre Parteien sollen einige Besonderheiten überprüfen, dass die alten Bihar wie Feuer und Tanz Spione und Muhammad während der Ferien Mai erhalten haben, und die mittelalterliche Figur des Königs Pàixaro verlässt die Feiern von Sant Antoni.

Dieses Engagement hat ihm erlaubt, sein Erbe Tourismussektor sehr interessante innere Qualität zu entwickeln, durch die Möglichkeit, Wanderungen durch die Sierra de Mariola und seinen Ausläufern ergänzt. Es verfügt derzeit über ein beeindruckend gestaltetes historisches Zentrum und ein Netzwerk von Häusern mit großer Akzeptanz von Homosexuell Tourismus und Kulturtourismus. Die Stadt hat 4 Hotel "Charming", insgesamt 71 Zimmer; 11 Landhäuser, un alberg juvenil per a 90 places; i el campament Serra Fontanella per a 210 places. L’oferta de bars i restaurants, 29 activitats, supera la de Banyeres i la de Bocairent.

El creixement de la població és lent i el creixement dels darrers anys s’ha degut a la immigració estrangera. Actualment el saldo migratori és negatiu.

A altres municipis valencians / A altres països o regions de l´estat / A altres estats / Gesamt

Emigració: 67 / 16 / 5 / 88
Immmigració: 51 / 11 / 13 / 75
Saldo: -16 / -5 / +8 / -13

Schriftart: Diputació d’Alacant. Revisió del Padró Municipal 2013

Els estrangers en aquests moments signifiquen el 4,5% de la població i 157 Menschen. Per procedència els més importants són, per una banda, 27 de Marroc, 18 de Bulgària, 14 de Senegal, 16 de Pakistan i 11 d’Equador; per l’altra, 34 anglesos i 8 francesos.

Die Bevölkerungspyramide zeigt, dass die Mehrheit der Bevölkerung unter konzentriert 30 und 65 Jahren und Menschen unter 30 Jahre sind eindeutig unzureichend Generationen zu kompensieren.

Ein Benejama erzeugte erheblichen Solar-Garten, mit einer Kapazität von 20 mw und bisher gewesen ist, ist die weltweit größte. Das Unternehmen und der Entwickler Solar-Accener Spanien erwarben das Land 2005, unter Ausnutzung seiner Ausrichtung und die Nähe der Unterstation. Die deutsche Firma Solar Citiy, die in Material und Montage investiert und hat zweihundert verkauft subintal • Einrichtungen - von 30 Jahr Leben- Privatanleger.

Der Kern der Täler, überregionale und inter, és el binomi Banyeres – Bocairent. Començarem per Banyeres de Mariola.

* BANYERES DE MARIOLA:

“Banyeres poble industrial. / Terra no hi ha de tan bona. / Perfumat de bones herbes / de la nostra Serra Mariola.”

(Jota de Banyeres)

Entre el centre de Bocairent i el de Banyeres hi ha uns 10 Km. La distància entre els respectius polígons industrials deu acurtar la distància a prop de la meitat-. Les històries passades i el localisme que impregna la societat valenciana -segurament a falta de referents territorials més amples- fan que aquestes dues viles d’història i indústria compartides, i que es necessiten per aconseguir una mínima massa crítica industrial, viuen d’esquenes, en dos províncies i en dos comarques diferents. No se’n pot demanar major irracionalitat.

Arribe a boqueta de nit a Banyeres per la carretera d’Onil que, per dalt la Mariola, s’uneix a la carretera d’Alcoi a Banyeres. Als trams més elevats la carretera va per damunt dels 1.000 metres. die Landschaft, malgrat els incendis, fantàstic: boscos, fonts, camps de blat, masos. Una verdor pirinenca i unes boires inconcebibles només uns quilòmetres més avall a les Foies. La carretera transita entre cims de 1.000 ich 1200 m. d’altitud: la Barcella, la Penya Blasca, les Talaies i el Capollet de l’Àguila. Diverses sendes de muntanya adrecen cap a una diversitat de fonts; del Sapo, del Cavaller, del Teularet de Roc… i el naixement del Vinalopó.

No és d’estranyar l’interés botànic que des de sempre ha despertat la Mariola. En l’època de la l•lustració la serra va ser motiu d’estudi per part dels millors botànics europeus: Abraham Ortelius, Joseph Pitton de Tournefort, Melcior de Villena i, per decomptat, Antoni Josep Cavanilles, cosa que internacionalitzà el merescut prestigi botànic de la serra. Avui Banyeres acull el Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Serra de Mariola i es fa justificada publicitat turística com la Porta de la Mariola.

Badewannen, pertany a l’Alcoià i de sempre ha mantingut unes relacions bastant estretes amb Alcoi. Parle sobre Banyeres amb el poeta i escriptor, a més d’activista cultural, Vicent Berenguer.

“Però els que no viuen a la muntanya la magnifiquen com a una barrera física quan en realitat és una barrera mental. De Banyeres a Alcoi són 20 minuts. In den Jahren 60, els amics eixíem de marxa amb el cotxe i fèiem la volta a les Marines i anàvem per tots els portets de muntanya amb una normalitat absoluta. Per a nosaltres la mar, la Vila, Benidorm, Altea o Dénia estan ben a prop”.

Des de lluny la vila es veu magnífica, amb el restaurat castell d’origen almohade i presidit per una fàl•lica torre de l’homenatge que, com un eix simbòlic, ordena al seu voltant el castell i les cases del poble. Potser per això, a algú se li va ocórrer destinar-la a Museu del Moros i Cristians.

Em dirigesc cap el castell. Aparque el cotxe a la plaça de l’església, dedicada a la mare de Déu de la Misericòrdia i de façana barroca molt senzilla –encara que el patró és sant Jordi del qual es conserva una relíquia i té dedicat un bonic relleu al lateral de l’església-. La plaça, situada entre dos turons, és rectangular amb molts edificis nous que no s’adiuen a la importància del lloc. Si de pujada, cap a una banda de la plaça, aniríem a parar al castell, cap l’altra banda, uns carrers costeruts ens durien a l’ermita del Crist. Superar la pendent ben paga la pena, la visió del terme municipal, i de la Vall de Biar, des del castell estant, és magnífica i em confirma la impressió prèvia: l’urbanisme és una matèria desconeguda a la població. Pisos i més pisos ofegant el centre històric, carrers estrets i un desenvolupament de naus industrials arreu del terme. Cap a la carretera de Bocairent es troba el nou polígon industrial amb una ocupació mitjana. A la part de darrere, dalt d’una muntanya, l’ermita gòtica de la Malena. Me’n baixe ràpidament perquè fa un fred que pela, no debades la vila es troba en un contrafort de la serra de Mariola a 818 Höhenmeter, un dels hàbitats més elevats de tot el País. Passejant pels carrers principals del casc antic observe que la qualitat urbana és inferior a la de Biar i Bocairent. Les cases també són més pobres i hi ha un nombre considerable d’intervencions recents amb poca cura i respecte a les tipologies tradicionals. A Vicent Berenguer no li’n falta raó en la seua crítica a l’urbanisme local:

“El creixement urbanístic ha estat un desastre, sense qualitat constructiva, ni bona urbanització, ni respecte ni conservació del patrimoni urbà al casc antic. El centre històric està buit i el poble no té cap atractiu, quan en podria tindre tant. A Banyeres el preu del sòl és la meitat del que té que a Biar o a Bocairent. Durant anys cada empresa ha anat construint-se la nau on ha volgut. El polígon industrial és manicomial, es va desenvolupar tard i és menut. Va ser un error no fer-lo quan calia, ara està mig buit”.

En les darreres eleccions el PP obtingué el 63% del vots, el PSPV el 20% i el Bloc-Compromís, 17%.

Abans de la conquesta existien dos nuclis, Banyeres i Serrella, tributàries de Biar. La Vall es denominava “Hammam Bÿar” (les Fonts de Biar).

von 1381 Flossen 1618 la vila i el castell foren adquirits, juntament amb Biar i Alfafara, per la universitat de Bocairent, per conformar un únic municipi fins 1.618. Felip V li va concedir el títol de vila reial en convertir-se en un bastió borbònic durant la guerra de Successió, durant la qual va resistir vint atacs i tres setges dels partidaris de l’arxiduc Carles.

Cavanilles (2) en dóna notícia del fort creixement de la vila.

“Apenas tenia 70 vecinos al principio del siglo actual, und heute zählt 497, sin el grande número que han salido á poblar otras tierras: á ningunos del reyno ceden en la aplicacion al trabajo (...) únicamente se conocen dos personas que piden limosna en los dias que no pueden trabajar. Su principal ocupación es la agricultura, bien que algunos la tienen en las fábricas de gorros, Staubblatt, faxas y delantales”
Mig segle més tard l’activitat industrial sembla, segons Madoz (3), que va prenent embranzida:

El r. Laporta von Nr. El cual cruza por el O. de la v., y sus aguas tomadas por un cáuce sirven para dar movimiento a 5 molinos harineros, á o tro de papel, y para riego de porción de TERRENO. (...) las lomas y quebrados que en otro pais se dejarian incultos, aquí se ven pobladas de viñas, olivos é higueras, al paso que en los campos prosperan los cereales y otros frutos (...) sostiene ganado lanar, algun cabrio, y el vacuno y mular preciso para la labranza (...) hay caza de liebres, conejos y perdices. (...) hay fáb de gorros, fajas y mantas del pais, dedicándose tambiés los vec. al acopio de nieve , la cual durante el estio la venden a los de Játiva y otros puntos”

El desenvolupament de la indústria a Banyeres va tindre un marcat caràcter familiar, tant respecte a el tèxtil tradicional, de llana o de fibres naturals, com de la indústria del paper, la qual farà un bot qualitatiu, a finals del XIX, en aprofitar els molins hidràulics com a font d’energia.

Encara que el primer molí de Laureano Ballester es remunta a 1779, a les darreries del segle XIX ja hi havia 14 molins paperers en funcionament, la majoria dedicats al paper de fumar. El primer molí de paper de fumar el feu Joan Casasempere, el Molí Roig. Fabricava les marques El Reloj i Aguila.

Per la seua banda, l’alcoià José Laporta eixamplà la seua indústria a Banyeres fins convertir-se en el fabricant més important de la vila, i dels més importants de l’estat, atesa la seua capacitat exportadora de marques de prestigi. in 1935 agrupà totes les seues empreses en una única, Papeleras Reunidas S.A., la qual fabricava paper de fumar, paper per a embolcallar les fruites i paper d’embalatge. Tot un seguit d’empreses repartides en moltes poblacions del riu Vinalopó i del riu d’Alcoi.

A finals del segle XIX el moviment obrer a Banyeres ja havia adquirit certa consistència. Hi ha constància d’una gestió col•lectiva obrera del Molí de l’Ombria dedicada a la fabricació de paper de fumar. Els primers anys del segle XX foren de certa conflictivitat laboral a Banyeres que seguia l’estela sindical d’Alcoi, tant en el sector del paper, com en el tèxtil, com en la fabricació d’espardenyes. Només el creixement que es produiria amb la Gran Guerra permetrà rebaixar aquesta conflictivitat. L’1 d’octubre de 1919 s’aconseguia la jornada de vuit hores, però les empreses varen incomplir l’acord i tornaren els conflictes i la repressió. Amb la crisi de la postguerra els patrons havien consolidat altra vegada la seua posició de força.

El desenvolupament industrial de Banyeres és va veure afavorit pel ferrocarril Villena-Alcoi-Iecla (VAY) -projectat en 1882. in 1887 es va inaugurar el tram Iecla-Villena. La línia es perllonga de Iecla a Jumella i de Villena a Agres. A Alcoi arribà en 1909. die 1921, entrà en servei el tram Jumella-Cieza i, malgrat tenir fets els túnels d’Agullent i de l’Olleria, el VAY no mai aplegà a l’Alcúdia de Crespins per connectar amb la via ampla.

El trenet permetia l’eixida a la mar en compartir via a partir de Muro amb el ferrocarril Alcoi-Port de Gandia. A banda dels viatgers, les principals mercaderies que transportava eren espart i vi de Jumella, sal i vi de Villena; paper de Banyeres; tèxtils de Bocairent, Cocentaina i Alcoi; i carbó del port de Gandia. El tren va possibilitar que el paper i el tèxtil de les Muntanyes arribara a nous mercats estatals i internacionals. in 1965, el VAY, o Xitxarra, va ser adquirit per FEVE que el tancà per baixa rendibilitat el 1969.

La consolidació industrial arribarà amb la postguerra i es basaria en l’elaboració de papers, cartonatges, regenerats tèxtils i gèneres de punt. La població, und Bau, va créixer ràpidament en produir-se una important immigració de les poblacions veïnes d’Alcoi, obwohl, Bocairent, Camp de Mirra i una altra procedent de la zona castellana.

Ens aproximarem a la història de la industrialització de Banyeres seguint la trajectòria de dues nissagues de fabricants importants. Els Mataix i els Ferre.

Jordi Mataix Sempere va nàixer el 1937. Fill del segon matrimoni d’Evelio Mataix. Son pare va muntar una indústria de confecció i la indústria de paper Evelio Mataix Molina SA. L'jeder 1956 eixamplà el molí i alçà una nau de filatures vora el molí de paper. La producció era de 20.000 Kg setmanals de fil gros de cotó regenerat de dos colors que venia per a l’elaboració de roba de treball a Castelló, després també produí tèxtil-llar.

die 1966, ja l’empresa en mans dels fills, muntaren una fàbrica de paper en Toledo que funcionà fins 1993. in 1969 compraren R. Belda Llorens SA d’Alcoi, una empresa de filatures amb bones instal•lacions, la seua producció venia al Líban. die 1974 introduïren una filatura amb sistema Open -End, la tercera de l’estat, i muntaren una nova secció, Rosa Belda-1 per a produir filat en cru de viscosa 100% per al mercat comarcal de les Rachels.

Durant la crisi de la segona meitat dels 70, Jordi Mataix reorientà la producció cap a productes més barats i de major consum, com l’acrílic, el polièster i la barreja de diverses matèries (polièster-cotó, acrílic-cotó, polièster-viscosa, usw.) que amb el temps assegurarien l’èxit de l’empresa.

in 1978 va tancar la planta d’Alcoi i obrí a Banyeres una nova secció per fer filat amb maquinària moderna sistema Open-End, la R. Belda-2. Al mateix temps eixamplà les instal•lacions de R. Belda-1 per donar servei de doblat als clients del tèxtil-llar.

die Jahre 80 varen fer la transformació de la primera filatura (Evelio Mataix SA) que encara treballava el sistema convencional, en una nau de fabricació de rissat de tovallola amb filats de regenerats en colors en sistema Open-End. Tota una innovació en aquest mercat que seria copiada a la resta del l’estat i que a Mataix li va permetre bons beneficis durant 12 Jahre.

Després vindria l’automatització del grup en sistema Open-End fins convertir l’empresa en una filatura moderna. A la segona meitat dels anys 80 instal•là una planta d’ordidura i encolat per a donar servei al tèxtil-llar i als fabricants de catifes. die Jahre 90 la innovació va vindre de la ma de les fibres en color. El grup Mataix va ser dels primers en elaborar barreges de matèries sintètiques i artificials de color amb cotó també de colors. El seu acrílic-cotó, com abans havia passat amb el regenerat, es convertí en el producte estrella del grup. Durant anys el van vendre sense competència i fins fa poc encara representava el 38% de les vendes del grup.

En els darrers anys va treballar amb proveïdors de matèries primes, AITEX i CDTI, per introduir els filats amb microfibres en sistemes Open-End. außerdem, s’esforçà per aconseguir les millors marxamos de qualitat i etiquetes ecològiques. Els darrers èxits varen ser les barreges de matèries sintètiques i artificials amb llana i lli; l’elaboració de polièster-cotó en colors i la producció de cotó 100% en colors sistema Open-End.

En començar la crisi actual el grup tenia un complex industrial de 70.000 m2 de naus construïdes que acollien 4 seccions totalment automatitzades i una plantilla de 240 treballadors.

En el camp del paper, l'any 1957 els Mataix s’associaren per a la constitució de Cartonajes Banyeres per a la fabricació d’embalatges i cartró ondulat. Avui tenen el 50% del capital.

El grup Mataix constituí altres societats: die 1960, die 50% d’Ondulados del Papel SA (cartró ondulat); die 1969, die 50% de Banyeres Tèxtil SA que va tancar el 2002, die 1976, und 20% d’Implasba SA (plàstics per a embalatge). A principis els anys 90 crearen Cogeneradores Bañeres SL per abastir d’energia les indústries del grup. Un projecte també capdavanter.

die 2004 la facturació de la filatura va ser de 34 milions d’euros i, von 60 milions, la de les societats en què el grup Mataix és majoritari.

Jordi Mataix va ser president de Banyeres Industrial, membre fundador d’ATEVAL, membre del consell rector d’AITEX, soci fundador del Dipòsit Duaner de la Vall d’Albaida i conseller del Banc de València.

die 2008 el grup Mataix, que l’integra R. Belda Llorens 1, ich 2 i Evelio Mataix, declara que produeix més que no factura i requereix un ERE als 180 treballadors de la plantilla amb una reducció de la setmana laboral a 3 Permalink zu Fronleichnam.

L’altra nissaga està representada per Alfred Ferre Miró, nascut en 1939, La fàbrica Hilaturas Ferre SA la fundà el 1914 el seu avi, llaurador i corresponsal de banca. Va instal•lar telers per teixir jute, espart i lli. El seu fill, Alfred Ferre, va inaugurar la secció de filatures.

En els anys seixanta la gerència passa a mans dels germans Ferre Miró que continuaren la modernització de l’empresa i, als anys 90, la responsabilitat directa passa a mans de la quarta generació. Ara és un empresa important amb diverses naus industrials que sumen 25.000 m2 i un nivell de facturació que està entre les 100 més importants del País.

Alfred Ferre va ser president d’Ateval i membre del comitè executiu de la CEV i de la CIERVAL. En una entrevista (4) feta per Vicent Berenguer, er hat angerufen:

“Tinc molt clar que (la crisis actual) no és un problema local, estem en una situació global. I és ben cert que, a partir de l’1 de gener (2005), s’han alliberat totes les quotes del tèxtil i ja no hi ha cap marc proteccionista, Deckel (...) La crisi industrial dels vuitanta era conjuntural, encara hi havia algunes alternatives per a la reducció de plantilles o jubilacions anticipades, però la situació d’ara és molt diferent i molt més crítica. (...) Cada u podrà pensar el que vulga, però la situació a què anem perjudicarà molt el nostre sector: Weber, filadors, acabadors, confeccionistes, usw., tots ho acusaran. S’han fet estudis que diuen que sobren del trenta al seixanta per cent d’empreses. (...) Ara el que sobra és la quantitat. No es tracta que tots es posen a fer I+D, ¡el problema és que no hi ha mercat! En altres ocasions, no sé exactament com, però Banyeres –¡«el petit Japó»!, com ens diuen fora d’ací– ha resistit (...) Jo ja estic venent a Alemanya i a Itàlia, però aquests països ja no tenen la mateixa capacitat per a comprar-me, a mi. Ara he de vendre menys perquè els alemanys em compren una part a mi, però una altra als xinesos. I estic segur que l’any que ve compraran més als xinesos i menys a mi (...) Potser, tant de bo, no arriba a ser tan desastrós, però no m’atreviria a ser optimista; el problema d’ara no es pot amagar”.

La població de Banyeres ha crescut ininterrompudament des després de la guerra civil. Si l’any 40 tenia 3.447 Einwohner, als anys 70 ja n’eren 5.873 ich, al 2001, n’eren 6.983. von 2003 la població s’ha estabilitzat al voltant dels 7.200 Einwohner, actualment en té 7.157 ich, curiosament, exactament el mateix nombre d’homes que de dones.

La seua piràmide de població mostra una manca de població de reposició generacional, encara que menys pronunciada que a les ciutats de l’entorn. La població es concentra en el tram 30 –65 anys. La població estrangera suposa el 4,5% del total, la majoria de Pakistan, Marroc, Equador i Bulgària. L’atur es concentra en el sector de la construcció, 35%, en el de serveis 37%, i en aquells que no tenien anteriorment cap ocupació, die 20%.

Li comente a Vicent Berenguer que em preocupa la visió territorial de Banyeres perquè a hores d’ara, amb diferència, és la vila més important:

“Banyeres és la capital industrial de les Valls i el poble més gran. El primer institut hi va ser el de Banyeres. L’administració ha creat una divisió comarcal a banda de les realitats socials i econòmiques. L’única cosa territorial que funciona per ací és la Mancomunitat de Muro. Banyeres pertanyia a Bocairent fins la divisió provincial del XIX. El reg era Beneixama-Biar- Bocairent.

La Vall de Biar té de centre comercial a Villena, tant de Biar com de Beneixama, però no ho és culturalment ni en la mentalitat de la gent, per això l’Institut d’Estudis de les Valls de la Mariola inclou Biar, Schlucht, el Campet, Benenixama, Badewannen, Bocairent, Alfafara und Agres. Nosaltres voldríem que Alcoi, Muro i Cocentaina també hi entraren, però no ho fan. Alcoi sempre va a la seua, té una mentalitat aïllada. Alcoi ha dimitit, tant respecte a la indústria com respecte a l’agricultura. Les relacions amb la Vall de Biar són cada vegada més estretes, tot i que la vida política ha anat a la contra.

El tren Bocairent Múrcia lligava molt tota la vall. Ara Biar està a la demarcació de Villena, Banyeres a la d’Alcoi i Bocairent en la d’Ontinyent.

Les elits de Banyeres són molt curtes de mira. Només han pensat en la fàbrica, mai no han pensat en el poble. Varen heretar els molins de paper Bambú (Papeleras Reunidas que pararen a finals dels anys 60). in 10 anys les deixaren que s’assolaren. La burgesia de Banyoles estiueja a Benidorm o a Alacant.

La gent treballa i ven rodant per tota la Mariola. Caldria estudiar la complementarietat de les empreses de Biar-Banyeres-Bocairent.”

Un estudi d’Ybarra, Santa Maria, Giner i Fuster (5) ens aporta una informació ben interessant del perquè, DAS FELD VON MIRRA SCHLIESST SICH DER PARTEI AN 90, amb els acords de liberalització comercial mundial i el procés de globalització de l’economia mundial, el sector tèxtil ha experimentat uns cavis estructurals importants. El sector ha iniciat un procés de descentralització de les fases productives, la qual cosa l’obliga a encetar línies de subcontractació a altres empreses i, com a conseqüència, a caminar cap a una major especialització productiva.

„(En los sistemas productivos locales valencianos). Por una parte existen empresas que operan para el mercado final, actuando por cuenta propia, y que estan en contacto con el mercado, lo que no implica necesariamente que la totalidad del producto sea realizado por la propia empresa (empresas del subsector textil-hogar o empresas que producen tejidos). außerdem, existen empresas que funcionan por cuenta ajena, realizando únicamente una o varias fases del proceso de producción del producto, y vendiendo, por lo general, su producción a empresas por cuenta propia o a otras empresas que realizan los procesos de ennoblecimiento (blanqueo, tintura, estampación, aprestos), empresas que realizan los procesos de tejeduria (urdido, tisaje) y empresas que realizan la hilatura (preparación de fibras, preparación a hilatura). En general, las empresas son de reducida dimensión (con un tamaño medio entorno a los diez trabajadores), siendo las de tamaño más reducido las de tejidos, mientras que en las medianas y grandes predominan las de hilaturas y acabados.

DADES BÀSIQUES SOBRE LA INDÚSTRIA EN EL SISTEMES PRODUCTIUS LOCALS

Sistemes productius locals de Bocairent i Banyeres (Badewannen, el Campet i Beneixama)

Badewannen.

Badewannen / Bocairent

Ocupació manufacturera / Ocupació total no agrícola: 59,51 % / 53 %
Ocupats en PIMES / Ocupats totals en la industria manufacturera: 100 % / 100 %
Densitat industrial (nombre d´establiments industrials per Km2): 4,83 / 1,44

Primer sector d’especialització: Fabricació de teixits tèxtils:

Nombre d´establiments: 190 / 37
Nombre Establ. / Total Establ. sistema productiu local: 36,75 % / 21,89
N. Establ. / Total Establ. Del sector PV: 11,52 % / 4,64
Ocupats: 857 / 587
Ocupats / Ocupats totals del sistema productiu local: 30,70 % / 34,63
Ocupats / Ocupats totals del sector en el PV: 5,25 % / 6,74
Ocupats en PIMES / Ocupats totals del SECTOR sist. prod. local: 100 % / 100

Segon sector d’especialització: Acabats de tèxtils

Nombre d´establiments: 58 / 33
Nombre Establ. / Total Establ. sistema productiu local: 11,21 % / 19,52 %
N. Establ. / Total Establ. Del sector PV: 10,46 % / 2 %
Ocupats: 339 / 452
Ocupats / Ocupats totals del sistema productiu local: 12,14 % / 26,66 %
Ocupats / Ocupats totals del sector en el PV: 4,68 % / 2,77 %
Ocupats en PIMES / Ocupats totals del SECTOR sist. prod. local: 100 % / 100 %

Els principals establiments industrials del sector d’especialització en el sistema productiu local a Banyeres són: R. Belda Llorens SA, Evelio Mataix Molina SA, Ismael Albero SA, Hilaturas Ferre SA, Beñeres Textil SA, Guillermo Albero e Hijos SA, Ferre Bañeres SL, Miguel Vicedo Cerdà SA, Hijos de Antonio Ferre SA, i al Camp de Mirra, Tenotex Nonwovens SA.

La cada vegada més gran diversitat empresarial i l’elevada concentració industrial obliga a les empreses tant, a una dinàmica d’increment de la competència, com a establir mecanismes, formals i informals, de col•laboració entre elles. Aquestes dinàmiques són plenament aplicables al tercer i proper sistema productiu local, el de Biar-la Canyada de Biar.

En la mateixa línia seguida a la Foia de Castalla, les Valls de Mariola, part indestriable del districte valencià del tèxtil, hauria de saber aprofitar aquest major grau especialització industrial i generar una dinàmica xarxa de relacions interempresarials amb la finalitat d’adquirir un alt nivell de flexibilitat productiva. Aprofundir en aquest procés agafats de la ma d’un dispositiu escaient d’estímul i difusió de les innovacions, són la millor recepta per a que les PIMES locals puguen aconseguir economies a escala semblants a les de les grans empreses. És per això que resulta econòmicament incomprensible que no es done entre les tres poblacions majors nivells de col•laboració, una planificació conjunta del sòl industrial de qualitat i una major connexió, entre aquestes i la resta del districte industrial del tèxtil, insbesondere, amb Alcoi i Ontinyent.

Banyeres de Mariola viu del tèxtil i auxiliars: fils i teixits. El gènere de punt s’ha anat afonant. Cada vegada hi ha menys telers i més drapaires, mit anderen Worten das ist, empreses que compren el teixit a la Xina i el comercialitzen. Vicent Berenguer descriu així la realitat productiva de la vila:

“Molts dels petits tallers de tèxtil treballen en negre i fabriquen producte per als venedors ambulants. També hi ha molt de treball a domicili (filatures, cobertors, draps de cuina i camusses). La fàbrica agrupa els tallerets, mit anderen Worten das ist, el teixit l’aporta el teler o s’importa de la Xina, el producte s’elabora a domicili i l’acabat es fa a la fàbrica. Aquesta té dos canals de venda, un n’és el mercat normal, moltes vegades grans distribuïdors com Carrefour o el Corte Inglés, i l’altre el mercat ambulant.

“Les empreses de filatures venen directament tant a empreses de l’estat com de l’estranger.”

Com ja hem vist, les duess empreses més importants, amb uns 250 treballadors cadascuna, són Alfred Ferre i el Grup Mataix. Però Banyeres és una vila activa, amb empenta industrial, i en els darrers anys han nascut noves iniciatives empresarials o empreses que han reorientat la seua producció.

En aquest sentit, Rafa Barceló (RB) s’ha dirigit cap a la filatura tecnològica per a frens de cotxes; Fernando Cerdà, i altres empreses menys importants, és dediquen a fer ropó, mit anderen Worten das ist, acabats de tela per a sabates. També hi han aparegut sectors nous com les empreses de perfumeria i fabricació d’ambientadors de baix cost, les quals comercialitzen molta part de la producció en negre. Per altra banda estan les empreses de cartonatges i manipulats que ara treballen en subcontractes per a empreses de plàstics d’embalatge. En el tema del plàstic s’han consolidat AlberGrass de gespa artificial, El Busi de plàstic granulat per als embalatges i, algunes altres empreses que treballen el plàstic per a fer poals, galledes, usw. En el sector metall-mecànic destaca David Pasqual, manyà del sector tèxtil i fabricant de sostres de xapa metàl•lica.

Però Vicent Berenguer no és gens optimista respecte del futur de Banyeres:

“A Banyeres no hi ha atur, no hi ha estratègia industrial, ni centre de coneixement, només fa falta fer 30 cases a l’any. L’Associació d’empresaris és Banyeres Industrial però no funciona, tot és molt individual. No hi ha fàbrica de màquines–ferramentes, tradicionalment els telers es compraven a Alcoi. La mentalitat és patriarcal. El votant d’esquerres és immigrant (Andalusia i Extremadura). Els banyerencs estudien i se’n van fora. El treballador del tèxtil és més aviat immigrant (pakistanesos i marroquins). Banyeres expulsa a la pròpia gent a viure fora, se’n pot parlar d’una autèntica diàspora.”

Si mirem el pressupost municipal els comptes pareixen bastant equilibrats. En els darrers anys el pressupost ha seguit una mena de dents de serra. Si en el 2000 era de 5,922 milions, in 2005 era de 10,35 milions d’euros, drin 2009 baixava a 6,11 milions, drin 2010 era de 8,17 milions i en el 2012 6,14 milions. Segons el pressupost de 2012, les despeses de personal significaven un 33,41% del total d’ingressos i les inversions reals eren del 12,20%, i destina el 41,43% a despeses de béns i serveis. El passiu financer només suposa el 4,10% del pressupost.

Els problemes de Banyeres està en la deficient cohesió i promoció social, l’abandó de les polítiques urbanístiques i, insbesondere, una nul•la visió territorial de suport al seu sistema productiu.

Darrerament al poble s’han encetat diverses iniciatives de caràcter turístic que tenen en compte, tant el gran actiu natural que és la Mariola, com la seua història i cultura (si deixem de banda la broma de la ruta de Cid).

Al Parc municipal de Vil•la Rosario s’ha instal•lat una Aula Natura on s’estudia i és dóna a conèixer la flora i fauna de la serra Mariola. L’edifici acull també el Museu Valencià del Paper, que documenta la història del paper i el processos d’elaboració de tanta