Enrique i Maria Dolores
Tindre la sort de ser Capità als 75 anys de la Fundació de la teua Filà, quan abans ha sigut el primer Capità el teu iaio Enrique “El manso”, el tió Pepe als 25 anys i jo mateix als 50, és una cosa que t’ompli d’orgull però també d’una responsabilitat molt gran davant la teua Filà.
Recorde els preparatius de fa 25 anys i els d’ara i la veritat, ha canviat molt. De ser fadrí a ser casat i de ser fill a ser pare, canvien molt les coses i els pensaments. Tant Mª Dolores com jo i els nostres fills, Juan Enrique i David, teníem molta il•lusió posada en esta Capitania perquè tot isquera bé, i l’única cosa que volíem era veure’ns acompanyats per la família, els amics i els festers. Per això només he de donar-vos les gràcies a tots ja que en cap moment no ens vam sentir a soles.
De plus, no podem oblidar els músics i a tots aquells que des dels balcons i les cadires ens van aplaudir en tots els actes, perquè sense vosaltres, tampoc hi hauria festa. Tampoc no ens podem oblidar dels nostres avantpassats, que ens van inculcar l’amor a la Festa, a Sant Jordi i en el nostre cas, a la Filà de Maseros.
Només demanar-li a Sant Jordi, que quan la nostra Filà cèlebre el seu Centenari, els nostres fills puguen ser de nou Capitans.
