Conquista del sud de Valenciá


Emili Beüt e Belenguer

il 28 settembre 1238 es va signar la capitulació de la ciutat de València, e 9 d’octubre Jaume I féu l’entrada. Ocupada la capital va acabar la primera etapa de la campanya per a la conquista del Regne. Després d’organitzar els detalls del seu nou domini, el monarca marxà a Montpeller, on precisava la seua presència per assumptes urgents.

Alguns cavallers que vingueren a la conquista i que a València quedaren, desficiosos i inquiets per no guerrejar, con era el seu afany, incomplint el pacte que el rei havia establert amb el musulmà Zayyan, es llançaren a envair territori més o menys limítrof, però quan va tornar Jaume I en 1240, els va bonegar i, inclús, sancionar algú dels indisciplinats. tuttavia, reprengué la campanya, i les seues tropes ocuparen Murbiter, Serra, Turris-Turris, Artana, Liria, Alpuente i Olocaf. El propi monarca conquistà Colira, Bayrén, Vilallonga, Borron, Vilella, Palma, Alfandec de Marinyén i Castelló de Xàtiva; uns cavallers s’apoderaren de Villena i Sax, i també de Xiva.

in 1242 el Comanador d’Alcañiz va prendre els Capdets i Bogarra, mentre el rei prenia Almizra, on l’any següent es celebrà una entrevista entre Jaime I i l’Infant Alfonso, primogènit del rei de Castella, per tal de solucionar uns conflictes que sorgiren. Després de dures, difícils i complicades discussions, es firmà un pacte que ha passat a la història amb el nom de Tractat d’Almizra, determinant l’espai territorial de cada Corona, fixant la línia divisòria, la qual passant per nord de Biar, terminava en la mar, quedant en possessió del Regne de València Biar, Castalla “i tots els seus confins”, Xixona, Relleu, Finestrat, Alarc, Altea, Polop, Torres “i la mola que està prop de les Aigües” – o siga el denominat riu de les Aigües – i en general tot allò que hi havia baix el port de Biar, fins Xàtiva i Dènia, i també la serra de la Rua en la vall d’Ayora fins la confluència dels rius Xúquer i Cabriol.

Jaume I va tornar al campament de Xàtiva, on havien quedat les seues forces que l’assetjaven, i passats dos mesos de negociacions, a mitjans de maig de 1244, es va convindré que Jaume I prendria possessió del castell menor, i l’alcaid retindria el major durant dos anys, i a canvi ocuparia Montesa i Vallada.

En tant, l’11 de maig, després d’uns mesos de setge, Dénia es va sotmetre al cavaller Ximén Carroç, a qui el monarca va confiar tal missió. Seguidament es va retre Altea a Bernat d’Abella, qui també va ocupar Benissa i Berdia.

El castell de Carbonera, en Penna Cadiella (després per corrupció Benicadell) així mateix es va conquistar en 1244.

Com que en el Tractat d’Almizra es va determinar la línia divisòria en el port de Biar, quedant castell i poble de la banda d’Aragó, Jaume I ho va prendre en febrer de 1245, després d’un setge de vora cinc mesos.

Sait Abu Sait, el destronat musulmà rei de València, posseís Castella i els seus termes des d’abans de la campanya, i a requeriments de Jaime I, in 1251 feu un intercanvi amb Cheste i Vila marxant.

Hi havia una zona compresa entre la Vall d’Albaida, les serres de Mariola i Aitana i la mar, que pertanyia a un important cabdill musulmà. A l’Azraq, que s’havia declarat independent dels reis de taifes de Dénia i de València. Jaume I es va decidir a atacar el territori i penetra en la Vall de Laguar, possiblement ocupant els castells de Bob (pop) i Tarbana (Tàrbena). Però no volgué seguir endavant, a l’espera que en pressionar-lo aniria sotmetent-se. al mateix temps encomanà al seu fill Alfons – qui al parèixer tenia certa amistat amb ell – tractarà de decidir-lo. Personat l’Infant en Alkalà, que era la residència habitual a l’Azraq, en abril de 1245 es va signar un Pacte, que per haver-se convingut junt al pou del poble es denomina històricament “del Pouet d’Alcalà”. En aquest conveni el musulmà es declarava vassall del monarca cristià, i astutament oferí la donació immediata de dos dels seus castells, precisament el de Bob i Tarbana que es probable ja estaven en poder de Jaume I; altres quatre: Margalida (Margarida), Yurulas (Cairola), Qastal (Castiel) i Galinayra (Gallinera), es comprometé a entregar-los en el terme de tres anys; retenen els d’Alkalà (Alcalà) i Barjanan (Perpuntxent) a perpetuïtat per a ell i la seua descendència. tuttavia, A l’Azraq no va complir la promesa; contràriament va rebel•lar a tots els musulmans. La sublevació durà tres anys, i a la fi el territori va ser dominat, passant al rei pobles i castells en 1258.

En maig de 1245 les tropes reials feren una cavalcada per la Foia de Buñol i conquistaren el territori. Amb la victòria quedà sotmès el cap de la comarca, i a l’ensems tots els altres pobles.

Per la presa de Biar en 1245, i les anteriors de Dénia i Xàtiva, els musulmans de la zona compresa del Xúquer a terres adjudicades a Castella pel Tractat d’Almizra, anaren sotmetent-se. Així mateix Planes va capitular; també ho feu Penàguila.

Dopo, al voltant de 1248 és quan Jaume I va conquistar Beniheres, que més tard es convertí en Banyeres. A lensems es va ocupar Serrella. Els dos castells amb els respectius poblats, foren donats a Jaufrido de Loaysa.

Scarica il documento