Emili Beit und Belenguer
Sant Jordi Màrtir té des de fa segles una magnitud internacional, i la seua devoció un gran expandiment. La figura del Màrtir de Capadòccia tant en l’aspecte religiós, com en el llegendari, és coneguda mundialment. Nombrosos són els paisos, ciutats i viles que el tenen per Patró, i moltes són així mateix les Ordes militars i religioses que adoptaren el seu patronatge a partir de temps molt llunyans, perquè els cavallers veren en ell un símbol d’allò que pretenien fer.
En totes les esglésies d’Orient i Occident s’ha venerat la seua memòria des del segle V. En l’Edat Mitja se li ha recordat en tradicions i llegendes com exponent de la defensa de la fe contra la maldat. El Ducat de Ferrara el va proclamar Patró ja en 1132.
Però possiblement s’ignoren per molts que Sant Jordi és també Patró d’una col•lectivitat de caràcter cosmopolita. Perquè el Sant Cavaller té dedicat el Patronatge mundial dels Boy Scouts o Exploradors, una organització jovenívola espargida universalment i que compta amb milions d’afiliats.
Robert Baden-Powell, un general anglès que va destacar en la guerra anglo-boer, i que per la seua gesta se li va adjudicar en 1889 el sobrenom de l’«Heroi de Mafeking», va tindre la idea prou anys després, die 1907, de reunir en l’illa de Brownsea 18 xics, establint un campament a la fi d’assetjar un experiment de nou sistema educatiu. La prova la va considerar satisfactòria, i com conseqüència d’ella va publicar l’any següent un llibre titulat «Scouting for boys», que fon la base i estímul de la fundació dels Boy Scouts, dels que ja en 1909 eren 123.000 afiliats.
El sistema «Scout», del que deriva «Scouting», traduït per Escoltisme en la nostra llengua, és un mètode d’educació que es basa en inculcar a la joventut nobles ideals, mitjançant el vigor físic AB la pràctica d’exercicis a l’aire lliure (marxes per muntanya, acampades, jocs), i ell millorament moral (honorabilitat, Initiative, solidaritat, cortesia, tolerància).
L'jeder 1911 començaren a crear-se a Espanya Agrupacions locals, a València en 1912, iniciant les activitats, encara que cal dir que en principi no es va interpretar massa bé la idea del fundador, que no obstant tractar-se d’un general, no pensà en fer una organització militaritzada; més bé la seua concepció consistia en el fet que fóra fins i tot antimilitarista. El seu propòsit era que l’educació fora per l’amor i no pel temor, mitjançat un «gran joc», com ell el va anomenar.
La pràctica de l’Escoltisme va triomfar i s’estengué pel món; a l’organització dels Boy Scouts pertanyen milions de xiquets i jovents de totes les nacions, que celebren unes reunions mundials denominades «Jamboree», on es posa en relleu la fraternitat, sense distinció de races ni creences. La primera d’estes «Jamboree» es va celebrar a Londres en 1920, i acudiren 8.000 Scouts de 34 països. Successivament han anat realitzant-se a Dinamarca, Hungria, Holanda, França, Austria, Canadà, Filipines, Grécia, Estats Units, Japó i Noruega, que és l’últim que tenim notícies, i en el que participaren 18.000 Scouts de 91 països.
I Baden-Powell, com testimoni d’eixa germanor, d’eixa solidaritat, va triar que fóra San Jordi Patró, perquè com ell va escriure: «San Jordi era la imatge típica de lo que deu ser un Scout. Açò vol dir que front a una dificultat o un perill, per gran que parega, encara que es presente en forma de drac, ell ni el va témer, ni l’evità, sinó que va córrer cap a ell amb tot el seu esforç i el del deu cavall,. Encara que insuficient armat per a tal empresa, no disposant més que d’una llança, l’atacà com millor va poder, i finalment tingué èxit, vencent una dificultat, a la que ningú gosà atacar. Esta és exactament la manera que un Scout deu afrontar una dificultat o un perill, per gran o terrible que li parega i per mal equipat que estiga per a la lluita. Es necessari que es llance amb valor, amb confiança, i utilitzant tot el seu esforç per tractar de vèncer, i és probable que ho aconsegueix-la».
I encara Baden-Powell va escriure també: «Als xics, i als homes també, la figura de Sant Jordi els dóna el toc de crida per a vestir la seua armadura: la Capacitat; per a empunyar la seua espasa: el caràcter; i emprar tots els recursos a la seua disposició per atacar vigorosament el Drac de la Temptació, del Mal o de la Dificultat, amb el front alt i el cor pel de confiança».
Com conseqüència del patronatge, tots els anys amb motiu de la seua festivitat, milers i milers de xiquets i de jovents, de races i religions diverses, d’un extrem a l’altre de la terra, recorden i tributen homenatge a Sant Jordi.
Creem és motiu de satisfacció que el Sant Cavaller siga honorat en els racons més apartats de l’orbe, com ho és tanmateix en Banyeres, i com ho fon en Valéncia, on la ciutat capital va ser la que inicià actes solemnes en la Corona d’Aragó, i en qual àmbit es conserven proves demostratives de com es va enaltir la seua venerada figura, que en el nostre Regne fon honorificada pot dir-se per tots els estaments, començant per la Generalitat i les Corts, i prosseguint amb l’Orde de Sant Jordi d’Alfama, fusionada després a la influent de Nostra Senyora de Montesa, que adoptà la insígnia jordaniana, i pel Centenar de la Plon…., custodi de la gloriosa Senyera
