As danças e Sant Jordi


José Sempere e Castellón

Havia sentit comentar vàries vegades, de passada i no recorde a qui, que les danses es ballaven l’últim dia de les festes de moros i cristians i al finalitzar els octavaris.
És cert que el fet de ballar danses durant les festes d’algun sant o Mare de Déu és una característica clara dels pobles valencians. Algunes vegades es ballen en acció de gràcies davant de perills o d’epidèmies. En altres ocasions per petició, lloança o, únicament, amb caràcter ornamental.
Quan dic danses no em referisc a una exhibició de balls feta per un grup “professional”. Les danses són els balls que normalment s’executen en les festes importants d’una localitat, on es va voltant una plaça. La participació és oberta i normalment massiva, tant en sentit actiu –músics i balladors- com en sentit passiu –espectadors-.
A continuació incloc les referències escrites que, en diferents programes de festes, parlen de les danses i les festes de sant Jordi:

Festes i fira de santa María Magdalena, julho 2000

A l’apartat “Conversa amb”, quando perguntado José María Ferre, el tio Talo per elles, en la Malena, resposta: “… Per altra banda, danças não tem muita tradição (para Malena); es feien l’últim dia de les festes de moros i cristians per la vesprada.”
O mesmo programa, Artigo Jaume Silvestre Molina, Apunts sobre la dansà de Banyeres de Mariola, diz: “La dansà en Banyeres es ballava el dia 25 d'abril, en les festes de santa Maria Magdalena i per la Relíquia, embora as datas são ignorados devido à sua idade.
Os primeiros dados correspondentes aos anos 1907 Eu 1908, de acordo com o testemunho de Na Pico Milagros Crespo disse que dançava naqueles anos 25 Abril, após as bandeiras de dança (desde aqueles anos e o número de foliões, portanto, el de comparses era menor) ao completar; siga estas danças e canções folclóricas dias, corresponent-se amb l’actual octavari de sant Jordi.”
A partir d’ací, transcric els fragments del programes de festes de moros i cristians de diversos anys:

1) Qualquer 1891 (antes disso eu não conseguia localizar qualquer livro). dia 25 d'abril: "Pela tarde, noche y día siguiente magníficos bailes al estilo del país”.

2) Qualquer 1905. este ano, celebrações foram realizadas no 23 ai 26 d'abril. Os eventos vão acabar com o último dia: “Por la tarde bailes populares en la plaza Mayor. Por la noche danzas y elevación de globos.”

3) Qualquer 1909. O programa das celebrações do ano 1997, Domenech Rafael Dominguez, dins del seu article Banyeres de Mariola y sus fiestas de moros y cristianos, diz que o programa 1909. Quan parla de l’últim día de festes acaba dient: "À noite, você dança".

4) Qualquer 1913. dia 25 d'abril: "Às três da tarde e nove horas, danças e danças populares dando encerrar as partes.

5) Qualquer 1924. dia 25 d'abril: "Pela tarde, danças folclóricas (grande) na Plaza Mayor. À noite, danças (més gran encara). 26 e 27 danças folclóricas, dando encerrar as partes.

6) Qualquer 1927. Programa festas da proclamação canônica de St. George, o Mártir, o 2, 3 Eu 4 de septembre. Després de parlar dels actes del día 4, explica: “En los días siguientes por la noche danzas y bailes al estilo del pais”.

7) Qualquer 1929. dia 25 d'abril: "Na parte da tarde e à noite, bailes populares en la plaza Mayor. A continuación gran función de teatro.”

8) Qualquer 1935. Morre 26 Eu 27 d'abril: “danzas y bailes populares dándose por terminadas las fiestas.”

9) Qualquer 1940. Dia 25 d'abril: "Às dez da noite, na praça do Caudillo, danças e danças folclóricas. Para dar mais esplendor a este ato, todos os casais que participam, Eles usam o traje típico para este ato é necessária ". além, também aparece nas cabeças de programas e dança cauda: "Dances. Dança cabeça: Dolores Belda Calabuig. Cola: Lolita Navarro Calabuig: cabeça: José Gisbert; Cola: Francisco Belda.”

10) Qualquer 1946. Morre 26 Eu 27 d'abril: "Danzas estilo popular do país, pudiendo tomar parte en ellas también los niños.”

11) Qualquer 1949. "Desde o 26 de abril al 1º de mayo: se celebrarán en la plaza del Caudillo danzas típicas.”

12) Qualquer 1950. "Desde o 26 abril a 3 de maio: se celebrarán en la plaza del Caudillo, danzas típicas.”

13) Qualquer 1951. "Dias da 26 ai 29. será realizada na praça do Caudillo dança ".

14) Qualquer 1963. "Dias 26 e 27 de abril: Popular dança na praça do Caudillo ".

15) Qualquer 1969. Este ano, o conselho da cidade convocar o Concurso Literário II. O prêmio especial foi atribuído a Juan Antonio Calabuig Ferre, per seu article Pinceladas históricas sobre Bañeres. Este trabalho consistiu em duas partes: a primeira, pesquisa documental, segundo, testemunho vivo, explicou que desde a maioria das pessoas tinha dito. Seus informantes eram José Berenguer, el tio Pepe de Perolit, naquele ano era sobre 90 anos, i Antonio Pastor, el tio Toni de la Tahona, já passou 80. Dels balls escriu el següent: "As danças: a tampa e Cua. estes que, depois de muitos anos de reclusão, Eles ressurgiram com grande pouco de impulso tempo agora, papel carregado no partido, de que constitui um epílogo, seu grand finale, para o dia de desapropriação foram dançou no período da tarde e à noite. Ambos bandos desepeñaban un papel especial en la popular pieza “el cap i la cua” (danças). Los cristianos buscaban el “cap”, um par de escolher, entre homens e mulheres casados, que dança iniciado. Moors, por sua parte, Eles escolheram entre solteiros dois representantes, masculino e feminino, caro está. Y entre el “cap” y la “cua”, que surgiu última, aparecían en la pista varias parejas, trinta ou quarenta mesmo.
Todos os dançarinos estavam vestidos de Labrador roupas tradicionais: Ellas -nos detallaba la esposa del tío Toni- llevaban refajos de lana con rayas y puntillas; Era vermelho saia e também com pregos, e acima dela um avental preto para, pequeno e lantejoulas, aparecendo na cabeça atado lenço Manila (açò del mocador al cap no queda molt clar). jotas, seguidillas o fandangos eran seguidos con grandísima expectación, ao qual foi adicionado um aguda crítica, como participantes, além de grandes fãs, Eles eram um superentendidos. Durante el resto del año tan sólo actuaban públicamente en tres o cuatro ocasiones. O que não impediu mais freqüentes intervenções, mas desde que seja individualmente, em casas ".
além, no sols a Banyeres han estat lligades les danses amb el moros i cristians i sant Jordi. Al Costumari Català, no dia 23 discurso de abril das festividades em Alcoy. (També parla de Banyeres però només de passada: “De representacions semblants (de moros i cristians) se’n celebraven en diverses poblacions valencianes, outros, Agullent, banheiras, Benilloba (...)”). Després de parlar de guerres i ambaixades a Alcoi, pontos: “Una part també important la constituïa la dansa, que mai no pot mancar en cap festa major i que, em muitas aldeias, constitueix la nota més típica. A dança foi feito à noite e, por vezes, durou como vindo até o amanhecer. O Ballas usava o melhor de roupas e seus adreços, que tudo mantidos em caixas e canteranos e só veio a olhar dia solene. Abans de la dansa, tornou-se um passe especial, para dançarinos cobrar, eles foram levados para dançar ao som de uma canção muito especial típico. A dança foi feita à luz de uma fogueira, ou queima tocha até o cume de uma zíperes altas de ferro ou Fester, Salto que era o meio da praça e saiu para cuidar de um Fogaina, que s’encarregava d’afegir-hi llenya i de forfollar i espavilar el foc amb un alt forroll o escontier.”
Amb aquest recull de fragments no intente fer cap reivindicació perquè les danses tornen a formar part de les festes d’abril. Però el que sí que intente remarcar és que Banyeres ha sigut un poble ballador, i això s’està perdent desde fa unes dècades.
Anime a tots i a totes a ballar les danses, al Nou d’Octubre i a la Malena. I per acabar em quede amb aquestes frases: “Y entre el cap y la cua, que surgiu última, aparecían varias parejas, hasta treinta o cuarenta incluso.”

Baixar o arquivo