Sergio Gómez i Soler
El present article pretén només servir de resum de la presentació del treball que els membres de la COLLA DE CAMPANERS D’ONTINYENT realitzen del 1999 a Banyeres de Mariola (Alcoyano) i que pretén catalogar cadascuna de les campanes que existeixen en aquesta població, una tasca inventarial que vol informar sobre l’estat, característiques, inconvenients i possibles malures que puguen patir aquestes peces tan bàsiques pel nostre patrimoni cultural i artístic com del sentimental i religiós, tant que ni tant sols ens n’adonem de que les tenim ací a la vora, dalt, mig oblidades a les torres.
El procés es troba avançat i resten ben poques campanes per estudiar. Ara mateix, bona part dels bronzes ja es troben catalogats i a l’espera de ser introduïts en la base de dades que el Gremi de Campaners Valencians elabora per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.
Els oferirem ara, i a tall d’exemple de la realitat del treball, uns comentaris sobre quatre de les campanes de Banyeres de Mariola, les que pertanyen al temple major, dedicat a La Mare de Déu de la Misericòrdia i a Sant Jordi. Ens detindrem en aquestes campanes que no per formar part del grup de les més noves són menys interessants que altres de més antigues. També ens centrarem en la Sala que les guarda, sense fer massa esment a la situació de la resta del campanar i a les interessants campanes del rellotge que conformen el menut “carilló”, i que es troben a la sala superior, qüestió que deixarem per altra ocasió.
L’estudi ha estat basat en els materials recollits per Rafael Ballester i Gandia i Sergi Gómez i Soler, i s’acompanya amb les fotografies de Rafael Domènech, a partir de les visites realitzades el 19 de junt i el 26 settembre 1999. I cal assenyalar, i agrair convenientment i sincera, l’ajut inestimable, especialment per la recuperació dels tos, i la rememoració de llegendes i d’històries variades, que ens ha oferit el senyor José María Ferre Ferre, nascut el 1901 i coneixedor de les velles melodies avisadores i conjuradores de pors que des del vell campanar banyerut, i amb les antigues i perdudes campanes de la torre major, regulaven el pas del temps i la vida, i que ja han deixat de sr el batec quotidià de poble.
Il programma del festival
CAMPANA DE SANT JORDI
La campana dedicada al patró de Banyeres de Mariola, Sant Jordi, no és la major de la torre sinó la segona més gran. En aquest cas és la tercera de les existents. Teòricament fou fosa per Joan Baptista Roses d’Atzeneta d’Albaida, però cal desconfiar de la data fixada epigràfic ament, que és el 1951, perché, pels seus trets, ens sembla més aviat una de les ja anunciades “falsificacions” que, de confirmar-se, li atorgaria un valor testimonial importantíssim. Malgrat les mostres no podem assegurar totalment que es tracte d’una campana més antiga reaprofitada, millor que no reciclada, que en això consisteixen les “falsificacions” proposades. La forma barroera d’acabament que ja hem anunciat pot ser responsable d’alguns dels trets denunciadors.
Es troba situada en direcció a Mestral, té unes mesures de 101 cm de boca, 88 cm d’alçada del bronza, 11 cm de vora i un pes aproximat de 645 kg.
Repeteix els trets de les campanes anteriors respecte a anses, mecanismes de toc i truja inconvenient, pintada fins a les fustes aïllants del frec entre metalls.
El batall no és propi, es troba caigut, però pica bé ja que és massa curt. No té cap cablejat se seguretat i es troba perillosament solt: no té ganxo d’ansa. Com succeeix amb l’anterior campana, caldria incloure-la dins l’Inventari General de Béns Mobles.
Es troba excessivament bruta, massa i tot. I a simple vista ser molt més antiga, per l’estat de conservació, i més si la comparem amb la resta de les campanes, algunes anterior però cap prou vella per justificar aquest estat; i per la forma de la mateixa campana. Inoltre, la dubtosa epigrafia es troba mal apegada, feta, si no amb presses, amb nulla cura i interès.
Ens trobem a la Volta uns fulls de parra, i a Dalt, davant, la inscripció “A SU PATRÓN SAN JORGE MÀRTIR” amb una garlanda vegetal a baix.
Al Mig hi ha, a la banda de fora, una creu sostesa per dos àngels, i a l’esquerra una gran i bella custòdia. al davant hi ha la marca triangular del fonedor: “JUAN BTA ROSES SOLER // FUNDACIÓN DE CAMPANAS // ADZANETA DE ALBAIDA/VALENCIA”. I a l’esquerra un símbol marià (la lletra m).
Al Mig-peu trobem quatre triangles amb fulls i quatre grans roses intercalades, marca de la casa Roses. A baix, llegim “BAÑERES AÑO 1951”.
El fet de re aprofitaments de campanes que ara pot semblar-nos rar, fou prou regular després de la Guerra Civil. Lluny de la idea expandida pels vencedors de la destrossa de les campanes per part dels vençuts per fer amb elles metralla, poc a poc van apareixent més dades que asseguren l’existència d’un negoci rodó: la baixada de les torres de les campanes millors (no les més grans obligatòriament) que eren venudes, rascades, netejades i tornades a vendre amb nova epigrafia a poblacions allunyades. Un dels casos més interessants es troba a Ontinyent (Vall d'Albaida). La campana Antònia Gran, de l’Ermiteta de la Concepció, fou fosa segons l’epigrafia el 1948, i és considerada con una campana prou anterior tant per la forma, les errades tipogràfiques (greus), i la col•locació (impensable des de tots els sentits, i si no, mireu l’epigrafia de la campana Puríssima de Banyeres) d’un escut republicà espanyol, possiblement corresponent a la Primera República. I aquesta campana és obra del mateix autor que la dedicada a sant Jordi a Banyeres de Mariola.
