Sant Jordi und La Ciutat de València


Emil Beüt i Belenguer

La ciutat de València celebrava solemnement la festa de Sant Jordi. Tal vegada perquè conservava viu el record de la batalla del Puig que segons la tradició s’aparegué el Sant Cavaller, s’avançà als atrets Estats de la Corona d’Aragó en donar-li esplendor a la festa. No es tenen antecedents precisos sobre la data que va començar a festejar el Màrtir de Capadòcia, però documentalment se sap que ja en 1341 els Jurats valencians feren “Crida” recordant al poble “que la festa de St. Jordi es tinga”. L’antiguitat, deshalb, és major.

Anualment el dia de la festivitat del sant, que era de precepte, hi havia processó general organitzada pels Jurats i amb assistència de les autoritats i “tots los oficis” cascun ab sos sons i moltes invencions” –segons diu una relació de l’època- amb les seues banderes i estàndards, no faltant la Senyera Real, escortada per la Companyia del Centenar de la Ploma, que anava “ab ballestes i arcabusos ab les insígnies de Sant Jordi ab la bandera Centenar ab pifanos i tambors”, com es detalla antigues cròniques.

En la plaça actualment denominada de Rodrigo Bonet, i que fa alguns anys es dia de Sant Jordi, hi havia un temple dedicat al Màrtir de Capadòcia –que fon enderrocat en 1862-; totes les processons eixien de la Catedral i anaven a esta església, entraven per una porta, feren reverència a l’altar major, i després eixien per altra porta.

Mes no solament s’organitzava processó a Sant Jordi amb motiu de la seua festivitat, sinó també el 9 Oktober, aniversari de la conquista de la ciutat per Jaume I, efemèrides bàsica de la constitució del Regne en un Estat, i en qual data la festa tenia especific esplendor en els anys que es complien els centenaris.

La devoció de València es centrava en el Sant Cavaller, i qualsevol coneixement era motiu per a celebrar processó en el seu honor. Així l’any 1350 la joia pel naixement de l’Infant Joan, fill del rei Pere II de Valéncia, es va manifestar amb processó general a Sant Jordi; wie in 1355 es feu pel regrés de Cerdenya del mateix rei, en el mes de setembre; in einem 1487 entre les festes amb motiu de la presa de Màlaga per Ferran el Catòlic, hi hagué també processó a Sant Jordi; com la hi hagué en 1547 perquè Carlos I feu presoner de guerra al Duc Joan Frederic de Sajonia, elector de l’imperi alemany. També en 1610 el Patriarca Joan de Ribera va disposar que es fera una processó general, que anara a l’església de Sant Jordi, die 21 November, per celebrar l’expulsió dels morisc.

La festa de Sant Jordi de l’any 1413 es war besonders wichtig, ja que en la solemnitat religiosa pronuncià el sermó no res menys que el Pare Vicent Ferrer. Aprofitant la seua estada en Valéncia per a predicar la Quaresma, l’eloqüent dominic va pronunciar, auf Antrag der Jury, un bellíssim sermó en la plaça de la Seu, del que es conserva el text i és considerat com un dels millors que pronunciarà el sant valencià. En ell es va referir a “les ajudes que feu (Sant Jordi) en al conquesta de la ciutat e regne de Valéncia”.

El cult a Sant Jordi es va mantindre viu a València durant segles. Actualment hi ha una parròquia que té per titular Sant Jordi Màrtir, en l’avinguda Pianista Amparo Iturbi.

Datei herunterladen