Josep Sempere and Castellón
Havia sentit comentar vàries vegades, de passada i no recorde a qui, que les danses es ballaven l’últim dia de les festes de moros i cristians i al finalitzar els octavaris.
És cert que el fet de ballar danses durant les festes d’algun sant o Mare de Déu és una característica clara dels pobles valencians. Algunes vegades es ballen en acció de gràcies davant de perills o d’epidèmies. En altres ocasions per petició, lloança o, únicament, amb caràcter ornamental.
Quan dic danses no em referisc a una exhibició de balls feta per un grup “professional”. Les danses són els balls que normalment s’executen en les festes importants d’una localitat, on es va voltant una plaça. La participació és oberta i normalment massiva, tant en sentit actiu –músics i balladors- com en sentit passiu –espectadors-.
A continuació incloc les referències escrites que, en diferents programes de festes, parlen de les danses i les festes de sant Jordi:
Festes i fira de santa María Magdalena, July 2000
A l’apartat “Conversa amb”, quan se li pregunta a José María Ferre, el tio Talo per elles, en la Malena, contesta: “… Per altra banda, les danses tampoc tenien molta tradició (a la Malena); es feien l’últim dia de les festes de moros i cristians per la vesprada.”
Al mateix programa, a l’article de Jaume Silvestre Molina, Apunts sobre la dansà de Banyeres de Mariola, diu: “La dansà en Banyeres es ballava el dia 25 d'abril, en les festes de santa Maria Magdalena i per la Relíquia, encara que s’ignoren les dates degut a la seua antiguitat.
Les primeres dades corresponen als anys 1907 i 1908, segons el testimoni de Na Milagros Picó Crespo que conta que per aquells anys es ballava el 25 d’abril després del ball de banderes (ja que eixos anys el nombre de festers i, so, el de comparses era menor) completant el dia; aquests balls i cançons populars seguirien dies després, corresponent-se amb l’actual octavari de sant Jordi.”
A partir d’ací, transcric els fragments del programes de festes de moros i cristians de diversos anys:
1) Any 1891 (anterior a aquesta data no he pogut localitzar cap llibret). Day 25 d'abril: “Por la tarde, noche y día siguiente magníficos bailes al estilo del país”.
2) Any 1905. the Transfer of the Board of Directors is carried out, les festes es van celebrar del 23 al 26 d'abril. Els actes de l’últim dia acaben amb: “Por la tarde bailes populares en la plaza Mayor. Por la noche danzas y elevación de globos.”
3) Any 1909. Al programa de festes de l’any 1997, Rafael Doménech Domínguez, dins del seu article Banyeres de Mariola y sus fiestas de moros y cristianos, comenta el programa de 1909. Quan parla de l’últim día de festes acaba dient: “Por la noche danzas”.
4) Any 1913. Day 25 d'abril: “A las tres de la tarde y nueve de la noche, danzas y bailes populares dándose por terminadas las fiestas”.
5) Any 1924. Day 25 d'abril: “Por la tarde, bailes populares (en gran) en la plaza Mayor. Por la noche, danzas (més gran encara). 26 Y 27 bailes populares, dándose por terminadas las fiestas”.
6) Any 1927. Programa de solemnes fiestas de la proclamación canónica de san Jorge mártir, the 2, 3 i 4 de septembre. Després de parlar dels actes del día 4, explica: “En los días siguientes por la noche danzas y bailes al estilo del pais”.
7) Any 1929. Day 25 d'abril: “Por la tarde y noche, bailes populares en la plaza Mayor. A continuación gran función de teatro.”
8) Any 1935. Dies 26 i 27 d'abril: “danzas y bailes populares dándose por terminadas las fiestas.”
9) Any 1940. Day 25 d'abril: “A las diez de la noche, en la plaza del Caudillo, danzas y bailes populares. Para dar mayor esplendor a este acto, todas las parejas que tomen parte, vestirán el traje típico que para este acto se requiere”. Besides, també apareix al programa els caps de dansa i la cua: “Danzas. Cabeza de danza: Dolores Calabuig Belda. Cola: Lolita Navarro Calabuig: Cabeza: José Gisbert; Cola: Francisco Belda.”
10) Any 1946. Dies 26 i 27 d'abril: “Danzas populares al estilo del país, pudiendo tomar parte en ellas también los niños.”
11) Any 1949. “Del 26 de abril al 1º de mayo: se celebrarán en la plaza del Caudillo danzas típicas.”
12) Any 1950. “Del 26 from april to 3 of May: se celebrarán en la plaza del Caudillo, danzas típicas.”
13) Any 1951. “Días del 26 al 29. Se celebrarán en la plaza del Caudillo danzas típicas”.
14) Any 1963. “Días 26 Y 27 of April: danzas populares en la plaza del Caudillo”.
15) Any 1969. Aquest any l’ajuntament va convocar el II Concurs Literari. El premi extraordinari va ser concedit a Juan Antonio Calabuig Ferre, per seu article Pinceladas históricas sobre Bañeres. Aquest treball constava de dues parts: la primera, d’investigació documental i, la segona, de testimoni viu, ja que explicava el que la gent major li havia contat. Els seus informants van ser José Berenguer, el tio Pepe de Perolit, que en aquell any ja rondava els 90 years, i Antonio Pastor, el tio Toni de la Tahona, que ja passava els 80. Dels balls escriu el següent: “Les danses: el cap y la cúa. Éstas que, tras muchos años de apartamiento, han resurgido con gran ímpetu de poco tiempo a esta parte, cobraban importante papel en la fiesta, de la que constituían un epílogo, su broche de oro, pues el día del Despojo se bailaban por la tarde y por la noche. Ambos bandos desepeñaban un papel especial en la popular pieza “el cap i la cua” (les danses). Los cristianos buscaban el “cap”, una pareja a elegir de entre los hombres y mujeres casados, los cuales iniciaban la danza. Los moros, for his part, escogían de entre los solteros dos representantes, masculino y femenino, caro está. Y entre el “cap” y la “cua”, que surgía en último lugar, aparecían en la pista varias parejas, hasta treinta o cuarenta incluso.
Todos los danzantes estaban revestidos de los tradicionales atuendos de labrador: Ellas -nos detallaba la esposa del tío Toni- llevaban refajos de lana con rayas y puntillas; la falda era roja y asimismo con puntillas, y sobre ella un delantalito negro, pequeño y con lentejuelas, apareciendo anudado en la cabeza un pañuelo de manila (açò del mocador al cap no queda molt clar). Las jotas, seguidillas o fandangos eran seguidos con grandísima expectación, a la que se sumaba una aguda crítica, pues los asistentes, además de grandes aficionados, eran unos superentendidos. Durante el resto del año tan sólo actuaban públicamente en tres o cuatro ocasiones. Lo cual no era óbice para una intervención más frecuente, pero ya a título particular, en las casas”.
Besides, no sols a Banyeres han estat lligades les danses amb el moros i cristians i sant Jordi. Al Costumari Català, on day 23 d’abril parla de les festes d’Alcoi. (També parla de Banyeres però només de passada: “De representacions semblants (de moros i cristians) se’n celebraven en diverses poblacions valencianes, others, Agullent, bathtubs, Benilloba (…)”). Després de parlar de guerres i ambaixades a Alcoi, apunta: “Una part també important la constituïa la dansa, que mai no pot mancar en cap festa major i que, en la de moltes poblacions, constitueix la nota més típica. La dansa era feta al vespre i a voltes durava tant que arribava fins a la matinada. Els ballaires lluïen el bo i millor de llurs robes i adreços, que guardaven tot l’any en caixes i canteranos i que només sortien a lluir els dies de solemnitat. Abans de la dansa, es feia una passada especial, per tal de recollir les balladores, que eren menades al ball al so d’una tonada especial ben típica. La dansa es feia a la llum d’una foguera, o de teia que cremava al cim d’un alt cremaller o fester de ferro, el qual era dreçat enmig de la plaça i deixat a cura d’un fogainer, que s’encarregava d’afegir-hi llenya i de forfollar i espavilar el foc amb un alt forroll o escontier.”
Amb aquest recull de fragments no intente fer cap reivindicació perquè les danses tornen a formar part de les festes d’abril. Però el que sí que intente remarcar és que Banyeres ha sigut un poble ballador, i això s’està perdent desde fa unes dècades.
Anime a tots i a totes a ballar les danses, al Nou d’Octubre i a la Malena. I per acabar em quede amb aquestes frases: “Y entre el cap y la cua, que surgía en último lugar, aparecían varias parejas, hasta treinta o cuarenta incluso.”
