Felipe Sempere
Es comença ja setembre…
l’estiu està acabant.
Les fulles es tornen grogues,
el raïm ha madurat.
Les nits van fent-se més llargues,
el dia es va acurtant.
I este poble de Banyeres,
este poble tan cristià,
en ell es respira festa…
a festa com tots els anys.
La festa a la Relíquia
d’este patró venerat,
a este patró Sant Jordi,
en tot el món aclamat.
En la festa no hi ha bregues,
tot en ella és amor i pau:
el moro no fa la guerra,
no fa la guerra el cristià.
Hi ha bona entrada el dissabte,
“el dissabte en la vespra”,
en la nit es fa retreta,
“diana en la matinà”.
Missa a la Relíquia del patró,
en banderes i estàndards.
Volta al poble que els xiquets
en esquadra van formant.
Després ve la processó,
duent la Relíquia en alt…
Relíquia que tots besem,
quan la processó ha acabat.
És la festa que tots fem
entre moros i cristians.
Ajudem a fer la feta.
Hi ha que fer-la lo més gran,
que es poble que no fa festa…
ESTE ÉS UN POBLE ACABAT!
