The treaty Almisrà historical precedent of the Moors and Christians


Romà Francés BerbegalPres. De l’Assoc. Cultural del Tractat d’Almisrà

Download file

EL VOLTANT DE LA SERRA DE MARIOLA BRESSOL DE LA FESTA VALENCIANA DE MOROS I CRISTIANS

Els pobles del voltant de la mítica Serra de Mariola constitueixen sens dubte el bressol de la Festa de Moros i Cristians amb el concepte que entenem en aquestes comarques valencianes. En aquestos pobles les celebracions festives que referim són més que centenàries. Alcoi com a ciutat més gran i capitalitat de la comarca, pel seu potencial industrial i econòmic des de principis del segle XIX, la Festa esdevé amb gran esplendor com a espectacle al carrer i així es configura des de les darreries del mateix segle.

L’estructura organitzativa, les distintes aportacions artístiques i culturals ajuden en gran part a que la festa alcoiana tinga una gran projecció a tots el nivells i estimula en gran part a que la majoria de les poblacions de la zona d’influència vagen perfeccionant-la. Així ens trobem, que a partir de la meitat del segle XX la Festa de Moros i Cristians, in general, presenta ja una millora i potencialitat molt important, que a partir de la dècada dels anys noranta alcançarà un gran nivell de participació i esplendor.

Photo 1: Entrevista del Rei Jaume I amb l’Infant Alfons de Castella. Arxiu gràfic de l’Associació

EL CAMP DE MIRRA S’INCORPORA A LA FESTA

Les Festes Patronals del Camp de Mirra, després de dècades de celebració tradicional cívico-religiosa amb precedent immemorial, a partir dels anys 70 es troben immerses en canvis importants de programació i noves realitzacions. Per tal qüestió, una de les iniciatives que pren més força és la introducció d’alguns actes vinculats a la secular Festa de Moros i Cristians tan arrelada a la nostra zona més immediata. A tal efecte, comencen a organitzar-se desfilades de festers organitzats en distints grups, es confecciona i s’estrena una ambaixada en base a fets històrics simbolitzant la conquesta de la plaça als musulmans, es construeix el castell simbòlic per a representar-la i s’inclou també la recreació històrica del Tractat d’Almisrà, versió teatral que és representada per actors locals amateurs i que des del primer moment és ben acollida en distintes opinions de l’àmbit cultural, acadèmic i fester. Per una banda és una manifestació de teatre popular i per l’altra, aporta al conjunt de la Festa de Moros i Cristians la recreació d’un fet històric molt important per a la memòria col•lectiva del poble valencià.

So, la incorporació del Camp de Mirra a l’àmbit de la Festa de Moros i Cristians, a més del que ha suposat la dinàmica renovadora de les Festes Majors locals, ha contribuït amb caràcter general a potenciar la base històrica i ritual d’aquestes antigues celebracions que en distintes poblacions venien celebrant-se des del segle XVI, am motiu d’esdeveniments extraordinaris que després evolucionarien en les comèdies hagiogràfiques de distints autors a l’estil calderonià, més o menys religioses, que es realitzaven primer dins els temples i després a les mateixes portalades. Podem referir com a exemple les representacionsambaixades de Caudet, són en gran part els precedents de les seues Festes de Moros i Cristians actuals, que en tres dies consecutius es recreen a l’antiga placeta de la vila, tenint com a escenari un castell de fusta que es munta a l’efecte.

Photo 2: La Reina Violant intercedeix per la concòrdia. Arxiu gràfic de l’Associació

MODALITATS DE REPRESENTACIONS HAGIOGRÀFIQUES EN EL TEMPS

Al comentar el que ha sigut la incorporació de recrear l’històric pacte del Tractat al context particular del Camp de Mirra i al general de la Festa, ens permetem referenciar distintes variants de manifestacions festives que venim comentant, que afortunadament s’han concretat en el temps i altres que s’han recuperat més recentment. El teatre popular que és el que més es va potenciar sobretot des del sector eclesiàstic, el seu ori¡gen és medieval i la seua culminació fou el Segle d’Or. Al segle XVII i la primera meitat del XVIII que coincideix exactament amb l’esplendor de l’estil denominat art barroc i com refereix l’historiador de la Festa José Fernando Domene, les obres i manifestacions més antigues al respecte que s’han conservat es poden catalogar en tres tipus:

Photo 3: Coreografies en la posada d’escena de l’Acte. Arxiu gràfic de l’Associació

.- Autos sacramentals o misteris sí es refereixen a temes bíblics o personatges abstractes, com el Misteri d’Elx, el drama del Cant de la Sibil•la que es celebrava a l’antiga Corona d’Aragó, conservat a Mallorca i que ja fa anys s’ha recuperat a Gandia i Ontinyent; l’Auto dels Reis d’Orient que es recrea
anualment a La Canyada de Biar.

.- Comèdies de Sants, si tracten sobre la vida d’algun sant o d’origen devocional, aparicions d’alguna mare de Déu que en aquest cas ja es denominen comèdies marianes, en les que el personatge protagonista és la Mara de Déu. A la nostra zona tenim exemples com ja hem referit, a Caudet amb la “Comedia de la Historia Poética de Nuestra Señora de Gracia”;“Comedias de los Reflejos Esclarecidos del Sol Coronado de Astros, María de las Virtudes en el Cénit de Villena” i l’aparició de la Mare de Déu d’Agres escenificada des de fa uns anys. Dins aquest apartat cal referir la comèdia hagiogràfica del “Milagro de los Corporales de Llutxent i la Conquista de Valencia” que antigament es representava assiduament en aquesta població, però que ja fa anys que no es posa en escena a excepció de l’any 2012 que es va reposar però no ha tingut continuïtat.

Comèdies de moros i cristians, en les quals els personatges, son efectivament moros i cristianas o que representen algun fet historic mes o menys llegendar
on al remat els moros es converteixen al cristianisme, com la versió del segle XVIII de Diego de Ornecillo que és el precedent de la Conversión del Moro al Cristianismo que es representa a les Festes de Moros i Cristians de Villena i en altres poblacions amb textos diferents d’altres autors, sobretot del poeta de Beneixama Pastor Aicart, declamant-se en altres festes de la zona com Bocairent, bathtubs, Fontanars i Beneixama, ambaixada que popularment es denomina el “Despojo”. Aquesta versió d’ambaixada-parlament, segons alguns estudiosos de la Festa, es conserva també en alguns pobles de la zona oriental d’Andalusia, així com en hispanoamèrica.

.- Representacions històriques en la Festa de Moros i Cristians. En agost de 2013 una altra comèdia de Moros i Cristians es va representar en Extremadura a la població de Calera de León. Es tracta d’una versió actualitzada de l’obra teatral “El Sol Parado” del gran literato del Segle d’Or Lope de Vega. L’argument de l’obra tracta sobre la “Batalla de Tentudía” contra els musulmans revoltats a les muntanyes entre Badajoz i Sevilla, després de la ocupació d’aquesta ciutat pel rei Fernando III. L’obra es va escriure al seua dia per homenatjar al capità de les forces cristianes Pelai Pérez Correa, Gran Maestre de l’Ordre de Sant Jaume i destacat diplomàtic de la Cort castellana. La recreació està basada amb el fet miraculós de que la Mare de Déu va retindre la claror del dia per tal de poder véncer les forces cristianes als musulmans. Per això el títol de l’obra genèrica és “El Sol Parado” i actualment ha estat revisada pels professor Manuel Blanco i Manuel López. La recreació segons ens han informat fou un èxit i molt encertada, actuant de protagonistes els mateixos veïns de Calera. Dóna la circumstància que Pérez Correa fou un dels cavallers de confiança de l’infant Alfons de Castella que va negociar el Tractat d’Almisrà amb Jaume I en 1244.

No obstant d’aquestes modalitats de teatre hagiogràfic, podem afegir-ne una altra que ha començat a manifestar-se als darrers 40 years, que ja està considerada com una novedosa i complementària aportació al patrimoni cultural de la Festa que són les representacions històriques amb repercussió local i de transcendència més general que indubtablement estan vinclades a l’essència de la Festa de Moros i Cristians que s’han produït en poblacions que pertanyen a la mateixa Festa. Aquesta nova modalitat es manifesta a Petrer amb la Rendició; el “Pacto de Tudmir” a Múrcia; el Miracle del Crist a Calp, sobre l’assalt dels corsaris moriscs a la població i la recreació històrica del Tractat d’Almisrà.

OPINIONS SOBRE LA INCORPORACIÓ DEL TRACTAT A LA FESTA

Al simposi sobre les Ambaixades de la Festa, organitzat per la Undef i celebrat en 1994 es va presentar un interessant treball d’investigació sobre aquestos parlaments de l’estudiós d’aquests temes D. Àngel Pérez Martínez titulat: “Límites históricos de los textos de embajadas y tratados”. En aquesta comunicació, l’autor s’introdueix en aquesta temàtica referenciant concretament aquests parlaments de la Festa, in other words that is, El Tractat d’Almisrà y El Pacto de Tudmir. Considera que aquestes representacions repleguen en essència les antigues comèdies hagiogràfiques dels segles XVI i XVII que es realitzaven a les portades de les esglésies.

Photo 4: L’escrivà dóna lectura solemne del document del Pacte. Arxiu gràfic de l’Associació

El senyor Pérez manifesta a la seua ponència: “El Tratado de Almizra, aparentemente puede parecer alejado de otras representaciones con base en la Fiesta de Moros y Cristianos, pero si profundizamos en su estructura interna descubriremos igualmente el esquema del conflicto en la superación de la primitiva idea de lucha entre el Bien y el Mal, donde las Embajadas se desarrollan en base a una morofobia como base de enfrentamiento. A) Yes, en el Tratado de almizra aparecerá un conflicto explícito entre dos bandos: el castellano y el catalano-aragonés, enfrentados por la expansión territorial y alejados por los primitivos pactos entre ambas coronas (Tudillén y Cazola).

La representación del Tratado tiene a modo de prólogo una embajada “tipo” (dialéctica cristiano-moro y moro-cristiano) pero únicament desarrollada en su vertiente primera, que junto al propio Tratado ofrecen la transformación de los hechos históricos hacia un desarrollo dramático entroncado con la dinàmica del teatro popular, como así sucedió con los acontecimientos recogidos por estas tradiciones populares y reelaborados a partir de las antiguas comedias, asimilados escénicamente en las Embajadas del siglo XIX. La puesta en escena del Tratado de Almizra y de su Embajada Cristiana, puede dotar de un marco de referencia para explicar el triunfo de la expansión de los reinos cristianos, así como asimilar el contenido histórico para el desarrollo de la Fiesta de Moros y Cristiano”.

Per a l’estudiós alcoià de la Festa José Luis Mansanet Ribes, la incorporació escenificada del Tractat al conjunt general de la Festa, és molt important y encertada i
així ho descriu en un article de col•laboració a la Revista de Festes del Camp de Mirra:

“La recreación histórica del Tractat junto a la mole de la iglesia parroquial de San Bartolomé en el espacio de la Plaza Mayor, viene a instaurar aquella boga del siglo XVIII de representar comedias de santos o de moros y cristianos, aunque en este caso es un hecho de alcance histórico general.Hemos de felicitar a Camp de Mirra, que desde su iniciación a la Fiesta Moro-Cristiana en 1973, ha sabido conjugar su propia historia en el conjunto de su fiesta local con el entronque de este hecho transcendental para la configuración del antiguo Reino de Valencia. Así con la magnífica embajada sobre la conquesta de la villa a los musulmanes y la recreación posterior del “Tractat” al que precede un pregón que un heraldo anuncia por las calles de la población, configura un conjunto de actos que tienen un engarce lógico e histórico que caracteriza la Fiesta del Camp de Mirra que ha sabido encontrar y dignificar sus propias raíces y su singularidad”.

Photo 5: Escena final de la recreació histórica. Arxiu gràfic de l’Associació.

LA RECREACIÓ DE L’HISTÒRIC PACTE CADA 25 D’AGOST

Després de quatre dècades de posar-se en escena,la recreació del Tractat ja forma part del patrimoni cultural de la nostra terra, apropant-nos si cap als orígens de la configuració de l’antic Regne de València i al modern País Valencià. La representació anual està protagonitzada per actors de la localitat i algun de pobles del voltant, front a la portalada de l’església parroquial quasi al mateix lloc on es realitzaren els fets aquells darrers dies de març de 1244 vespra del diumenge de rams.l’acte esdeve una realitzacio singular no sols al territor
valencià podent estendre’s al que era la confederació catalano-aragonesa, en el que conflueixen una mostra de teatre popular amb el record d’un memorable pacte de concòrdia i pau, que la diplomàcia, el respecte la tolerància s’imposaren a la força de les armes, evitant un donflicte que hagera enfrontat bèllicament als estats medievals peninsulars i als personatges més importants de l’època. Aquesta lliçó de diplomàcia que es representa cada any al Camp de Mirra, deuria ser exemple permanent per als mandataris polítics de la societat actual tant necessitada de dirigents amb més altura de mires, com diu l’autor dels textos que representem que defineix al rei Jaume I com a polític de llarga vista i cabdill conqueridor. Per que segons coneixem per les croniques de la seua eporca, sempre
va intentar la negociació i el pacte per afrontar molts conflictes que se li van presentar.

Els actes que configuren cada anys la recreació del Tractat són presenciats per centenars de persones de distintes procedències, que assisteixen a una posada en escena digna i espectacular om ja hem dit al principi i positivament molt valorada generalment. Als primers anys de representar-se persones destacades de l’àmbit acadèmic com el catedràtic de llatí i cronista oficial de Xàtiva Agustí Ventura va manifestar la encertada iniciativa manifestant: “Dintre la recuperació de les nostres arrels, des del primer moment he considerat molt interessant, que el Camp de Mirra haja recuperat el Tractat i la seua tradicional recreació anual, seria un bell exemple de teatre històric didàctic en la nostra llengua”.

Per la tasca cultural realitzada l’Associació organitzadora, ha estat distingida per distintes entitats culturals i de l’àmbit de la informació així com de representacions acadèmiques i institucionals del País Valencià com el Consell Valencià de Cultura. Cal destacar que amb motiu d’aquesta activitat cultural desenvolupada, a la localitat s’han realitzat diversos monuments al•legòrics de l’històric pacte i també s’han publicat distintes aportacions d’investigació i altres vinculades a l’àmbit escolar, que es poden veure i adquirir a l’assistir a presenciar l’acte.

CONSULTES BIBLIOGRÀFIQUES:

.- Revista de les Festes Majors del Camps de Mirra 1986.

.- El Tratado de Almizra y la Fiesta, J. L. Mansanet Ribes. Revista Festes Majors del Camp de Mirra 1986.

.- Teatro religioso en las Fiesta de Villena, by J. Fernando Domene Verdú. Asoc, de Ntra. Mrs. De la Virtudes, Villena 2013.

.- Tras las huellas del maestre Fray Pelai Pérez Correa, Michelle y Vicente Aguilella.

.- Revista Festes Major del Camp de Mirra 2014.