Antonio Martínez Belda
l latín del imperio romano fue popularizándose y desgajándose en lenguas romances.
De entre ellas tenemos la lengua valenciana y varias francesas.
Los nombres de Jorge:
– En gascón: Jòrdi.
– En perigordino: Jòri.
– En languedocién: Juéri, Jordi.
– Dialecto de los Alpes: Juer
– Dialecto de las orillas del Ródano: Jórgi, Jorge.
– Antiguo provenzal: Jorgi, Gorgi, George, Jordi, Jortz.
Refranes:
En provenzal:
UNE.- “Groussié coume un pan d’ordi”. UNE.- (Grosser com un pa de siva).
B.- “Ordi de febrié emplis lou granié”. B.- (Sirva de febrer ompli el seu graner.)
C.- “Per San Jòrdi, semeno l’órdi, per sant Roubert que sie coubert”. C.-(Saint George, sembra l’ordi; per Sant Robert qu’estiga ben tregat).
RÉ.- “Per San Marc, sarié trop tard”. RÉ.- (Per Sant March sería masa tart).
E.- "Par St. George, vai vèire toun ordi: se per Sant Jórdi es en canello, pèr San Jan es en gavello; se per Sant Jordi es espiga, per sant Jan es acaba”. E.- (Per Sant Jòrdi, ves a vore el teu ordi (sivà): si per Sant Jordi es de palm, per San Joan es en gavella; si per Sant Jordi es espigat, per Sant Joan es acabat).
F.- “Vewsti coume Sant Jòrgi.”. F.- (Vestit com Sant Jordi).
G.- “Fourra coume Sant Jòrgi”. G.- (Forrat com San Jordi).
H.- “Mounta coume Sant Jòrgi”. H.- (Montant com San Jordi).
En provenzal bajo-limusín:
“A la sent Jòrgi, bounome, vaivéire toun orgi: si lou trobes espijat, a la fi de mai l’auras minjat”. (A la festa de Sant Jordi, bon home, ves a vore el teu ordi (sivà); si’l trobes espigat, a la fi de maig l’auras menjat).
En gascón:
“Brave coumo Sant Jòrdi”. (Brau com Sant Jordi).
En limusín:
“Fier coumo Sant Jòrgi dins soun burel” (Ufanós com Sant Jòrdi dis son panyo buriel). – pardo, de color natural de la llana. Per alusió a Sant Jordi a caval i armat.
De LOU TRESOR DOU
FELIBRIGE,
Fréderic Mistyral.
(Edition du Cenetanaire, 1932.
Paris)
