L’Ermita de Sant Jordi, un puntal de les tradiciond del nostre poble.


Confraria de Sant Jordi

Fa temps, de xicotets, a l’escola, ens varen contar la història del món, la història del nostre país.
Ens varen contar con uns reis governaven i feien coses i guerres… i altres reis i altres governs els succeïen quasi fent sempre les mateixes coses.
Malauradament la història de la nostra terra, del nostre poble, sempre ens ha sigut transmesa mitjançant tradició oral, més o menys desfigurada, canviada i, el que és pitjor, moltes vegades obligada.
Ens ha tocat viure un temps en el qual l’avançada tècnica ens ajuda a poder testimoniar la nostra història sense canvis ni oblits, tal com és.
En aquest cas, gràcies a la meravella del vídeo podem tindre i disfrutar d’aquesta documentació viva.
Per sort per a tots nosaltres i per a la posteritat la faena de recuperació, en principi únicament cultural, començada pels xics i xiques del grup scout de la parròquia i continuada més tard per la confraria de Sant Jordi, ha revertit en un bé històric per al poble.
Aquest vídeo que, propiciat per la confraria de Sant Jordi, ix ara a la llum, és una part de la història del nostre poble, en la qual conflueix el passat, que és història, amb el present, que també és història.
El passat, revestit amb el record dels nostres majors del Cementeri Vell i la idea de l’Ermita de Sant Jordi, feta com es fa la història: amb l’esforç de tots, dia a dia, pedra a pedra, amb l’estima de qui estima aquest poble, aquesta terra, com diu el nostre poeta Vicent Berenguer:

Oh amor meu, menudíssima terra,
dona negra, país d’aigua i penyes.
Oh amor meu, llarguíssima constància.
Oh amor meu, llarguíssima constància.
Oh amor meu, llarguíssima constància.

Descarregar document