Sant Jordi i l’esperit cavalleresc medieval

M. C. García Ferre y G. Barceló Francés

Sant Jordi va ser martiritzat per l’Emperador romà Dioclecià al voltant de l’any 303 un. de C., prop de Lydda (actualment Lod al costat de Tel-Aviv) a Israel. El seu culte, va començar a expandir-se per tota la cristiandat des del s. VI i apareix a les “Històries de Màrtirs” de Sant Bede en el s. VIII. Però l’autèntic desenvolupament del culte a Europa va tindre lloc sobretot a l’Edat Mitjana i molts autors atribueixen aquest a les Croades.

A Anglaterra, té una especial importància simbòlica con a resultat de la Croada que va dur a terme a Palestina el rei anglès Ricard Cor de Lleó (Richard the lionheart’s) il 1189 al 1192. El rei anglès va restaurar per a la cristiandat aquells territoris on es trobaven les relíquies del Sant. És per això que el rei Ricard va prendre com a patró propi i de la seua cavalleria el Sant (encara avui els soldats anglesos el tenen con a patró propi, que també ho és d’Anglaterra, i la seua insígnia es va quedar a la bandera de Gran Bretanya, anomenada la “Union Jack”). És molt possible que amb aquest esdeveniment començarà el culte al patró, tant religiós con cavalleresc, a tot Europa.

Per una altra banda, com a conseqüència de les llegendes al voltant de les Croades va a anar estenent-se la llegenda de Sant Jordi i el drac, pot ser basada en el mite grec de Perseu i Andròmeda, on aquesta última era rescatada per Perseu de les mans d’un monstre marí. Els autors cristians relacionen la llegenda amb la lluita del bé i el mal. La llegenda presentava a Sant Jordi con el cavaller salvador de la filla del rei de les mans d’un drac a canvi de la cristianització de les gents. Totes aquestes coses van fer del Sant l’encarnació de la cavalleria cristiana de l’Edat Mitjana. Els cavallers lluïen als seus tabards la creu vermella sobre fons blanc que després apareix en tota la seua iconografia.

Al segle XIII, a la Corona d’Aragó, el rei Jaume I va fer del Sant el seu patró i va posar a les seues tropes baix la protecció del personatge. És molt possible que el patronatge estiguera influït per les Croades. Hem de tindre clar que l’esperit de la Reconquesta a la península tenia sobretot importants raons sòcio-econòmiques, però al mateix temps, hi havia un cert sentit religiós molt semblant al de les Croades: la lluita contra els musulmans en un intent de recuperació de les terres que la cristiandat reconeixia com a seues. El mateix Jaume I va intentar l’any 1209 organitzar una expedició a Terra Santa que no va poder dur a terme satisfactòriament.

Poc a poc va estenent-se el patronatge de Sant Jordi per tot Europa: Venècia, Gènova, Portogallo, Russia, Catalunya i Anglaterra el fan seu. Per altra banda van estenent-se les Ordres de Cavalleria dedicades al seu nom, A l’any 1201 apareix a Aragó l’Ordre Militar de Sant Jordi d’Alfama. A Anglaterra el 1347 Eduard III funda l’Ordre de la Jerretera (Order of the Garter) que no va tindre caràcter religiós, sinó més bé intentava premiar els cavallers en un moment en què la cavalleria estava ja en decadència.

La literatura europea dels segles XXII i sobretot dels segles XIII i XIV, ofereix un ampli panorama del perfecte cavaller cristià amb les anomenades novel•les de cavalleria: L’Emetis de Gaulle, el Tirant lo Blanc o el Curial e Güelfa, reflecteixen aquest sentit aventurer i cavalleresc que més abans serà recuperat per la novel•la històrica romàntica en el segle XI. el mateix Cervantes, nomena al Sant en el “Caiguda”.

La iconografia de Sant Jordi és molt extensa. Apareix representat en peu, armat com un cavaller croat; així el trobem a la Catedral de Charters a França, la coneguda escultura de Donatello a Florència, en les pintures venecianes de Mantegna o a Catalunya amb les pintures de J. Huguet. Aquesta iconografia és la que pren el Sant Jordi “El Vellet” que tenim Banyeres. Una altra iconografia és la que presenta a Sant Jordi a cavall, com apareix a la Catedral de Praga o al Palau de la Generalitat, un Barcelona.

La iconografia més representada és la de Sant Jordi matant el drac, basant-se en la llegenda; així el veiem en pintures de Rafael, Rubens… i en totes les representacions actuals existents al poble.

A l’església de Santa Anastàsia de Verona apareixen pintats per Pisanello episodis de la vida del Sant, així con en taules gòtiques de Bernat Martorell a Catalunya.

Cal remarcar com apareix Sant Jordi representat Alcoi. A la veïna ciutat se’l representa en actitud de matar el moro; aquest és un cas únic al qual se li podria donar un sentit històric bastant important si pensem en la relació de Sant Jordi amb tot el que hem dit abans; la idea de Cavaller cristià medieval lluitant contra els infidels, contra els musulmans.

BIBLIOGRAFIA:

The Cambridge Dictionary on English Heritage.
García de Cortázar, L’època medieval.
Historia d’Espanya, Alfaguara II.

Scarica il documento