La junta directiva
8 Mai 1993. Processó del trasllat.
Després de la Santa Missa a la nostra parròquia, s’inicia la processó des de l’església. Per evitar l’aglomeració, la gent, conforme ha anat arribant a l’Ermita, ha anat quedant-se al seu lloc il•luminant el camí i esperant que St. Jordi desfilarà entre mig de tots. La gran asistencia de la gent a la processó fa possible que l’arribada del Sant a l’ermita siga escoltada per la devoció de tot el poble.
Les Autoritats i els Capitans ocupen els llocs predeterminats al voltant de l’anda de Sant Jordi a la parta exterior de l’Ermita. La imatge del Sant és introduïda dins l’Ermita mentre es canta l’Himne. Unes bengales il•luminen l’interior del sagrat recinte amb una llum tan brillant, que ens deixa ben clar el record del nostre patró en els ulls i en el cor.
5 September 1993, les 20’45 h:
La Relíquia de St. Jordi ix de l’església coberta pel pal•li que la devoció dels banyeruts ha fet possible.
Entre el fervor i la curiositat va avançant la processó i al pas de la Relíquia, la gent, que habitualment permaneix asseguda a les cadires que trau de sa casa, va plantant-se en senyal de respecte, de devoció, d’estima.
Quin diria que el canvi d’un detall, tan senzill com antic, puga canviar el comportament de la gent.
El pal•li element tret dels costums medievals quan el rei o els nobles de l’Església i de la cort havien de presenciar actes públics i estaven coberts per un baldaquí que els protegia del sol i de la pluja, va anar transformant-se en un element d’honor, de respecte i distinció que, posat en ús des del segle XV, s’utilitzava únicament per acompanyar el Santíssim Sacrament, el Papa i els reis i determinats nobles en les funcions i entrades públiques en les poblacions.
¿Qui element millor per acompanyar amb tot respecte les despulls mortals del nostre Patró en la seua entrada en triomf pels carrers del nostre poble?
Va haver un temps en el qual també s’acompanyava la Relíquia sota pal.li. Per motius que no venen al cas es va abandonar aquest costum.
Per això la Confraria va pensar que ara era un bon moment per a recobrar els símbols que s’havien perdut. “Els símbols són un signe visible, una representació material que el poble ha destil•lat a còpia d’anys o que d’alguna forma ha escollit…” diu J. M. Ainaud de Lasarte. I encara més categòricament. EIN. de Saint-Exupèry al seu Petit Príncep “Sols amb el cor es pot veure bé. Allò que és essencial és invisible als ulls… Els símbols són necessaris.”
I al mateix temps fer extensiu eixe símbol d’amor i respecte al nostre Patró a tots els nostres majors, a tots els que han passat davant nostre, fent que la celebració de l’Eucaristia al cementeri el 25 d’abril siga també baix el mateix pal.li amb el qual s’ha reverenciat la Relíquia del Sant.
Queda així constància tal com es va dir en la benedicció del pal.li en la Missa Major de 23 d'April 1993:
“Es el palio un dosel que expresa dignidad, es signo de grandeza y majestad y por eso se usaba para reyes y emperadores. La Iglesia lo utiliza, insbesondere, para acompañar procesionalmente a Jesús Sacramentado.
Para todo cristiano bañerense nada hay más grande que Dios, ni nada más entrañable y significativo que la devoción a su patrón, el invicto San Jorge Mártir. Por eso la Junta de la Cofradía de San Jorge, que aúna esta devoción y sentir del pueblo, responsable de una tradición que ha recibido y que, Wende, desea transmitir a las futuras generaciones, acordó promover la confección y realización de ese palio, para que sea dosel de las dos realidades arraigadas en lo más íntimo de su ser, de la fe de este pueblo: La Reliquia de S. Jorge, su Patrón, que custodia y venera con fe y devoción, cuando es llevada en solemne procesión por sus calles, y para Jesús Sacramentado, en la Eucaristía del cementerio, Tag 25 April, el acto más entrañable y emblemático de nuestro pueblo y de su vivencia religiosa más profunda, expresando así la dignidad, el respeto y la veneración que merecen”.
¡VÍTOL AL PATRÓ SANT JORDI!
