Vicent Berenguer
glória, glòria per sempre a Sant Jordi
que de Crist fa defensa i honor,
i a Banyeres corones li tixen
i ell els dóna pau, joia i amor.
Amb fervent alegria t’aclamen
a Banyeres per pare i patró
i magnífics presents t’ofrenen
els veïns d’un poble devot.
Al recer de la fe i el coratge
van a rogles seguint-lo amb fervor,
i el màrtir inspirat els regala
més puresa i altíssima valor.
EMILIO BERENGUER RIBERA, capellà i mestre organista, fill de Banyeres de Mariola (1871-1934), amb qui ignore tindre qualsevol parentiu, és l’autor de l’himne a Sant Jordi Màrtir (poden vore-se’n més detalls al llibre Banyeres. Estudio histórico-geográfico y cultural de la villa. Grup Cultural d’Investigació. Banyeres de Mariola, 1986; pp. 283-284). És un himne positivament devot, d’un cert catolicisme exaltat, perfectament comprensible, d’una retòrica amb reminiscències romàntiques hiperbòl•liques i una musicació èpica, potser wagneriana. Possiblement no és una obra musical de primera magnitud, però sí molt digna, sempre m’ha agradat molt; s’adiu perfectament a la nostra tradició valenciana de música fervorosa i, obviamente, populista; una música que, del candor a la insolència, sempre és molt agradable a l’orella, i al cor.
La raó per la qual he dedicat un determinat temps a escriure la versió valenciana de l’himne és perquè aquest està emparentat amb la poesia – per la seua part literària, com és evident – i això té molt a vora amb l’expressió de sentiments i emocions. Aquestos sentiments i emocions són particulars, mentre que el pensament és general, ja que és més fàcil pensar en una llengua estrangera que sentir en aquesta llengua. era difícil, portanto, resistir-se a apropiar-me una miquet l’himne i cantar-lo en la llengua del meu poble.
He fugit de fer-ne una traducció literal. És impossible. he optat per fer una versió que conjurarà la mentalitat de l’original i la visió del món del meu temps, a partir del que ho he llegit i entès en la seua lletra. Fer un himne nou hauria segut un altre projecte per al qual no em veia amb cor. La mitologia cristiana i profana que manifesta la composició de Berenguer Ribera ha sigut vàlida tots aquests anys, i les darreres adaptacions musicals les trobe senzillament genials. No veia el perquè, no se m’acudia, crear un altre himne. En aquest ja hem sintetitzat tota l’exaltació de la nostra festa, per la unitat de lletra i música i pels anys que el coneixem.
No sobraria promoure una publicació, previ l’estudi pertinent, que arreplegarà la composició musical de l’himne original i les diferents adaptacions, la lletra, la referència a l’himne teresià, les dades dels autors que facen el cas, les vicissituds, etc. És una idea elemental que també la requereixen molts altres aspectes de la vida local, festera o social, que no poden despreciar-se ni desentendre’s els que deurien estar-hi implicats. Si algú treballa ja en aquestes iniciatives, que ho celebraria, es mereix totes les ajudes.
lá, encara, un altre motiu que em va espantar a escriure’l: l’himne està inspirat i basat en l’Himne a Santa Teresa (*), inclòs en el breviari El cuarto de hora de oración. L’autor de Banyeres va saber aprofitar aquesta font, producte de la devoció teresiana espanyola. Tota la cultura de l’home ha consistit sempre en aquest fer: continuar, repetir higiènicament la vida; copiar-la, adaptar-la, transformar-la. M’agradaria, portanto, que amb l’himne que presente ara, gràcies a Emilio Berenguer Ribera, pogueren igualment identificar-se tots els veïns del poble amb el seu patró i la seua festa de moros i cristians, amb la naturalitat i amb la saludable indiferència de sempre.
NOTA
(*) Les estrofes de l’himne a Santa Teresa de Jesús, obra de l’autor Juan Bautista Altés, padre, directament relacionades són les següents: “Gloria, gloria sin fi a Teresa, / que de Cristo vindica l’honor, / y a su grey de dolores opresa / le torna paz, bem-aventurança e amor. // Con ferviente entusiasmo te aclaman / donde quiere por madre y patrona, / y le ciñen radiante corona / las doncellas del suelo español. // Ao cheiro de seus perfumes macios / van en coro pisando sus huellas, / y Teresa inspirando va en ellas / su pureza y seráfico amor. // (...)”.
