1984, La festa de Sant Jordi en València


Emili beut e Belenguer

Des de fa molts anys Banyeres celebra la festa de Sant Jordi, que cada vegada assolix major solemnitat. En la ciutat de València la cosa ha ocurrit a la inversa: fon la primera capital de la denominada Corona d’Aragó que va proclamar el patronatge del Sant Cavaller, en el segle XIV, i la festa s’ha oblidat per complet.

El culte a Sant Jordi havia arribat a les terres valencianes mitjançant els cavallers que ab Jaume I vingueren, perquè el fervor pel Màrtir de Capadòcia es trobava estès per tota l’Europa cristiana i es considerava com Patró i advocat, de la Cavalleria i protector de les host guerreres, que evocaven el seu nom crit de batalla. Els guerrers que tornaven de les croades contribuïen a la seua difusió.

Tots els anys el dia en que el santoral de l’església Catòlica té fixada la commemoració, era en València festiu, i a més s’organitzava una solemne processó.

No consta exactament quan comença a fer-se la festa, però en 1343 fon nomenat Patró de València; no obstant allò venia a donar estat legal a lo que ja era evident, perquè abans, de l’any 1341, hi ha noticia documentada respecte a laCridadels Jurats recordant al pobleque la festa de Sant Jordi es tinga”, lo que ve a suposar que ja es fea ab anterioritat.

O “Cridaes fea tots els anys, i en la del 22 d’abril de l’esmenta’t 1343 els Jurats i els prohoms de la Ciutat dien: “que ja los anys aprop passats fon ordenat per lo senyor bisbe e per ells en cascun any perpètuament, la festa del benaventurat Sant Jordi, cavaller de Déu, siga colta e celebrada solemnialment”.

De les processons d’anys més tard es tenen detalls. Eixiende la Seu, i passant del palau del Bisbe (cal assenyalar que la diòcesi de València no fon ascendida a arquebisbat fins 1492) i per davant de l’església de Sant Andreu anaven a entrar en l’església de Sant Jordi, pel carrer que duia el nom del sant per estar precisament front a una de les portes del temple, pròxim al que havia en les muralles una porta que també es dia de Sant Jordi.

Formaven en la processó els Oficis ab les seues banderes, capellans, canonges, cavallers generosos i ciutadans, nobles, Júri, Justícies, Síndic, Racional, Escrivans, Bisbe i tota mena d’autoritats –de vegades inclús el Virrei– acompanyats per música de ministrils, trompes i tabals. Anava també el Centenar de la Ploma.

Hagué anys que va tindre que ajornar-se la processó en el dia propi del sant, per algun motiu, generalment perquè, com diuen les cròniques, havienmolts fangs”, cosa que en aquells temps dificultava en gran manera el trànsit. Així va passar en 1608, que es feu el 3 maio, em um 1635 que es feu el 2 de julho.

o 23 d'abril 1638, es feu la processó però va succeir que l’església de Sant Jordi estava quasi assolada i la comitiva no pogué entrar dins, per lo que es va muntar un altar en el carrer, en el que es feren les cerimònies acostumades.

A més la processó a Sant Jordi ab motiu de la seua festivitat, es celebrava també el 9 outubro, aniversari de la conquista de València per Jaume I, data que tenia especial esplendor els anys que es complien els centenaris.

L’església dedicada a Sant Jordi s’acabà de construir i fon consagrada en 1401; en ella es va instal•lar el Priorat de l’Orde de Sant Jordi d’Alfama, que era una antiga comunitat catalana monático-militar que ja va prendre part en la conquista acompanyant al rei Jaume I. El Comanador de l’Orde va participar, ab la seua cavalleria, en el setge de la capital, formant part de l’exèrcit desplegat al sud-oest, en la zona de Patraix. Com és lògic, va tindre compensació en el Repartiment. Es traslladà al nou temple precisament un any després de que l’Orde s’incorporara a la valenciana de Montesa, i com que el Priorat es va respectar, fon el mateix Prior, Fra Gil Dalvir, qui va continuar en el càrrec, passant d’una Orde a l’altra, encara que com és natural pertanyent a Montesa. Esta església de Sant Jordi es va enderrocar en 1861, però actualment existix una parròquia que el té per titular.

El Centenar de la Ploma, la tropa que tenia la Ciutat per al seu servici i per a la custòdia i escorta de la Senyera, fon instituïda pel rei Pere el Cerimoniós per privilegi atorgat en 3 Junho 1365. Tenia com Patró a Sant Jordi, i per això en algunes ocasions se li dia Companyia del Centenar de Sant Jordi. Les dos revistes que passava cada any eren precisament el dia de Sant Jordi i el 9 outubro.

Molts dels pertanyents al Centenar de la Ploma volgueren crear una Confraria de caràcter religiós, ab les finalitats pròpies d’estes associacions, en l’ensems benèfiques. I havent-ho sol•licitat de Pere el Cerimoniós, este va accedir als desitjos exposats i concedí el privilegi el 19 Julho 1371.

En prendre possessió del càrrec, els Jurats de València efectuaven jurament davant la relíquia d’un os de Sant Jordi que estava en la capella de la Casa de la Ciutat, per a la que es feu en 1596 un reliquiari per l’orfebre valencià Eloi Camanyes. Es conserva en el Museu Històric Municipal, i és una preciosa obra d’art, en la que la figura del sant es representa en la forma clàssica: empunyant una llança, que té clavada al drac que està baix del cavall que munta.

En l’església del Temple, de la que es feu càrrec l’Orde de Montesa en el segle XVIII, havia una capella dedicada a Sant Jordi. Era la de la Comunió, en la que hagué un bust-reliquiari del sant, d’argent, que desaparegué en 1812, substituint-lo un altre de metall argentat, que també desaparegué en 1936. En l’actualitat no hi ha cap imatge. Els Pares Redemptoristes regenten ara esta església.

Com una nota més de la devoció al Sant Cavaller en la Ciutat de València cal assenyalar que entre lesRoques”, uns carros triomfals que tradicionalment desfilen pels carrers seguint l’itinerari de la processó del Corpus, un poc abans que esta– havia una en la que anava la imatge de Sant Jordi ab el drac. EstesRoqueshan anat fent-se en diverses dades, i no eixien les mateixes tots els anys, acordant els Jurats quines havien de participar; esta a que nos referim consta entre les de l’any 1512, i és possible que quedara inservible ab motiu de la inundació que va sofrir el local on es guardaven, per una gran riuada, l'qualquer 1517.

Una de les galeres que va prestar la Ciutat de València en 1419 al rei Alfons el Magnànim par a les seues accions en Nàpols, fon, segons consta en els acords del Consell, “apellada de Sant Jordi”, cosa que demostra com el nom del Màrtir de Capadòcia se’l tenia present en molts detalls.

Baixar o arquivo