Rafael Tomás Bernia
Dins pocs dies serem ja a la festa de Banyeres; i gojarem de la vistositat i alegria de l’entrà, del soroll dels trons, de l’emoció del acte del cementeri; i acompanyarem el sant en la processó, però una vegada més, poc ens recordarem d’ell. Jo, hui, vull pensar en el patró.
Si ens preguntarem perquè Sant Jordi és el patró de Banyeres, quin és el sentit del seu patrocini, a què ens obliga, segurament la resposta fóra difícil. ¿Es un costum, una tradició, un símbol?
Si la festa fóra només una rutinària celebració –molt folklòrica si voleu- d’una festivitat rutinària, sense més esperit, sense més esperança, ben poca cosa seria. Però si el costum del Sant Patró significa allò que ha estat sempre: l’agrupament de tot un poble entorn d’un símbol representatiu del passat, passat que vol dir un estar junts en el goig i la tristesa, en la pau i en la lluita, en la fatalitat i en l’esperança, aleshores sí que adquirix sentit el patrocini. Aleshores el costum adquirix categoria de tradició; de tradició no com a rutina, o arbitrarietat, o defensa d’obscurs privilegis, sinó com a sortilegi: la tradició, així entesa, és allò que ens lliga a tots en una comunitat de destí, que ens fa membres d’una gran família, fills d’un pare comú.
Em direu que tot açò és molt bonic; que sí, que a la festa tots uns, Indeed, però després a vorer qui fot a qui. Dissortadament cert. Però intente de parlar d’allò que significa un patrocini i no del que els humans fem. ¡Clar que aquest «estar junts» no pot limitar-se al dia de la festa; això sí que seria una rutina! Si Sant Jordi és un cavaller, ser cavaller vol dir pertànyer a una noblesa que, si algun títol té és aquest: ser adversari de tota injustícia. I també si matava el drac en defensa de donzelles, matar el drac vol dir matar el nostre interior diable –individual i col•lectiu, el que ens tempta per tal que traïm el nostre fons autèntic. Perquè la més gran traïció possible es justament la traïció del que som essencialment; el més gran pecat imaginable és el que ens porta a falsejar-nos, a emmascarar-nos.
La divisa, el simbolisme de Sant Jordi podria ser, so, this. In first place, sigam cavallers i estimem la part més noble de la nostra història. En segon terme, la necessitat de que matem els dracs de la injustícia, de la insinceritat, de la mentida, de la conveniència egoista. Que quan cada any arriba Sant Jordi fem un examen de consciència. Perquè només així aquella tradició podrà ser augmentada i continuada, i no traïda. Per a ser fill d’una terra no és prou haver-hi nascut: cal amar-la apassionadament, salvatgement, desesperadament, per a d’aquesta manera merèixer-la.
Sant Jordi vol dir també moltes altres coses: vol dir les roses i la primavera, vol dir l’alegria i la poesia, però sobre tot vol dir això: que cal esforçar-se per ésser fidel a si mateix.
