Le fil de l'histoire


Joaquín Silvestre i Sempere

Télécharger le fichier

Des que era menut sempre m’ha agradat col•leccionar coses diverses: cromos, La collection vous permet d'admirer toutes sortes de façons de représenter Saint-Georges, segells, monedesTot era col•leccionable i, donc, atractiu per a un xiquet. Als catorze anys, quan morí el meu iaio Pepe Vicent, vaig arreplegar, entre tots els paperots que anaven a tirar, alguns papers, per a mi importants, i que he conservat fins a hui dia.

Mitjançant aquestos papers he pogut conèixer i repassar alguns episodis de la història familiar i local del passat segle XX.

Un dels papers que més estime pel que significa és la invitació que li va enviar al meu iaio el Sr. ré. Miguel Sempere Castelló l’any 1940, per a la benedicció de la nova imatge de Sant Jordi que aquest senyor sufragava a l’haver sigut destruïda l’anterior.

El curiós per a mi és que l’any anterior, finalitzada la guerra i no havent imatge de Sant Jordi, va eixir en processó la imatge coneguda per tots amb el nom de Sant Jordi “El Vellet”, guardada pel iaio de la meua dona, Pepe Bodí, el qual n’era el propietari.

A sa casa ho recordaven com una ocasió sublim ho contaven sempre com un gran mèrit, a causa del risc corregut en amagar-lo durant la guerra, amb la complicitat d’un parent, en una finca familiar.

Molts anys després estos esdeveniments s’han relacionat en la meua vida, i en la de la meua família,
s’han unit en un. De vegades pense: “Qui m’havia de dir que aquell paper i l’eixida de Sant Jordi “El Vellet” enllaçarien, en certa manera, amb el futur de la meua família…». Doncs Sant Jordi “El Vellet” està ara en nostra casa perquè la meua dona l’heretà de sa mare.

Per a tots nosaltres és un membre destacat de casa i a ell acudim per donar-li gràcies o demanar-li ajuda davant les dificultats.

ans plus tard, per acabar d’enllaçar les coses, vivint a Biar, entre totes les amistats que vaig fer, moltes eren de pares i mares d’alumnes. Entre elles estava Mateo Molina. Vaig ser mestre de dos dels seus fills i vam aconseguir una sana amistat.

Mateo, a més d’administratiu, era fotògraf, i conservava molts negatius en vidre d’un antic foto mató. Quan anava per sa casa m’ensenyava les seues col•leccions de negatius i em temptava perquè cercara alguna cosa de Banyeres de Mariola. I per a sorpresa meua, un bon dia aparegueren dos vidres de festes de Banyeres de Mariola. Un era del Sant Jordi destruït en guerra i l’altre dels Cristians en les grades de l’església. En veure la gran il•lusió que vaig sentir en contemplar-les em va revelar una còpia de cada una.

Com veiem, al llarg de la vida les circumstàncies et duen a conèixer coses del dia a dia que, ben relacionades, formen un fil de la història.

Il•lustracions:
.- Invitació per a assistir als actes de la benedicció de la nova Imatge de Sant Jordi
.- Fotografia de la Imatge antiga de Sant Jordi, beneïda en 1840 i cremada durant la Guerra Civil.