Actes del simposi Banyeres de Mariola davant del III mil.leni

Antonio Mataix Blanquer, Joan Manuel Vicens Petit, Juan Castelló Mora i Vicent Ferre Silvestre

PRÒLEG

750 ANYS. LA CONMEMORACIO

Des de finals de 1997 el Consell de Cultura Local va iniciar una sèrie de reunions preparatòries per a la commemoració del 750 Aniversari de la donació del rei Jaume I de la vila i castell de Banyeres al noble Jofre de Loaysa i la seua muller Jacometa. Com no s’havia trobat la «carta de població», a hores d’ara, encara desconeixem la seua existència, es va prendre este acte de donació com el «naixement» del nostre poble perquè és l’única referència històrica que tenim com a poble constituït.

Les sessions preparatòries van obtenir els seus fruits ja que nombroses idees que sorgiren van anar desenvolupant-se: cal recordar la presentació del logotip del 750 Aniversari i la seua incorporació com a mata segells a 1’oficina de correus. too, un 17 October 1998 es va celebrar la inauguració oficial al Teatre Principal amb un pregó a cura d’en José María Mompó Bisbal. Al dia següent, després de celebrar una missa solemne, autoritats i poble es traslladaren al castell on es va llegir l’acta de donació signada per Jaume I el 12 October 1249 a Calatayud. S’havia encetat un any de celebracions: representació de «La llegenda de Sant Jordi, Princess and the Dragon ", III Congrés Nacional d’Història del Paper en Espanya, etc., a mes de diversos actes lúdics que van fer una commemoració molt intensa.

EL NOU MIL•LENNI. LA REFLEXIÓ

Del Consell de Cultura Local es va crear un equip de treball format per Antonio Mataix Blanquer, Juan Castelló Mora, Joan Manuel Vicens Petit, Guillermina Barceló Francés i Vicent Ferré Silvestre per crear un fòrum de debat i reflexió sobre el futur de Banyeres. El nostre poble ha viscut 750 anys molt intensos destacant en l’actualitat per ser un poble industrial, principalment tèxtil, però que també ha sabut conservar lligams amb el passat, per exemple la vinguda del rei Jaume I per estes terres en aquells llunyans anys, ens deixà el patronatge de Sant Jordi que també ho era del rei. Then, Banyeres tenia al voltant de 7.000 inhabitants, dinàmics, emprenedors que volien commemorar el fet que els constitueix com a poble, però que no podien oblidar la proximitat del canvi de mil•lenni; per la qual cosa, es tenia que mirar també cap el futur, era hora de pensar on volíem anar en el pròxim mil•lenni.

El poble es sentia viu, així vam pensar que calia abordar els esdeveniments pròxims; But, teníem que veure qui érem ara. Aquest era el repte: interrogar-se sobre el present que teníem davant de nosaltres per ser capaços d’enfilar bé el futur que ens venia.

“BANYERES DE MARIOLA DAVANT EL III MIL•LENNI”

Amb aquest títol vam encetar una sèrie de reflexions i debats que pretenien aproximar-nos a la realitat i a les possibilitats del nostre poble. Es van barallar diferents temes per a desenvolupar i pensar. Se’n van desestimar alguns, com per exemple la religió, l’esport o les activitats artístiques, elements tots ells, molt vius al nostre poble. Finally, es va decidir preparar nou fòrums de debat al voltant deis quals vam creure convenient que el poble de Banyeres podia pensar-se i raonar per tal de cultivar els esperits amb la idea de que entre tothom es podia anar cap endavant, i tot això, sentin-nos una xicoteta part del que anomenem cultura occidental, viva i activa, allunyant-se del pessimisme que envaí al filòsof alemany Splenger que a principis del segle XX va manifestar que creia que la cultura occidental s’apropava a la seua fi.

Els nou temes foren els següents: L’ECONOMIA, LA LLENGUA, LA CULTURA, EL MEDÍ AMBIENT I L’ URBANISME, LA FESTA, L’EDUCACIÓ, LA HISTORIA, EUROPA i ELS SERVÉIS SOCIALS.
Creàrem un esquema de treball que van repetir en la realització deis fòrums. Fou el següent: hi havia un moderador que dirigia la sessió, sempre el moderador va ser triat de Banyeres, i que fora d’especial rellevància en el tema que hi havia que tractar. Després sempre es duia un ponent, de fora del poble, que enriquia el fòrum amb la seua ponència. Then, es donava temps per a la presentació de diferents comunicacions sobre el tema que es tractava. Per finalitzar la sessió s’obria un torn de preguntes i discussió entre tots els assistents que conduïa el moderador. Este esquema sols va variar en l’últim deis fòrums, el deis serveis socials, perquè es va decidir que seria mes enriquidor preparar una taula rodona on diferents organitzacions van exposar el seu treball, finalitzant amb el debat propi de tots els fòrums que era conduit pel moderador.

Un altre treball va ser posar-se en contacte amb la Universitat d’Alacant per tal de que reconegueren els fòrums de treball. Així va ser, per la qual cosa es van certificar 50 hores lectives oficials que van atraure a 74 alumnes universitaris, a mes de tota la gent del poble que va participar. Així s’ha de reconèixer que va haver una assistència nombrosa a totes les jornades.

S’iniciaren els fòrums 1´11 de novembre de 1998 i vam acabar el 10 December 1999. Un any intens en tots els ordres, però des del cultural, a través del simposi, s’havia treballat i participat activament ajudant entre tots al menys a pensar-nos i per tant a tractar de donar en el futur bons fruits i així millorar el poble.

ELS PROBLEMES

Només quedava una cosa: publicar les actes del Simposi. Que no foren tan sols paraules que se les endu el vent, sinó mes bé, un referent per als que vulguen conèixer-nos, en una data significativa, l’any 2000; però també per a nosaltres mateix saber com veiem el que estava succeint i el que podia esdevenir.

Per increïble que sembla han passat onze anys sense poder publicar les actes. Diferents circumstàncies han impedit que arribàrem al final. But, la comissió de treball al igual que Ulisses, sembla que no ha oblidat quina és la seua missió. Al final arribem a bon port. Ítaca es fa present als nostres ulls en el moment que publiquem les actes, darrere ha quedat Posidó que ens retenia. Oblidem les circumstàncies que ens impedien avançar i gosem el que tenim a les nostres mans.

Hi ha consciència de que s’ha tardat massa en la publicació de les actes del Simposi, algunes de les comunicacions o de les ponències poden llegir-se ara fora de context, però el valor d’elles hi ha que veure’l en l’any de la seua realització.

Malauradament no tenim tota la documentació, açò si que és responsabilitat de la comissió de treball, unes vegades per culpa de la tecnologia i altres per errades pròpies que a mes a mes no tenen excusa. Sols podem demanar perdó i desitjar que tant els que vau assistir com els lectors d’estes actes sigueu comprensius i sabíeu disculpar-nos. A tothom vos donem les gràcies per la vostra comprensió.

ELS AGRAIMENTS

Especialment a les Corporacions Municipals per la confiança dipositada amb la comissió de treball al llarg tot este temps.

A la Universitat dAlacant en la persona d’Emilio La Parra per la seua col•laboració.

A la Fundació Valor per deixar-nos treballar a les seues instal•lacions.

Als moderadors dels fòrums, paisans als que vam ficar en un compromís i que van saber desenvolupar perfectament la seua tasca.

Als ponents, per acceptar la invitació i participar al Simposi.

Als que van presentar les comunicacions, pel seu treball referit a Banyeres.

A tots els assistents als diferents fòrums.

ANTONIO MATAIX BLANQUER
JUAN CASTELLÓ MORA
JOAN MANUEL VICENS PETIT
VICENT FERRÉ SILVESTRE

Banyeres de Mariola, octubre de 2010.

Nota: Publicat a les pagines nº 15, 16 i 17 del llibre. En el que se explica clarament els actes celebrar per commemorar el 750 aniversari de Banyeres com a poble, I que serveix d’introducció per comprendre millor les ponències que en el llibre es publiquen.

Factsheet:

first edition: 2010.

Edita: Banyeres de Mariola City Council, amb el suport de la Diputació d’ Alacant.

Coordinació de la edició: Antonio Mataix Blanquer, Joan Manuel Vicens Petit, Juan Castelló Mora i Vicent Ferre Silvestre.

Printing and binding:
Gráficas el Cid, S. L., Alcoy.

No.. pages: 256
measure: 21 x 29,7 cm
Legal deposit: A-891-2010
I. S. B. N. : 978-84-606-5163-5
Imprès a Espanya