A centena da pena


Emil Beüt e Belenguer

Milícies de Sant Jordi

Entre les moltes proves de la devoció a Sant Jordi en el Regne de València esta lexistència d ‘una milícia que tenia per Patró al Sant Cavaller. Era la que es coneixia com la companyia del Centenar de la Ploma, una tropa que la ciutat de València tenia per al seu Servei

El seu origen s’atribueix als temps de Jaume I considerant-les instituí de per aquell magnífic rei, mes en realitat no es tenen pro ves concretes que pugen assegurar-nos la data exacta que va ser creada. En el Fur 229 de les Corts celebrades a València l’any 1604 es dia; per quant la Companyia del centenar la ploma ab sos macips i patges es antiquíssima del temps de la conquista del present regne . . . , i també en el Fur 18 de les que tingueren lloc en Monzón el 1626 es fera constar; la Companyia del centenar de la ploma instituïda por la majestat del Senyor rei en Jaume lo ConquistadorMes en ventat cap prova certa existeix que ens ho demostren.

El nom de Centenar de la Ploma es deu a estar la companyia en principi constituïda per cent ballesters, que abillaven amb una ploma l’elm que duien; en alguna ocasió se li dia també Companyia del Centenar de Sant Jordi. Seguint el costum d’aquella època el Centenar a l`ensems que milícia tenia el caràcter de confraria religiosa. Pareix, encara que no es té massa seguretat, que prengué el caràcter de Confraria en temps de Pere II de València, el Cerimoniós, confirmant-se per privilegi de Joan I, expedit a Alzira l’any 1393. El rei y la reina eren confrares. Felipe II denomina antiquíssima a la Confraria de Sant Jordi.

En els primers temps possiblement el Centenar no fon un cos permanent, perquè 1 qualquer 1342 el Consell General va acordar que es prengueren a sou cent homes d ‘a cavall i tantes llances i ballesters com es necessitaren per als cent genets, a la fi d’eixir amb la Senyera Reial.

El Justícia Criminal era el cap d’esta forca armada. Els Jurats i Síndic de la Ciutat, amb el Justícia, triaven i nomenaven els que formaven la Companyia, els quals havien de ser menestrals honrats, de bona conducta, amb l’aptitud suficient i veïns de València. Restaven obligats a servir al Rei i a la Ciutat, trobant-se disposats a actuar en qualsevol moment en què foren requerits. A cada ballester li expedia el títol el Portantveus de Governador General de la Ciutat i Regne de València.

Els Ballesters del Centenar vestien segons l’ostatge de cada època, i el seu distintiu era una sobrevesta o túnica curta, blanca, de llana o tafetà, amb la creu roja de Sant J ordi al centre del pit i de l’esquena. El blasó que tenien estava constituït per esta mateixa creu i una ballesta.

El Centenar tenia bandera pròpia, que duien generalment en les processons i en els actes solemnes. Era de tafetà blanc, tanmateix amb la creu de Sant Jordi, i era el portador d ‘ella el Clavari de la Confraria.

Una de les missions de la Ccompanyia del Centenar de la Ploma era donar guàrdia i escortar la Senyera del Regne, tant en els actes solemnes com en les accions guerreres.

En quantes ocasions la Senyera era duta pel Justícia criminal, i la seguien tots els rics-homens y cavallers, complint la disposició dimanada del rei Jaume I, arnés d’escortar-la el Centenar. També havien d’existir per a seguir-la els cavallers y forces de les poblacions per on havia de passar quan eixia de la ciutat de València. Se li retien els majors honors, i eren les cerimònies que es realitzaven, per ordenar-ho així les lleis forals, quant la Senyera havia de traure’ls de la casa de la ciutat, on estava dipositada. Encara hui es compixen algunes d’eixes disposicions quan en alguna solemnitat ix la gloriosa bandera. Com per privilegi reial no pot retre ‘s davant ningú, ni passar baix portes, és despenjada pel balcó amb ajust de cordons de seda.

En aparèixer les armes de foc el Centenar fon augmentat amb cent arcabussers, y després es va crear també una companyia de Cavalleria.

Dos revistes es passaven cada any al Centenar de la Ploma, el dia de Sant Jordi i el dia de Sant Donis, aniversari de l ‘entrada de Jaume I a València.

La milícia de la Ploma va existir fins l’any 1707, que com totes les institucions forals tingué que desaparèixer, en ser arrabassats els Furs de València. En avant ja no es veren més aquells distingits milicians de la Ciutat de València, veritables Cavallers de Sant Jordi, que com tantes altres coses anaren oblidant-se .

Baixar o arquivo