Sant Jordi a l’URSS


Josep Lluís Peiró Pérez

Dies abans dels canvis soferts en l’antiga URSS (15-8-91), en una de les visites turístiques que realitzàvem a les moltes esglésies de Kiew, en l’actualitat capital de l’estat independent d’Ucraïna, ens mostrava el guia la bellesa d’unes icones que penjaven en les humides parets d’una ermita. Vaig observar en un d’aquests quadres de fusta una figura que em semblava familiar. En preguntar al guia sobre aquella imatge, en va indicar que era la de St. Jordi. No va saber respondre a les nombroses qüestions que li vaig plantejar, motivat com estava per aquell quadre. Vaig aconseguir fer-me amb una tarja postal, reproducció d’aquella icona i quina no seria la meua sorpresa quan vaig comprovar que duia per darrera un text escrit en ciríl•lic i que, òbviament, no sabia desxifrar. De manera fortuïta em vaig trobar dies després pels carrers de Kiew amb uns estudiants valencians que romanien feia alguns mesos per aquelles terres. Es varen oferir molt amablement a buscar un traductor nadiu i així és com aconseguí saber què deia aquell text; i així, literalment, és com ho transcric en aquesta revista de festes al poble de Banyeres el qual venera con a Patró a St. Jordi i al que li dedica les seues festes de Moros i Cristians. Un patronatge georgià que aquesta industrial vila comparteix a més amb Anglaterra, Rússia, Catalunya i Alcoi entre altres indrets d’arreu el món.

Amb aquest article no es pretén fer cap tipus d’investigació sobre aquesta icona, els estudiosos ja s’encarregaran de fer-ho si cal. Jo, neòfit en la matèria, l’únic que pretenc és que el poble de Banyeres de Mariola conega millor el seu Padró. És per això que a continuació sabran què diu la traducció de l’original que hi figura darrera la tarja.

“Era fill de rics i nobles pares cristians. Uns diuen que St. Jordi nasqué a Capadòcia, altres que en Finíquia i uns altres que en Palestina a la ciutat de Lidda.

Hi havia entrar a l’exèrcit molt prompte per la seua intel•ligència, valor, ordre, força, acceptació personal i bellesa. Arribà a ésser el protegit de l’emperador Dioclecià i Cap d’un gran exèrcit. St. Jordi havia escoltat sobre la persecució i extermini dels cristians i sentí curiositat per la fe cristiana. Donà tot el que tenia als pobres, posà en llibertat als seus esclaus, acusà al rei i es reconegué cristià. Després de moltes peticions fetes pel rei pe a què St. Jordi renegarà de la fe cristiana i no obtenint cap resultat, el rei va sotmetre St. Jordi a martiri. A la presó gitaren St. Jordi a terra i li posaren una gran pedra sobre el pit i li cadenaren les cames. Però el valerós patí totes les tortures i cregué en Crist. Els cruels carcellers, pegaren St. Jordi amb la cua d’un bou, li llançaren calç i l’obligaren a córrer amb unes botes que tenien claus dintre.

La reina Alexandra, esposa de Dioclesià, cregué en Crist. Dioclesià s’enfurí i condemnà a la pena de mort St. Jordi i a la seua esposa Alexandra. St. Jordi acceptà la mort amb tranquil•litat i valor. Açò passà el 23 d’abril del 303 en la ciutat de Ciclotímia.

Segons diu la llegenda, prop del lloc de Beirut, on soterraren St. Jordi, vivia un monstre terrible que cada dia eixia al llac i es menjava la gent, però un dia aparegué un bell jove sobre un cavall blanc i matà al monstre amb una llança, aquest era St. Jordi, el qual realitzà aquesta gesta i convertí al cristianisme a les gents d’aquest país que abans eren pagans.

St. Jordi entrà en la història de l’Església com Jordi el Triomfador i fou sant d’uns personatges de la història russa con Iaroslav Listo, Iuri Dolgorukov i Iuri Danilovich (fill de St. Daniel Moskonski). Des de fa molt de temps, St. Jordi, cavaller que mata el monstre-serp (drac), forma part de l’escut de Moscou i del símbol de Rússia. Aquest fet aconseguí consolidar les relacions entre països cristians i preferentment amb el país de Geòrgia.

__________________________________

Des d’aquestes pàgines, agrair la inestimable col•laboració de Ricardo Esteve Marcos que facilità la traducció del text.

Descarregar document