Emili Beut y Berenguer
Baneyeres té per Patró a Sant Jordi màrtir, ben conegut i venerat en tot el món. Es Patró aleshores de regnes i ciutat, com Aixa mateix dels cavalles, i titular de diverses Ordens. La seua la devoció es va estendre des del segle V, passant de Orient a Occident, tenint dedicades moltes esglésies i caselles per tota Europa.
Aquest sant, Màrtir de Capadòcia, no és estrany tampoc ni desconegut al Regne de València. A més de Banyeres el tenen per Patró Alcoi, Paiporta i un poble de la comarca del Maestrat, que inclús du el seu nom.
La història ens demostra que se li tenia molta devoció a les terres valencianes, conservant-se igualment tradicions que ho proven.
La ciutat de València fon precisament la primera de la corona d’Aragó que va celebrar amb esplendor de la festa de Sant Jordi, que era aleshores considerat com Patró del Regne. En cara que no se tenen antecedents exactes sobre la data en que va començar a festejar- se- li, es sap amb seguritat que almenys en la primera mitat del segle XIV ja es fea solemnement la festa. Una “crida” dels jurats en 1341, recordant-ho, així ho acredita.
El dia del sant, que era festa de precepte havia processó general, organitzada pel jurats i amb l’assistència de les autoritats, no faltant la Senyera escortada per la companyia del Centenar de la Ploma.
Existint gran devoció al Sant Cavaller és natural que en la ciutat de Valencia haguera a:gum temple a ell dedicat, el qual es trobava en la plaça actualment denominada de Rodrigo Bo:et, i que anteriorment es dia de Sant Jordi, cantó al carrer dels Transits. L’església era ogival i va tindre un gran retaule de fusta fallada i policromada, probablement pintat pel valencià Marçal de Sax en el segle XV Aquesta magnifica obra d’art, que té uns sis metres d’altura per uns cinc d’amplària i representa la llegenda cristianes de Sant Jordi en gran nombre d’escenes, fon adquirida fa alguns anys pel Museu “Victoria and Albert” de Londres, en el que està en lloc preeminent. En la part central figura la batalla del Puig, amb el rei Jaume l.
L’església era del centenar de la ploma, Encara quès; que constituïa la tropa que la ciutat de València tenia per al seu servei i per a guardar de la senyera, la va cedir per conveni, l’anyí 1394, als cavallers de l’ordre de Nostra senyora de Montesa i Sant Jordi d’Alfama, reservant-se no obstant al dret de celebrar en el temple les seues festes religioses.
Els ballesters del centenar de la Ploma vestien com distintiu una sobrevesta o tunicella la curta, blanca, que al centre del pit i de l’esquenà portava la creu roja de Sant Jordi, ja que aquesta era el seu Patró, pel que també de vegades es designava a la milícia “Companyia del Centenar de Sant Jordi”. La seua bandera ostentava igualment la creu roja.
No solament s’organitzava processó a Sant Jordi amb motiu de la seua festivitat, sinó que també es fera el 9 d’octubre, aniversari de la Conquista de la ciutat per Jaume l, i com que la devoció pel Sant Cavaller era tanta, qualsevol acont eiximent donava motiu per a celebrar processó en el seu honor. L’anyí 1350 per expressar la satisfacció pel naixement del’ infant Joan, fill de Pere ll de València, es va organitzar una processó a Sant Jordi; com en 1355 es feu pel
Regrés de Cerdanya del mateix rei; i en 1487 per la presa de Málaga per Ferran el Catòlic; i Igualment en 1547, perquè Carles l feu presoner de guerra al Duc Joan Federic de Sanjónia, elector de l’imperí alemany; i Aixa mateix en 1610 per l’expulsió dels morescs va haver una processó general que anà a l’església de Sant Jordi per disposició del Patriarca Sant Joan de Ribera.
La festa de Sant Jordi de l’anyí 1413 va tindre especial importància, puix en la solemnitat religiosa feu el panegíric del sant no res menys que Sant Vicent Ferrer. Aprofitant la seua estada a València per predicar la Quaresma, l’eloqüent dominic pronuncià, a instàncies dels Jurats, un bellissin sermó en la plaça de la Seu, del que es conserva el text i és considerat com un dels millors que pronunciarà L’illustre valència.
La veneració per Sant Jordi en València data dels temps de la conquista per Jaume l, puix ja abans de la presa de la ciutat es va
atribuir al Sant Cavaller el triomf que les forces cristianes tingueren el 15 d’agost del 1237 contra un nodit exèrcit moro que va pretendre atacar el castell d’El Puig, on havia una reduïda guarnició, al font de la qual estava Bernat Guillem d’Entença, oncle del rei. En commemoració d’aquell fet es va edificar una xicoteta ermita, l’erecció de la qual acordaren els Jurats de la ciutat de València en 1574, ermita que dedicada a Sant Jordi encara es conserva en el terme del Puig, prop de la vila. El Sant està representat en un retaule, imitació de mosaic romà, baix del que es lleig: “Lo gloriós Sant Jordi, Patró de València i del seu Reine.”
Les Cort del Regne de València estaven constituïdes per tres Braços o Estaments, representatius dels diversos sectors: el Real, l’Eclesiàstic i el Militar o Noble. El Braç Militar tenia per Patró a Sant Jordi, com es pot comprovar en el palau de la Generalitat, on es veuen en abundància triples blasons representant al Sant Cavaller, a la Santíssima Verge___Patrona de l’estament Eclesiàstic__i al Sant Angel Custodi ___Patró de l’Estament Real o del poble.
El retaule de la capella de l’esmenta’t Palau té també pintades per Joan Sarinyna, les imatges dels Patrons, trobant-se per tant Sant Jordi, la figura del pot vorés igualment en el Saló de Cort en diversos punts, puix que els escuts o emblemes dels tres Braços es repeteixen en la porta , en el sostre de la tribuna, en els baix relleus situats entre les mènsules i en el quadre representatiu dels Diputats de la Generalitat.
En l’edat Mitjana va tindre gran poder militar i polític en el Regne de València l’orde de Nostra Senyora de Montesa, que posseïa una vigorosa organització Aixa com extensos territoris de senyoriu. Fon fundada per Jaume ll en 1319, exclusivament per a terres valencianes, amb motiu de la dissolució de l’ordre del temple. Els cavallers de Montesa, que en principi duien sobre els blancs hàbits una creu negra flordelisada com distintiu, la substituirà després per la creu roja de Sant Jordi, al haver-se-los unit es de l,Ordre d’Alfama.
L’antiga església de Sant Jordi fon enderrocada el 1862, però fa uns anys es va crear la parròquia del mateix títol, pertanyent a l’arxiprestat de Sant Pau Apòstol, que té el temple en l’avinguda de Peris i Valero de la ciutat de València.
